En la temporada 1993-94, Martin Brodeur es va convertir en el primer jugador en la història dels New Jersey Devils a guanyar el trofeu Calder, que reconeix al millor rookie de la lliga en una campanya. Res més lluny de la realitat, al porter no se li recorda per la seua virginitat durant aquell any, sinó més aviat per l’aura de confiança que desprenia entre els pals. En aquell equip dels Devils, el primer a eclipsar els 100 punts en un curs, Brodeur va anotar un percentatge de parada de .915 i una mitjana de 2,40 gols encaixats per partit.
New Jersey va armar un conjunt sòlid en tots els aspectes del joc; va sumar bons números en atac i va utilitzar el sistema per al seu benefici. Les parades de ‘Marty’ van ser vitals en un equip que va acabar l’exercici amb una diferència de gols positiva de 86. Brodeur, mesclat als seus 21 anys amb veterans com Scott Stevens o John MacLean, va arribar fins al Game 7 de les finals de la Conferència Est. Pel camí, en els playoffs, el porter canadenc va registrar 49 parades en un partit davant els Buffalo Sabres i va tancar la seua primera porteria a zero davant els Boston Bruins.
Un model de regularitat
Malgrat la duresa de la derrota, aquesta no va suposar un impacte negatiu profund en Martin Brodeur, que va passar pàgina ràpidament a la pròxima temporada. El porter posseïa tots els atributs per a arribar lluny i va mantindre el seu componiment impertorbable sota els pals. Per a una franquícia en creixement exponencial, Brodeur era l’home correcte en el moment correcte i amb la mentalitat correcta. Així, en la campanya 1994-95, el porter de Montreal va ajudar el seu club a registrar deu triomfs en la postemporada camine al seu primer títol de l’Stanley Cup. Durant aquells playoffs, ‘Marty’ va liderar a la resta de metes en victòries (16), shutouts (3), minuts jugats (1222), percentatge de parada (.927) i mitjana de gols encaixats (1,67).
Brodeur no sols va formar part de New Jersey durant 21 campanyes, sinó que va ser una constant entre els pals nit rere nit. Al llarg de la seua etapa amb els Devils, el porter va liderar als seus col·legues de posició en trobades disputades sis vegades; en triomfs nou ocasions; en porteries a zero cinc vegades i en minuts jugats set ocasions. “Marty era regular i mai deixava que res s’anara de control. La seua consistència ens va donar l’oportunitat de guanyar i va destacar en la demarcació més important”, va assenyalar Ken Daneyko anys més tard.
Des de la seua posició més retardat, Brodeur va fer les vegades de ‘tercer defensa’ i es va sumar a eixe bon fer mitjançant un maneig del puck que frustrava als rivals
Contràriament a la creença popular, aquells conjunts de New Jersey sabien com marcar gols, i ho feien a gran nivell. El club va acabar primer en punts en la 1999-00, mentre que en els cursos 1998-99 i 1993-94 van finalitzar segons. Des de la seua posició més retardat, Brodeur va fer les vegades de ‘tercer defensa’ i es va sumar a eixe bon fer mitjançant un maneig del puck que frustrava als rivals. El porter de Quebec veia així mateix el seu nom en les llistes d’anotadors quasi cada temporada i va tancar la seua trajectòria professional amb dos gols i 45 assistències al seu nom.
Un pas per davant
A més de revolucionar la labor de porter en el joc amb el puck, Martin Brodeur va utilitzar una postura pròpia diferent de la tradicional dempeus o a la moderna de ‘papallona’. El meta canadenca era decisiu quan tocava i mantenia el dubte en els oponents. Durant l’exercici 2002-03, Brodeur va assecar als seus rivals amb un total de set porteries zero. D’entre totes les seues característiques, destacava la seua capacitat de realitzar grans parades quan el seu equip el necessitava en el marcador, tocat per una vareta màgica, per a impulsar un canvi positiu d’ànim en els seus companys.
Dels seus primers dies a la seua retirada al gener de 2015, el porter passejava la seua classe pel gel i va representar a la perfecció la franquícia dels Devils, fins i tot des de darrere de la seua màscara, sempre pintada de roig i negre. Un jugador amb una personalitat única, que li va portar a deixar empremta tant en la porteria com fora d’ella. Martin Brodeur, membre del Saló de la Fama de l’hoquei, farcida totes les qualitats per a elevar-se a la categoria de llegenda. Talent, qualitat, humilitat i treball dur. Totes elles comprovades pel millor cotó possible, el reconeixement d’aquells amb qui va compartir els moments de la seua carrera.
Et pot interessar…
Cargando ...
