L’any 1964 ens va deixar un doble draft en què els números 2 de cadascun van viure carreres i sort dispars. Al draft oficial Alex Campbell va ser seleccionat pels Boston Bruins, mentre que al draft ‘intra-league’ va ser elegit pel mateix equip.
El primer que cal destacar és que en aquells anys era habitual que hi hagués dos drafts, de fet el draft ‘intra-league’ es va estendre fins al 1975. Aquest draft ‘intra-league’ havia sorgit el 1952 amb l’objectiu d’ajudar a crear una lliga competitiva. Eren els anys dels ‘Original Six’ i atès que en els anys previs a la creació d’aquest draft només Detroit Red Wings, Montreal Canadiens i Toronto Maple Leafs havien conquerit l’Stanley Cup es va buscar aquesta solució perquè la competitivitat augmentés.
Tot i això no va acabar de funcionar bé en els primers a causa de l’absència de jugadors interessants. Els dos primers anys no hi va haver ni una selecció, al tercer només una i al quart any de la seva creació ni tan sols es va celebrar en assolir un acord els sis equips de l’NHL. Amb els anys es van anar seleccionant més jugadors al draft normal de l’NHL i això va afavorir aquest draft, que va anar guanyant en protagonisme i que es va mantenir fins ben entrada a la dècada dels 70, més concretament fins al 1975.
Aquest draft ‘inter-league’ se celebrava al final de temporada, com passa amb el draft habitual, i en certa manera s’assemblava als drafts d’expansió mentre cada club havia de presentar una llista de jugadors per protegir-los de ser triats. A més, els que jugaven una sèrie de campanyes i menys d’un mínim a l’NHL quedaven exempts, així com els jugadors aficionats.
A l’hora d’escollir els equips amb pitjors registres eren els primers a triar i havien de seleccionar fins a dues vegades abans que els equips que haguessin jugat playoffs. L’equip que perdia el jugador rebia un pagament en efectiu que havia estat fixat amb anterioritat a manera de compensació. L’equip que fitxava havia d’alliberar la fitxa d’un jugador protegit perquè pogués ser elegit per un altre equip.
Tornant a l’any 1964 el primer dels jugadors, el número 2 del draft oficial, havia estat l’ala dreta Alex Campbell. Tot i haver estat elegit en una posició tan alta pels Boston Bruins mai va arribar a debutar a la NHL. De fet amb prou feines va disputar un parell de temporades als Peterborough Petes de l’OHA en què va disputar 49 partits i va aconseguir 26 punts. Després va estar tres anys al St. Lawrence University, on va disputar un total de 74 partits en què va aconseguir 51 gols i va repartir 55 assistències a l’ECAC. Amb aquests registres va arribar als Muskegon Mohawks de la IHL amb els que va participar en 71 partits en què va firmar 20 gols i 49 punts. Després d’aquella temporada la seva carrera va arribar al final i el nom d’Alex Campbell va quedar relegat a l’oblit.
Millor sort va córrer el número 2 del draft intra-league, Bob Woytowich. El canadenc, aquell any de 1964, pertanyia a la disciplina dels New York Rangers encara que aquell any havia estat jugant als St. Paul Rangers de Minnesota, que era equip afiliat i jugava a la CPHL, de la qual aquell any van ser subcampions. Una vegada que els Rangers es van fer amb Jim Mikol, precisament dels Boston Bruins, a la primera ronda, els Bruins la van tornar als novaiorquesos en signar Woytowich, que havia estat el jugador que havien alliberat els Rangers després de la seva elecció a la primera ronda.
Tres anys va estar el defensa als Boston Bruins en què va aconseguir 6 gols i 34 assistències després de 154 partits. D’aquí va tornar a Minnesota, però aquesta vegada per jugar amb els North Stars de l’NHL. A l’única temporada que va militar en aquest equip va disputar 66 partits va anotar 4 gols i se’n va anar als 21 punts. L’any següent se’n va anar als Pittsburgh Penguins, l’equip on més temps gaudiria de l’NHL. Un total de quatre temporades en què va jugar en 248 partits aconseguint 22 gols, 71 assistències i 93 punts en total.
El seu periple a l’NHL va acabar a Los Angeles Kings amb els quals va jugar 36 partits en què no va marcar i amb prou feines va repartir 4 assistències. Després d’això se’n va anar a la WHA, on va defensar la samarreta dels Winnipeg Jets en tres temporades, per a un total de 158 partits en què va anotar 8 gols i va repartir 36 assistències. Finalment va acabar els seus dies com a professional als Indianapolis Racers de la WHA. Aquí va estar dues temporades, disputant 84 partits i aconseguint un gol i 15
Si de la vida d’Alex Campbell se’n sap poc, la de Bob Woytowich es va acabar de forma prematura el juliol del 1988 quan va patir un infart mentre conduïa el seu vehicle a les carreteres de Manitoba i va patir un accident. Tot i això, tots dos jugadors reflecteixen la cara i la creu de l’NHL, la nul·la carrera sent un número 2 del draft i l’acceptable carrera sent un número 2 del draft del mateix any.