Joe Sakic és un d’aquells jugadors que qualsevol fan de l’NHL a la dècada dels 90 i 2000 reconeixeria a l’instant. Etern capità dels Nordiques i els Avalanche, amasa una de les millors carreres de tots els temps. Les seves qualitats el van fer una icona a la franquícia de Colorado com a jugador i ara també ha portat la franquícia a la glòria com a GM. Avui repassem la carrera de llegenda a l’NHL.
Joe Sakic va néixer a Burnaby, Canadà. Els seus pares són immigrants croats, i com a dada curiosa ell també parla l’idioma. Sakic va ser reclutat pels Lethbridge Broncs de la WHL el 1985-1986. La temporada següent l’equip es va reubicar a Swift Current on en la seva primera temporada completa va anotar 60 gols i 73 assistències (133 punts). Aquesta temporada li va donar el trofeu de rookie de l’any. Malauradament no tot van ser bones experiències per a Sakic. El 30 de desembre de 1986 hi va haver un accident al bus de l’equip a causa de males condicions climatològiques i van morir 4 jugadors de l’equip (Chris Mantyka, Brent Ruff, Scott Kruger i Trent Kresse), aquest esdeveniment va marcar molt a Joe i és una cosa de la que mai no n’ha volgut parlar. La següent temporada (1987-1988, una vegada ja draftejat) va anotar 160 punts (78 gols i 82 assistències) i va ser nomenat el MVP de la WHL i el millor jugador a tota la CHL.
Triat a primera ronda pels Quebec Nordiques durant el draft de 1987
Els Nordiques el van escollir amb el pick #15 i després de la temporada esmentada anteriorment va ser hora de fer el seu debut a l’NHL la temporada 1988-1989. Va començar jugant amb el dorsal #88 i va anotar una assistència al seu primer partit contra els Hartford Whalers. El següent partit va anotar el seu primer gol contra els New Jersey Devils, era un bon començament per a Sakic. Els seus registres finals van ser de 62 punts a 70 partits. La campanya següent va canviar el seu número al #19 pel qual tots el recordem i ja va superar la barrera dels 100 punts (102 en concret). Val la pena esmentar que va fer això en al pitjor equip de la lliga.
En la seva tercera temporada se’l va nomenar co-capità de l’equip (en els partits de casa) i va arribar als 109 punts. Va ser bastant vocal a tot l’embolic de Lindros dient diverses vegades que només volia jugadors a l’equip que tinguessin passió per jugar pels Nordiques i que si Lindros no volia jugar que hi hauria molts altres que si ho farien. Al final Lindros va ser traspassat als Flyers en un traspàs que va transformar completament als Nordiques i els va convertir en una franquícia que passaria a ser dominadora de la lliga en els anys següents.
A la temporada 1992-1993 va liderar els Nordiques als playoffs on van jugar la seva primera sèrie. Va tornar a superar la barrera dels 100 punts i semblava que els Nordiques per fi començarien a ser rellevants.
Rumb a Denver
I ho serien, però no al Quebec. La franquícia va ser venuda i es va moure a Denver, Colorado, a partir d’ara es diria Colorado Avalanche. En el seu primer any com a franquícia van guanyar l’Stanley Cup. Sakic va anotar 120 punts a la regular season i altres 34 punts en els 22 partits de playoffs. Registres que li van atorgar el Conn Smythe com a MVP dels playoffs. En aquests playoffs va marcar molts gols decisius, i 6 van ser els que van significar la victòria dels allaus. Estàvem al prime de Joe Sakic.
El 1996-1997 Sakic no va poder guanyar l’Stanley ja que es va enfrontar als Red Wings a les finals de conferència, i en aquella ocasió van perdre. Sakic va estar ficat fins al fons en una de les rivalitats més llegendàries de la història de l’NHL.
Els millors productes dels Avalanche by Fanatics a només un clic de distància.
A l’off season del 1997, Sakic va signar un precontracte amb els New York Rangers de 3 anys i 21 milions de dòlars. Els Avalanche tenien una setmana per igualar l’oferta o rebrien diverses primeres rondes en compensació, i encara que semblava que no podrien igualar l’oferta a causa de les renovacions de Peter Forsberg i Patrick Roy, els propietaris de la franquícia van aconseguir molts beneficis per una pel·lícula produïda aquell estiu i que els va donar prou poder financer per renovar-lo.
A la temporada 1998-1999, Sakic va anotar 96 punts en 73 partits i es va quedar a un partit d’arribar a les finals de l’Stanley Cup. Van perdre contra els Dallas Stars que finalment van aconseguir l’Stanley.
El 2000-2001 va tenir la seva millor temporada personal a la lliga amb 118 punts i 54 gols. Se’l va nomenar MVP de la temporada, a més de guanyar el Lady Byng Memorial Trophy i el Lester B. Pearson Award. Com a colofó a una espectacular temporada també va liderar els Avalanche a la seva segona Stanley Cup contra els New Jersey Devils en 7 partits. Va trencar amb la tradició del capità d’aixecar la copa en donar-la a Ray Bourque, en un moment que quedarà a la història.
Les següents temporades de Sakic van ser totes d’un nivell molt alt però sense poder arribar a guanyar una altra copa i amb l’arribada del Salary Cap, els Avalanche van perdre molts dels seus actius.
El 15 de febrer de 2007 va anotar el seu gol número 600 i va acabar la temporada anotant 100 punts, sent el segon jugador més veterà a anotar 100 punts després de Gordie Howe. Després de signar un parell de contractes d’1 any, i quan les lesions van començar a ser freqüents Joe va decidir que era hora de penjar els patins.
El 9 de juliol de 2009 va confirmar la seva retirada i abans que comencés la temporada se li va retirar el dorsal #19, Sakic havia estat l’únic capità que la franquícia havia conegut
Després de dos anys de retir, el 2011, Sakic va començar a treballar amb els Avalanche en un rol executiu. El 2012 se’l va introduir a l’Hockey Hall of Fame el primer any que se’l podia escollir. Va entrar al costat de Mats Sundin, Pavel Bure i Adam Oates.
Per a la temporada 2013-2014 ja se’l va nomenar com a vice president executiu d’operacions que al final acabaria sent General Manager oficialment la temporada 2014-2015. Les primeres campanyes com a GM van ser molt dures. En diversos moments es va dubtar de la seva continuïtat al lloc, especialment la temporada 2016-2017 on van acabar últims a la lliga. A més van perdre la loteria, encara que això els va servir per escollir Cale Makar a la posició #4, un d’aquells estranys moments en què perdre significa acabar guanyant. Amb Makar i altres grans jugadors escollits per ell, l’equip va acabar guanyant l’Stanley Cup la temporada 2021-2022, i després de guanyar-la va assumir un nou rol de president de totes les operacions d’hoquei.
Joe Sakic acaba la seva carrera sent un dels jugadors més respectats de la història de la lliga. Un etern capità que no feia gaire soroll però al gel parlava com gairebé cap. Una trajectòria envejable amb què somiaria qualsevol jugador. Un dels millors wrist shots de tots els temps a l’NHL. Un jugador únic.
Et pot interessar…
Cargando ...
