Una gran majoria dels qui vam tenir la nostra infantesa i/o adolescència durant la dècada dels noranta ho vam fer seguint la reeixida sèrie ‘Campions: Oliver i Benji’ que tractava sobre futbol. A la mateixa uns dels protagonistes eren els Jason i James Derrick, uns bessons que tenien una sèrie de trets molt particulars i que eren un veritable maldecap per als rivals.
Com no podia ser d’una altra manera per aquella època l’NHL també va tenir els seus bessons que tornaven bojos els rivals: Danny i Henrik Sedin.
Parlar dels germans Sedin és parlar dels Canucks de Vancouver. Són història viva del quadre canadenc. Tot i que la història dels Sedin comença a Europa, concretament a la ciutat sueca d’Ornskoldsvik on van néixer el 1980 i on van passar gran part de la seva vida jugant per al club local, el Modo, fins que amb l’arribada del nou segle van fer les maletes al Canadà. La seva arribada a l’NHL ja va marcar una fita per a la competició, no en va els Canucks estaven molt interessats en ells dos i van remoure cel i terra per tenir-los.
Hi va haver molts intercanvis i fins i tot els Atlanta Trashers, que van ser els que van triar en primer lloc al draft, es van comprometre a no fitxar cap dels germans, al seu lloc es van quedar amb Patrik Stefan. Els Canucks van triar Danny en segon lloc i Henrik a continuació. La seva aposta pels bessons suecs havia estat molt forta i el temps acabaria per donar-los la raó.
Història viva dels Canucks
Daniel Sedin va disputar 1306 partits amb els Canucks entre l’any 2000 i el 2018 en què es va retirar amb l’equip de Vancouver. Va marcar 393 gols, no en va tenia més gol que el seu germà, i va repartir 648 assistències per a un total de 1041 punts. Registres que el van convertir en el segon jugador en la història dels Canucks amb més punts (només darrere del seu germà), alhora és el màxim golejador històric dels de Vancouver, el segon amb més assistències, el segon amb més partits jugats, el cinquè en hat-tricks, el que més gols guanyadors de partits ha aconseguit amb 86 pels 49 del segon que és Markus Naslund, el que més gols a power play ha aconseguit, el que més gols ha marcat en pròrroga, tercer amb més punts a playoffs, el quart amb més gols a playoffs, el tercer amb més assistències en eliminatòries, etcètera.
A més va conquistar un Art Ross i un Ted Lindsay i va ser finalista del Hart Memorial. També va ser capaç de conquerir la medalla d’or amb Suècia als Jocs Olímpics de Torí el 2006 i va guanyar el Mundial del 2013, el 2014 va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics a Sochi i també va sumar dues presses de bronze gràcies al tercer lloc aconseguit per la selecció sueca en els mundials de 1999 i 2001.
Si les dades de Daniel són notables, les del seu germà Henrik no van al darrere. Va conquistar tres Cyrus H. McLean amb els quals es premia el jugador amb més punts de la temporada als Canucks, es va endur un Hart Memorial, un Art Ross i va arribar a participar en un all-star. Tot això gràcies a les seves dades. Amb 1330 és el jugador amb més partits en la història dels Canucks en què va fer 1070 punts que també és el rècord de la franquícia.
Amb 830 assistències és el màxim assistent i amb 679 és el jugador amb més partits consecutius amb els de Vancouver. En fi, una llista de registres que el converteixen, juntament amb el seu germà Daniel, en un dels grans de la història del combinat canadenc. Amb la selecció va conquistar l’or als Jocs del 2006 i va guanyar el Mundial del 2013 a més dels bronzes del Campionat Mundial del 1999 i 2001.
Amb tots els números és fàcil veure com el joc de tots dos va portar de cap als rivals dels Canucks durant les seves 18 temporades en actiu. Si bé els seus primers anys no van ser tan bons i amb prou feines arribaven a la trentena de punts cadascun. El temps, en aquest cas, va ser el gran aliat. I també la paciència de la franquícia de Vancouver, on seguien creient en aquesta aposta que havien realitzat al draft del 1999 després d’aquell Mundial juvenil en què els bessons havien enlluernat el món en portar la seva selecció al capdamunt.
Or olímpic i finalistes de la Stanley Cup
El gran deu dels bessons va ser no aconseguir una Stanley Cup, encara que van ser capaços de portar els Canucks a la final del 2011 en què van caure en set partits davant els Bruins. Els de Vancouver no aconseguien aquesta ronda des del 1994 de manera que “van ajudar” a acabar amb una sequera de gairebé dues dècades sense arribar a la gran final.
Però no només dins del camp van destacar els germans Sedin. També van estar involucrats en accions de caràcter social com la construcció d’un centre pediàtric de cures intensives a l’Hospital British Columbia, ubicat a Vancouver. Alhora han col·laborat en diferents projectes d’ajuda a diversos grups socials com els immigrants, els refugiats o les persones sense llar i fins i tot han rebut premis i honors per aquesta faceta a nivell local i provincial.
Reprenent l’inici, els bessons d’Oliver i Benji, James i Jason Derrick i els germans Sedin, Daniel i Henrik han tingut molts aspectes en comú. A nivell esportiu podríem destacar que les dues parelles de germans van haver de treballar de valent i en estreta col·laboració per anar millorant fins a convertir-se en veritables referents dels seus respectius equips i esports. I encara que la carrera dels bessons Derrick al futbol ha estat fictícia, el seu impacte a l’esport ia la cultura popular ha estat durador i el seu esperit d’equip i la seva determinació han inspirat generacions de joves futbolistes.
I el mateix es podria dir dels Sedin, dels quals el seu llegat com a jugadors i com a persones continua inspirant molts. La seva dedicació a la caritat i a la comunitat de Vancouver, així com la seva humilitat i ètica de treball, han deixat una empremta duradora a la ciutat i al món de l’hoquei en general.