Els Chicago Blackhawks posseeixen gairebé 100 anys d’història i sis Stanley Cups des de la seva fundació allà pel 1926, formant part de l’elitista grup denominat Original six, juntament amb els Montreal Canadiens, Toronto Maple Leafs, New York Rangers, Boston Bruins i Detroit Red Wings, fundadors (encara actius) de l’actual NHL.
En la majoria de dècades, la passió per l’hoquei gel professional a l’urb d’Illinois era (i és) molt elevada, assentant-se i millorant amb el pas de les temporades, sent un dels esports i franquícies més estimades de la ciutat, però a mitjans de la dècada dels noranta la situació donaria un gir radical, situant l’equip dels Hawks en uns nivells negatius de popularitat mai abans vistos, fins i tot empitjorant en els anys següents fins a trobar la tecla adequada per tornar al conjunt de l’indi al més alt de l’NHL i de Chicago.
Curs 1996/97, tret de sortida a la costa avall
A la campanya 1991/92, els Blackhawks s’havien plantat a la gran final de l’Stanley cup, perdent davant els Pittsburgh Penguins del gran Mario Lemieux. Chicago estava d’enhorabona pels seus equips NHL i NBA (els Bulls de Michael Jordan començaven a dominar la lliga de bàsquet americana), amb els dos conjunts arribant a la final el mateix any. Al contrari que els Bulls, els Hawks deixarien de ser una peça important a l’engranatge esportiu de la ciutat al cap de poc, a causa d’unes decisions extra esportives molt controvertides.
Es trencaria la ratxa de 29 anys de classificació per als playoffs ininterrompuda
Situats ja al curs de 1996/97, el qual marcaria un abans i un després al llarg periple pel desert de la indiferència de la franquícia històrica. Dos anys després de la mudança de l’antic Chicago Stadium al recent estrenat aleshores United Center, els Blackhawks acabarien amb un registre negatiu en quant a victòries i derrotes, tot i així tornarien a classificar-se per a la post temporada caient en primera ronda, aquesta seria l’última vegada en més d’una dècada (11 temporades, incloent el lockout de 2004/05) en què Chicago es classificaria per a playoffs, exceptuant la temporada 2001/02, on no passaria de la ronda inicial davant St. Louis Blues.
A partir d’aquí l’assistència al pavelló començaria a baixar fins a números indignes d’una franquícia com la dels Blackhawks. Tot i que el nivell de joc no era l’òptim, no seria el motiu principal pel qual els aficionats de Chicago donarien l’esquena a l’equip, les males decisions preses des de la més alta estada en quant a escala de mandat als Hawks acabarien sent determinants
Bill Wirtz, artífex principal de la decadència Hawk
La família Wirtz seria (i és) la mestressa de la franquícia des de 1966 fins a l’actualitat, però seria Bill Wirtz el que amb els seus punts de vista difícils d’entendre pels aficionats comuns, distanciarien l’antany equip estimat per la ciutat, dels fans .
Els millors productes dels Blackhawks by Fanatics a només un clic de distància.
En temes esportius, es traspassaria (a mitjans dels 90) a les estrelles de l’equip (Jeremy Roenick, Chris chelios i Ed Belfour), després de no classificar-se per a la post temporada per primera vegada en 29 anys, després en seguirien molts més sense olorar-la.
Popularment Bill Wirtz seria conegut com ‘Dollar Bill’
Aquesta decisió controvertida no seria del gust dels aficionats, atès que tots tres eren molt apreciats per la comunitat Hawk. Després d’això, el conjunt d’Illinois no acabaria de trobar el rumb adequat per redefinir el seu objectiu, vagant entre plantilles mediocres, amb infinitat d’eleccions que no s’acabaven de consolidar a l’elit de la lliga.
La política econòmica de Bill Wirtz no afavoriria l’arribada de grans estrelles a la franquícia, fins i tot deixant marxar de nou a les ja consagrades, com seria el cas de Tony Amonte, una altra gerra d’aigua freda per a la parròquia dels Blackhawks.
Molt ciment a l’United Center i apareixen els Wolves
Bill Wirtz també adoptaria una altra polèmica mesura, la de no televisar els partits de local per a la zona de Chicago, forçant que els aficionats haguessin de comprar les entrades per presenciar un partit dels Blackhawks. Aquesta mesura contribuiria de manera important a fracturar la relació que hi havia entre la franquícia i el potencial públic, els fans de l’àrea metropolitana de Chicago. L’assistència al pavelló cauria de manera espectacular, deixant l’equip al llindar de la indiferència.
