El guardià de la copa, el segon millor treball del món

La gran copa de 15kg i quasi un metre d’alçada que guanya cada any un equip de l’NHL té una personalitat pròpia degut a la història que té, de més de 130 anys.

Més enllà dels orígens i de la particularitat d’anar afegint el nom de jugadors, entrenadors i directius de l’equip que la guanya anualment, hi ha una figura interessant i particular que s’encarrega de guardar i acompanyar a la copa en els seus viatges constants que poden rondar entre els 300.000 i els 400.000km a l’any. Es tracta d’un equip de 4 persones que es divideixen l’important feina de vetllar la copa i de tractar-la amb respecte i minimitzant el mal ús que algunes persones li puguin donar.

Els coneguts popularment com a ‘Cup Keepers’, acompanyen la copa allà on va i coneixen els jugadors guanyadors cada temporada

Els cuidadors de la copa són treballadors del Saló de la fama de l’NHL de Toronto que s’encarreguen de transportar la copa allà on ha d’anar, viatjant uns 300 dies a l’any. Actualment són 4 i alguns d’ells porten gairebé 40 anys fent aquesta feina. Des de fa unes temporades s’ha incorporat per primera vegada a una dona. Acompanyen la copa allà on va i coneixen als jugadors guanyadors cada temporada. Visiten diferents països i assisteixen i seleccionen esdeveniments on es reclama la presencia del trofeu.

Mentre l’equip guanyador de la copa celebra al gel la seva quarta victòria a la final de la competició, unes persones amb guants blancs en fan camí entre el caos i acomoden la copa sobre d’una taula perquè el comissionat de l’NHL l’entregui al capità de l’equip guanyador. Han explicat als mitjans que habitualment els protagonistes no volen veure la copa fins que s’entrega al vencedor. I que quan es fa l’acte solemne ells des de primera fila detecten l’alleujament, a l’aconseguir, per fi, el desitjat títol.

Els dies següents, com sabem, s’ofereix la copa a l’afició i forma part dels actes de celebració en la ciutat de l’equip guanyador. La copa incorpora el cuidador en el tour dels campions i aquest procura que el respecte que tothom li té es mantingui. Durant 100 dies, aproximadament, els guanyadors se la van repartint individualment. El capità i els assistents el tenen una mica més que la resta, dia i mig o dos, mentre la resta de persones poden gaudir d’ella durant un dia. És habitual que els jugadors la portin al seu lloc d’origen, per lluny que sigui. Degut a la procedència dels esportistes de les franquícies NHL la copa i els seus cuidadors viatgen a molts països del món durant l’estiu, sovint a Europa i Rússia. I a més han viscut moltes situacions inversemblants.

Algunes supersticions o excentricitats en les celebracions dels jugadors quan la gaudeixen de forma particular. Després del tour de celebració la copa es repara i prepara pels actes la resta de l’any. És present en partits que es juguen fora del territori americà, actes de promoció de l’NHL varis, desfilades i innumerables situacions en les que els aficionats s’hi poden fotografiar. La copa es trasllada encaixada però de vegades hi han accidents que fan que el manteniment augmenti en la temporada baixa. Hi ha diverses copes, l’original no es mou del saló i la rèplica corregida és la que viatja

Després del tour de celebració, la copa es repara i es prepara per als actes la resta de l’any

Capítol a part pel cuidador Phil Pritchard. Actual vicepresident del saló de la fama, desenvolupa aquesta feina des del 1988 i amenaça que no plegarà fins que el seu equip, Toronto Maple Leafs, no la guanyi. És la cara visible dels porters de la copa i qui més entrevistes ha donat al llarg de la seva trajectòria parlant de la seva feina. Anècdotes sorprenents sobre les celebracions i la tasca de procurar que ningú es passés de la ratlla. Tot i això, segons Pritchard, s’ha permès batejar nadons en ella, fer-la servir de got o de plat per menjar, inclús de mascotes i no s’ha pogut evitar que es malmeti en algun viatge. Moltes anècdotes i celebracions en les gairebé 4 dècades acompanyant-la. Com a exemple Pritchard, tot i el respecte que té per la copa i que es va negar al principi, va arribar a beure vodka de la copa al trepitjar terra rus gairebé obligat per dos llegendes que la van guanyar amb Detroit, Larionov i Fetisov.

Altres noms dels darrers cuidadors són Craig Campbell, que porta com Pritchard des del 1988, Howie Borrow o Mike Bolt, que va ser l’afortunat d’anar a Afganistan amb ella a oferir-la a les tropes desplaçades allà i Miragh Bitove, al saló des del 2003 i des del 2023 encarregada també de vetllar la copa com a primera dona a la història en fer-ho.

Et pot interessar…

Grans jugadors sense Stanley cup (I): Joe Pavelski