Mai es un mal moment per fer una ullada enrere i recordar alguns dels més grans del nostre esport, l’hoquei sobre gel. Avui volia recordar Don Raymond Jean Bourque, un dels millors defenses de la història.
Raymond va néixer a Saint-Laurent, Quebec. Com la majoria de joves talents de la zona, la seva carrera va començar a la QMJHL (Quebec Major Junior Hockey League), on va ser nomenat com a millor defensa de la lliga amb 16 i 17 anys, registrant en les dues temporades més d’un punt per partit. Amb unes molt bones credencials s’esperava ser escollit a les primeres posicions del draft del 1979, i així va ser. Boston Bruins el van escollir amb el pick #8 del draft i si feia un bon training camp tindria lloc a la defensa de l’equip de Massachusetts.
I quina temporada com a rookie va tenir. Gol al seu debut contra els Winnipeg Jets, i un impacte immediat en totes les facetes del joc. 65 punts i nomenat com el millor “rookie” de la temporada. Números molt poc vistos des que ho va fer ell, només amb Brian Leetch, Cale Makar i Quinn Hugues anotant de manera similar a la seva temporada de “rookie“.
A la tercera temporada a la lliga ja superava el punt per partit, registre que va mantenir durant 13 temporades consecutives.
Amb Bourque, els Bruins van aconseguir classificar-se durant 29 temporades consecutives per a playoffs
Al 1985 va ser nomenat capità dels Boston Bruins (a temps partit amb Rick Middleton). El 1987 juntament amb Phil Esposito van construir un dels moments històrics de la franquícia Bruin. A la cerimònia d’honor a Phil Esposito i on s’anava a retirar el seu número #7 (que era el número de Bourque des que va debutar als Bruins), se li havia donat permís a Bourque per utilitzar el #7 fins a final de temporada. Just abans que Esposito comencés a donar el seu discurs va aparèixer Bourque amb el seu jersey amb el #7, se’l va treure, li va donar a Esposito i va revelar el seu nou número, el #77.
A partir del 1988 ja era capità a temps complet fins a la seva última temporada el 2000. Precisament en aquesta temporada del 1988 arriba la primera aparició de Ray Bourque en unes finals de l’Stanley. Va liderar els Bruins a disputar-se la copa contra els Edmonton Oilers, la super potència del moment. Van perdre, i la mateixa història es va repetir el 1990 (Oilers de nou). Bourque volia la seva copa.
Amb Bourque els Bruins van aconseguir 29 temporades consecutives en playoffs (la ratxa ja va començar abans que s’incorporés a l’equip) fins a la temporada 1996-1997 que va ser un desastre, allà els Bruins van acabar últims (i conseqüentment escollint al draft Joe Thornton , un altre gran jugador a la generació dels 00-10).
Els Bruins van aconseguir tornar als playoffs les següents temporades però sense gaire èxit, per la qual cosa en la temporada 1999-2000 Bourque va demanar un traspàs per així poder aconseguir la seva tan desitjada Stanley Cup. I tant Bourque com Dave Andreychuk van ser traspassats als Colorado Avalanche a canvi de Brian Rolston, Martin Grenier, Samuel Pahlsson i una primera ronda al draft (Martin Samuelsson). En la seva primera (mitjana) temporada van arribar a finals de conferència contra els Dallas Stars (posteriors campions) on van tenir possibilitats fins al final del setè partit.
Bourque va demanar un traspàs per així poder aconseguir la seva tan desitjada Stanley Cup
La següent temporada Bourque va continuar a Colorado, que havia format un bloc fortíssim i amb possibilitats a guanyar-ho tot. Van arribar a les finals de l’Stanley Cup, aquesta vegada contra els New Jersey Devils. En aquesta ocasió al setè partit si es van imposar. Va esclatar l’alegria. Sakic passant la copa a Bourque abans que ell mateix (era el capità) perquè donés la primera volta, moment històric.
Així es va emmarcar el moment en què Bourque era nomenat com a guanyador de l’Stanley Cup, oficialment el jugador que més partits va disputar fins a aconseguir el seu nom a la copa amb 1,612 partits de temporada regular i 214 més de playoffs.
El llegat de Bourque és espectacular. Defensa amb més gols, assistències i punts a la història. #11 en tota la història de l’NHL en punts anotats (incloent davanters, és clar). Líder en llançaments a porta (ni tan sols Alex Ovechkin encara l’ha superat). Tercer en +/- en la història només darrere de Bobby Orr i Larry Robinson. Guanyador del Norris Trophy el 1987, 1988, 1990, 1991 i 1994, recordem que va compartir el gel amb altres defenses històrics com Chris Chelios, Brian Leetch o Nicklas Lidstrom.
El seu número #77 ha estat retirat tant dels Boston Bruins com dels Colorado Avalanche, i va ser membre de l’HHOF des de la seva primera temporada en què podia ser escollit, el 2004.
Estil de joc
L’estil de joc de Bourque era famosament reconegut per ser molt assertiu i eficient en atac, amb una habilitat innata per aconseguir que els llançaments anessin a porta i a través dels defensors i en defensa molt equilibrat i excel·lent en totes les facetes.
Realment una comparació molt bona a com jugava Bourque és Nicklas Lidstrom, el defensa dels Red Wings que va ser el dominador com a defensa a la dècada del 2000.
Et pot interessar…
Cargando ...
