Fa tot just dos anys, els Buffalo Sabres tenien problemes. Però eren problemes que anaven més enllà del visible per l’aficionat, aquells que podies veure reflectit en un Rasmus Dahlin trist, desencertat, sense atreviment. Aquests que podies veure a la cruïlla de teories a l’hora de tractar la lesió de Jack Eichel, la peça central de l’esquelet Sabres en aquell moment. Aquests que van més enllà dels problemes de lesions, males decisions contractuals, en traspassos, en desenvolupament. Eren problemes interns, amb la direcció, un ambient intern descrit com a “cultura tòxica”.
En el moment que s’estava escrivint aquest article, Buffalo tenia un registre de .571 (26-19-4) i un 6-2-2 en els darrers 10 partits, situant-se en quarta posició de l’Atlantic (finalment no es van classificar per als playoffs) per darrere dels Lightning, i davant de Florida, amb dos punts més i tres partits menys. Realment, encara hi ha camí, però si tenim en compte d’on venim, és una alegria absoluta. Però ja no són només els números de la classificació, veure Buffalo ara mateix s’ha convertit en una alegria.
Thompson i Dahlin lideran el nou projecte dels Sabres
El primer pas és l’encert als despatxos. Les renovacions de Tage Thompson i Mattias Samuelsson en un primer moment van semblar molt estranyes, però s’estan convertint en tot un encert. Thompson va signar $50M per set temporades, arran d’una explosió en rendiment que el va fer passar de 14 punts en 38 partits a 68 punts en 78 partits. Era una mostra molt petita, podia haver estat un outlier però Buffalo no ho va veure així i ara recull els fruits, ja que Thompson porta els mateixos punts (68) en tan sols 49 partits. Atacant de 6’6″ que és capaç de fer coses que semblen impossibles en petits espais, amb unes mans prodigioses i un món al davant. Samuelsson va signar pels mateixos anys a valor de $30M, i si escau encara no havia disputat ni una temporada NHL al complet (54 partits entre dues temporades). Signaven un projecte a preu de bona realitat. Si escau, ha tingut problemes físics, però ha donat espurnes de tenir entre mans un defensa d’absolut nivell, intel·ligent en la lectura situacional enrere i amb mobilitat.
Aquí podeu veure una mostra perfecta de les mans de Tage Thompson en espais reduïts, en el que pot ser de ben segur un dels gols de la temporada:
El Draft ha passat de ser una quimera a ser un punt clau de reforç. L’elecció d’Alexander Nylander el 2016 no va ser un encert per a res, encara que amb el temps s’han acabat quedant d’aquesta primera ronda amb Tage Thompson. Mittelstadt el 2017 tampoc no ha resultat ser tot el que s’esperava, però mínim és un membre útil de la rotació. Tampoc no es treia profunditat ni rotació, si no s’encertava amb les primeres, la resta ja impossible. Però el 2017 va canviar la sort i en els darrers anys la tendència positiva ha estat remarcable.
Seleccions destacades des de 2018
| Any | Pick | Jugador | Posició | Procedència |
| 2018 | 1 | Rasmus Dahlin | D | Frolunda HC [SweHL] |
| 2018 | 32 | Mattias Samuelsson | D | U.S. National Under-18 [USHL] |
| 2019 | 7 | Dylan Cozens | C | Lethbridge Hurricanes [WHL] |
| 2020 | 8 | Jack Quinn | RW | Ottawa 67’s [OHL] |
| 2020 | 34 | John-Jason Peterka | RW | Munich EHC [DEL] |
| 2021 | 1 | Owen Power | D | U. of Michigan [Big-10] |
| 2022 | 9 | Matthew Savoie | C | Winnipeg Ice [WHL] |
| 2022 | 16 | Noah Ostlund | C | Djurgardens Jr. [Swe-Jr] |
| 2022 | 28 | Jiri Kulich | C | Karlovy Vary HC [Czech] |
| 2023 | 13 | Zachary Benson | LW | Winnipeg Ice [WHL] |
Buffalo ha estat una de les franquícies que ha apostat pel mercat rus en moments de dubte, sumant en els dos darrers anys els drets de: Prokhor Poltapov, Aleksandr Kisakov, Stiven Sardarian, Nikita Novikov, Víktor Neuchev, Vsevolod Komarov. Molta atenció a Neuchev que ho està fent molt bé a la KHL, mentre que Kisakov ve amb una bona reputació d’anotador. Evidentment no hi arribaran tots, i no hi ha espai per a tants jugadors en una rotació, però també cal comptar Isak Rosen, Matthew Savoie, Noah Östlund, Jiri Kulich, que ho va fer molt bé en aquests últims World Juniors, el porter Topias Leinonen, que pot fer bona dupla amb Luukkonen, que sembla que està guanyant moments a NHL. El resum és que el Draft ha tornat a ser una via de reforç important per als Sabres.
