Les quatre grans lligues professionals nord-americanes estan formades per les arxiconegudes NFL, NBA, MLB i per descomptat l’NHL, la MLS i la CFL apareixerien darrere d’elles, i un pas més enllà entraria la menys coneguda NLL, abreujament de la National Lacrosse League.
Aquesta NLL representaria la màxima competició del lacrosse a pista indoor, deixant el lacrosse en camp obert a una altra lliga, la PLL (Premier Lacrosse League), aquesta última es juga a l’estiu mentre que la primera ho fa a l’hivern’, a l’estil NHL , NFL i NBA. Abans de començar amb la competició que protagonitzarà aquest article, cal puntualitzar que al Canadà hi ha dos esports nacionals reconeguts de forma oficial pel parlament del país de la fulla d’auró, l’hoquei gel (esport nacional d’hivern) i el lacrosse (esport nacional d’estiu), tot i que abans s’ha comentat que l’NLL es juga a interiors i durant el mig any fred. Als EUA també és molt practicat a nivell universitari, no com les cotes canadenques, però si força destacable.
L’NLL es va fundar el 1986 sota el sobrenom d’Eagle Pro Box Lacrosse League (EPBLL), més endavant canviaria el seu nom a Major Indoor Lacrosse League (MILL) perquè al 1997 es modifiqués de nou el nom per National Lacrosse League, assemblant-la a la National Hockey League.
La seva presència ha dotat d’una meta per als jugadors que passades les etapes universitàries o juvenils volien seguir jugant al màxim nivell, encara que es tracta d’una lliga semi professional atès que la majoria dels seus jugadors tenen altres feines, si que tenen un sou per part dels seus clubs a l’NLL, al 2018 el límit salarial estava fixat en $415,000 per conjunt, amb un màxim de $37,000 per al jugador franquícia i una mitjana general de $19,000.
Segurament el jugador més destacat de la seva història és John Tavares, el qual posseeix un gran nombre de rècords a l’estil de Wayne Gretzky a l’NHL, a més de ser l’oncle de John Tavares, jugador i capità dels Toronto Maple Leafs.
Com amb l’hoquei gel, el bressol de gran part dels jugadors és al Canadà, encara que al lacrosse la diferència és encara més acusada que a l’NHL. Si a la National Hockey League el percentatge actual de jugadors canadencs oscil·la entre el 45 i 48%, a l’NLL arriba a la cota del 83%, la resta estaria format per nord-americans (7%) i Iroquesos (10%) procedents dels EUA i Canadà.
Franquícies
Actualment l’NLL té 15 franquícies repartides entre els EUA (9) i el Canadà (9), encara que moltes han estat ‘moneda’ de recol·locació, algunes ja es troben superant els 30 anys d’història sense moure’s del seu mercat original, a més que algunes ciutats que al seu dia van perdre el seu equip, ho han recuperat recentment sota el mateix sobrenom.
La temporada consisteix de 18 enfrontaments per equip, nou de local i nou de visitant, classificant-se els quatre millors registres de la Conferència Est i els tres millors de l’Oest, la darrera plaça està reservada pel següent millor registre, sigui el cinquè de l’Est o quart de l’Oest. Al final de la regular season es disputen els playoffs, la primera ronda a partit únic per seguidament les semifinals i final al millor de tres partits.
Albany Firewolves
- Ciutat: Albany, NY
- Va entrar a la lliga: 2021
- Arena: MVP Arena (14,236 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Est
Buffalo Bandits
- Ciutat: Buffalo, NY
- Va entrar a la lliga: 1992
- Arena: KeyBank Center (19,070 espectadors)
- Títols: 6
- Conferència: Est
Georgia Swarm
- Ciutat: Duluth, Georgia
- Va entrar a la lliga: 2015
- Arena: Gas South Arena (11,355 espectadors)
- Títols: 1
- Conferència: Est
Halifax Thunderbirds
- Ciutat: Halifax, Nova Scotia
- Va entrar a la lliga: 2019
- Arena: Scotiabank Centre (10,595 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Est
Ottawa Black Bears
- Ciutat: Ottawa, Ontario
- Va entrar a la lliga: 2019
- Arena: Canadian Tire Center (18,655 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Est
Philadelphia Wings
- Ciutat: Philadelphia, Pensilvania
- Va entrar a la lliga: 2018 (encara que sota aquest mateix nom ja van jugar molts anys abans)
- Arena: Wells Fargo Center (19,543 espectadors)
- Títols: 6 (a la franquicia original)
- Conferència: Est
Rochester Knighthawks
- Ciutat: Rochester, NY
- Va entrar a la lliga: 2019 (encara que abans ja va existir una altra franquícia amb el mateix nom)
- Arena: Blue Cross Arena (10,664 espectadors)
- Títols: 5 (a la franquicia original)
- Conferència: Est
Toronto Rock
- Ciutat: Hamilton, Ontario
- Va entrar a la lliga: 1999
- Arena: FirstOntario Centre (17,383 espectadors)
- Títols: 6
- Conferència: Est
Calgary Roughnecks
- Ciutat: Calgary, Alberta
- Va entrar a la lliga: 2002
- Arena: ScotiaBank Saddledome (19,289 espectadors)
- Títols: 3
- Conferència: Oest
Colorado Mammoth
- Ciutat: Denver, Colorado
- Va entrar a la lliga: 2003
- Arena: Ball Arena (17,809 espectadors)
- Títols: 2
- Conferència: Oest
Las Vegas Desert Dogs
- Ciutat: Paradise, Nevada
- Va entrar a la lliga: 2022
- Arena: Michelob Ultra Arena (12,000 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Oest
Panther City Lacrosse Club
- Ciutat: Fort Worth, Texas
- Va entrar a la lliga: 2021
- Arena: Dickies Arena (12,200 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Oest
San Diego Seals
- Ciutat: San Diego, California
- Va entrar a la lliga: 2018
- Arena: Pechanga Arena (12,920 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Oest
Saskatchewan Rush
- Ciutat: Saskatoon, Saskatchewan
- Va entrar a la lliga: 2015
- Arena: SaskTel Centre (15,200 espectadors)
- Títols: 2
- Conferència: Oest
Vancouver Warriors
- Ciutat: Vancouver, British Columbia
- Va entrar a la lliga: 2013
- Arena: Rogers Arena (18,910 espectadors)
- Títols: 0
- Conferència: Oest
Assistència d’aficionats
Tot i tractar-se d’una lliga semi professional i menys coneguda que l’NHL, diversos dels seus equips juguen als mateixos pavellons que els seus homònims de la lliga d’hoquei gel, serien els casos de Calgary, Vancouver, Philadelphia, Buffalo, Ottawa i Colorado, a més que New York i Toronto ho fan a pistes que han tingut alguna franquícia de l’NHL com a amfitrió al llarg de la història. La resta ho fan en arenes amb menys aforament però sempre superant les 10,500 localitats disponibles.
Des del 2004, la mitjana en finalitzar el curs se situa al voltant dels 8,900 i 10,700 espectadors per partit, uns números gens menyspreables. Al 2008, els Colorado Mammoth superarien els Colorado Avalanche (NHL) i Denver Nuggets (NBA) en quant assistència mitjana en els enfrontaments disputats al Ball Arena, en aquell temps conegut com a Pepsi Arena, registrant una mitjana de 17,464 espectadors, la xifra més alta a la seva història i també de la pròpia NLL.