Els Chicago Wolves de la IHL/AHL se menjaven el terreny als Hawks
A tot això, algú se’n veuria beneficiat, els Chicago Wolves (fundats el 1994), franquícia de la IHL i l’AHL (lligues menors). Molts fans en girar-se d’esquena als Blackhawks i les seves polítiques impopulars, van començar a veure els Wolves com un substitutiu per continuar seguint la passió per l’hoquei gel. Així, doncs, l’assistència als partits dels llops començaria a créixer, també la seva presència a la televisió, convertint-se en l’única franquícia de l’AHL a veure com la totalitat de xocs de temporada regular eren televisats. A això se sumarien dos Turner’s cup (1997/98 – 1999/2000) i dos Calder’s cup (2001/02 – 2007/08) com a campió de la IHL i l’AHL respectivament, sent la contrapartida perfecta als Hawks.
Una de les dades més vergonyoses per als Blackhawks en aquesta comparativa es produiria en alguns xocs de diumenge a la tarda (dia NFL per antonomàsia) com a local a l’United Center, coincidint en horari similar al dels Wolves com a locals a l’AllState Arena, deixant assistències d’espectadors (11.500 – 13.000) similars per a les dues trobades o fins i tot superiors per als Wolves.
2007, es reinicia la franquícia
Amb la mort de Bill Wirtz, el comandament de la franquícia dels Blackhawks l’agafaria Rocky Wirtz (mort el 2023), fill del mort. El canvi al timó no només seria de nom, sinó també de polítiques. Ràpidament es tornarien a televisar tots els partits a la zona de Chicago, afavorint l’exposició de l’equip al mercat local.
Es tornarien a introduir vells costums juntament amb una promoció de les joves estrelles emergents, intentant recuperar tot el temps perdut. Moltes d’aquestes decisions vindrien de la mà de John McDonough, fitxat per Rocky Wirtz com a nou president de la franquícia i guru en quant a posar un equip a dalt del tot en quant a èxit comercial, no en va havia estat president dels Chicago Cubs de la MLB, conjunt de beisbol que sense guanyar un títol en molts anys seguia comptant amb el fervor del públic, una cosa del que mancaven els Hawks en el moment de la seva arribada però que aviat se solucionaria.
Rocky Wirtz i John McDonough agafen el comandament
Amb Rocky i McDonough als comandaments i la selecció de jugadors al draft que serien el nucli de futures nits de glòria, com seria el cas de Jonathan Toews, Patrick Kane, Brent Seabrrok i Duncan Keith, la història dels Hawks semblava reiniciar-se a tots els sentits. Assistència massiva dels aficionats a l’United Center, ajudant l’equip a liderar la taula de mitjana d’espectadors de l’NHL de 2008/09 fins gairebé l’actualitat, sense deixar el més important, tres Stanley Cup’s guanyades al 2010, 2013 i 2015.
Amb això, la popularitat dels Blackhawks a Chicago i tot el país es recuperaria completament, fins i tot pujant uns esglaons més. Un clar exemple serien els més de 2.000.000 de persones que sortirien als carrers de la ciutat del vent per celebrar l’última copa Stanley l’any 2015. També a les xarxes socials els Hawks mostrarien el reflex de la popularitat, sent el conjunt NHL amb més seguidors a twitter amb gairebé 2’4 milions de followers, xifra superior a la resta de franquícies professional de Chicago (Bears, White Sox i Fire), exceptuant els Cubs (per poc) i Bulls, els quals formen part de la NBA, lliga que se sustenta en un vessant molt més internacional que les altres lligues professionals nord-americanes.
Mitjana d’espectadors als partits dels Blackhawks des del 1996 fins al 2016
- 1995/96 -> 20.390 espectadors*
- 1996/97 -> 19.396 espectadors
- 1997/98 -> 18.350 espectadors
- 1998/99 -> 17.329 espectadors
- 1999/00 -> 16.274 espectadors
- 2000/01 -> 14.996 espectadors
- 2001/02 -> 15.568 espectadors
- 2002/03 -> 14.794 espectadors
- 2003/04 -> 13.253 espectadors
- 2004/05 -> lockout / temporada cancel·lada
- 2005/06 -> 13.318 espectadors
- 2006/07 -> 12.727 espectadors
- 2007/08 -> 16.814 espectadors
- 2008/09 -> 21.783 espectadors*
- 2009/10 -> 21.356 espectadors*
- 2010/11 -> 21.423 espectadors*
- 2011/12 -> 21.533 espectadors*
- 2012/13 -> 21.775 espectadors*
- 2013/14 -> 21.615 espectadors*
- 2014/15 -> 21.769 espectadors*
- 2015/16 -> 21.859 espectadors*
*líder en assistència mitjana d’espectadors a l’NHL
Així doncs, els Blackhawks, passarien de la popularitat perenne a un ostracisme mai abans vist, recuperant el seu lloc a Chicago en tot just vint anys i sent de nou un dels equips més estimats (amb diverses polèmiques incloses) de la ciutat i l’estat.
Et pot interessar…
Cargando ...