Han recuperat una de les seves senyes d’identitat, i és l’excel·lent rendiment a Power Play. Els Sabres eren un dels equips que millor executava la 1-3-1 en superioritat, amb Dahlin dirigint des de la línia blava i Olofsson, una de les millors rematades de la competició, a l’ala llest per castigar, amb Eichel fent les vegades de director atraient rivals i generant perill. Avui dia, són el quart equip de l’NHL en efectivitat durant la superioritat amb un .259, i els primers en gols a favor per partit. Si troben l’equilibri amb la defensa de la inferioritat, que està entre les menys efectives de la competició, serà el combo perfecte. Però no es construeixen ciutats en un dia, necessiten un temps, si bé aquests problemes ja i eren anys enrere.
Pel que fa a contractes, encara tenen les seves coses. Jeff Skinner té 30 anys i ocupa el 10,9% del cap actual dels Sabres, amb un cap hit de $9M fins a la temporada 26/27, un contracte pràcticament impossible de moure, més si comptem que té una clàusula de no moviment . La part positiva és que els $6M d’Okposo s’acaben aquesta temporada, els $4,9M de Bishop també, i poden deixar un lloc útil per afrontar renovacions com la de Dylan Cozens, que aquest any acaba el seu ELC. Encara no s’han iniciat les converses, però veient com han apostat per Thompson & Samuelsson, no seria estrany que continuessin una ruta similar amb Cozens. Manejar bé aquest espai serà clau, i de moment és una de les senyes positives d’identitat dels Sabres des dels despatxos.
En matèria de traspassos, i en aquest cas és opinió completament personal, encara sembla que no han trobat la tecla, alternant bones decisions amb altres una mica menys. El més positiu des del meu punt de vista és esquivar la bala de Rasmus Ristolainen a canvi d’Isak Rosén i una segona ronda del proper Draft. També va entrar Hägg però va marxar en un altre traspàs a canvi d’una sisena ronda que va acabar sent Gustav Karlsson. La sortida d’Eichel dependrà de veure com explota Östlund, però tot apunta que Krebs es quedarà com un middle-six aprofitable. La de Reinhart ha acabat portant Kulich que apunta molt bé. S’han obtingut peces de futur per jugadors de present, però també dependrà de com acabin sortint aquests joves.
Construir una columna vertebral porta un temps, i el moment d’explosió és imprevisible
Aquesta temporada hem vist aquest cas en el Devils, que està veient com el temps i les peces quadren. Una bona base et dóna anys en posicions altes, com podem veure als Bruins, o als Lightning. Estar en posicions altes no us assegura èxit, com en el cas dels Leafs, però et posa més a prop. Quan estiguis a dalt, no t’ha de donar el vertigen, com en el cas dels Panthers, o dels Hurricanes, i abans de rescabalar-se amb el títol, dels Avalanche.
Per darrere vénen equips amb els mateixos plans, com els Red Wings, els qui també vénen construint, si escau per la via sueca, com comentem, o els Kings. Poden aparèixer equips que en qualsevol temporada inesperada et facin un ensurt, com els Kraken aquest any. No podem predir el futur, però sí que podem gaudir ara mateix amb un joc dinàmic com el dels Sabres, on tots fan un gran conjunt i qualsevol pot donar aquesta espurna de qualitat per deixar-nos un moment per al record.
Et pot interessar…
Cargando ...
