L’impacte de la trajectòria de Mikko Koivu als Minnesota Wild no té parangó amb cap altre jugador que haja vestit els colors de la franquícia. Bé pel seu joc sobre el gel, bé pel seu tarannà i lideratge en el vestuari, va ser el jugador que tot club vol tindre en plantilla.
Tals qualitats li van valdre al finlandés no sols per a ostentar la capitania de l’equip durant anys, sinó també per a convertir-se, una vegada va penjar els patins, en el primer jugador amb el seu número retirat a Minnesota.
Al juny de 2001, els Wild van seleccionar al que seria el posseïdor de la ‘C’ més longeu de la seua història. El destí va voler que Koivu fora triat sisé absolut en la primera ronda del Entry Draft en Sunrise, Florida. Si es refà aquell draft segons les carreres dels jugadors, el center degué haver entrat en el professionalisme tres llocs abans, darrere de Ilya Kovalchuk i Jason Spezza. Per a Minnesota, que havia acabat últim en la divisió en la seua primera temporada d’existència, un jugador del calibre de Koivu era essencial per a construir un equip aspirant.
Un llegat incomparable
Mikko Koivu queda en la història com un dels millors jugadors a patinar sobre el gel de les Ciutats Bessones. I ho diuen els números. El davanter centre lidera la franquícia en una infinitat de categories, algunes tan rellevants com partits jugats (1028), assistències (504) o punts (709). Així mateix, Koivu també encapçala els registres dels Wild en altres facetes com a gols creats (245,5) i el total de trets realitzats (2270). D’altra banda, mossega la medalla de plata en estadístiques com els gols en igualtat numèrica (135), en superioritat (60) i en inferioritat (10).
A més, el natural de Turku brillava en les pròrrogues i en els torns de penals amb un moviment de dreta i de revés marca de la casa que feia somriure al públic. Els porters sabien que venia, però no podien parar-ho per la velocitat amb la qual elevava el puck. Koivu va ser un model de regularitat i es prodigava també en campio propi com un dels principals ‘davanters defensors’ de la dècada passada. Malgrat no guanyar el trofeu Selke – va ser finalista en 2017 – sempre va estar en la conversa per a fer-se amb el premi que reconeix a aquesta mena de jugador.
Koivu va capitanejar als Wild durant dotze temporades sobre el gel, però la seua presència també es feia notar fora d’ell, amb els seus alumnes avantatjats Zach Parise i Ryan Suter, que van recollir el seu testimoni. El seu caràcter, vàlid per a orientar als joves, dirigir en els moments emocionals o imposar-se en les situacions més difícils, Koivu sempre estava al peu del canó. Sense anar més lluny, en la seua última campanya com Wild el center va caure a la quarta línia de l’equip per a deixar més espai i temps de joc a la saba nova del club.
Sempre en el record
El jugador finlandés va celebrar el seu punt número 1000 en la seua última campanya a Minnesota. A més, va guanyar el partit en els penals mitjançant el seu moviment registrat contra els Dallas Stars, rivals de divisió. Després de concloure el seu contracte amb els Wild a l’estiu de 2020, els Columbus Blue Jackets van signar a Koivu com a agent lliure. L’atacant a penes va aparéixer en set partits amb els d’Ohio, en els quals va anotar un gol i va repartir una assistència. Finalment, castigat per una greu lesió de genoll que arrossegava des del curs 2018-19, el ‘Mikki’ es va retirar al febrer de 2021, abans que finalitzara la temporada regular.
Segons la pàgina estadística especialitzada Hockey Reference, Koivu va representar 70,2 punts per a Minnesota al llarg de la seua trajectòria en les Twin Cities. D’altra banda, el seu lideratge, lleialtat i consistència van impactar de manera vital en la formació d’una franquícia que representara l’orgull de l’anomenat Estat de l’Hoquei. Malgrat no alçar el premi últim de l’Stanley Cup, Mikko Koivu ho va donar tot per una franquícia que li va confiar el seu futur quan a penes tirava a caminar.