La gran urbe de Boston és el centre d’un dels mercats hockystics més importants de tot Estats Units, la zona coneguda com a New England (Nova Anglaterra), àrea que engloba els estats de Massachusetts, Maine, Vermont, New Hampshire, Connecticut i Rhode Island. L’hoquei gel, atesa la seva situació geogràfica, és un dels esports més populars d’aquests estats, convertint de facto la ciutat de Boston, també coneguda com a Beantown, a la capital cap en importància i repercussió dins aquest món esportiu.
Com no podria ser altrament, els Boston Bruins tenen molta ‘culpa’ d’aquesta popularitat, els seus gairebé 100 anys d’història i sis Stanley Cups guanyades han contribuït a la creació de l’imaginari col·lectiu local, creant un fort vincle entre l’equip i els aficionats de la zona.
Els Whalers van disputar els seus partits entre el Boston Garden i el Boston Arena
La franquícia Original Six gaudeix d’un plaent monopoli de l’hoquei gel professional dins la ciutat, però no sempre va ser així, almenys no durant una campanya a principis de la dècada dels 70, moment en què els New England Whalers feien el seu debut a la WHA (lliga rival de l’NHL) amb la ciutat de Boston com a seu de l’equip.
Quan la World Hockey Association (WHA) va presentar el seu projecte de lliga, diversos van ser els mercats elegits en els quals l’NHL també tenia presència, buscant així una rivalitat instantània entre les dues competicions, d’aquesta manera naixerien els New England Whalers en el seu intent d’ocupar un espai dins del ‘món’ dels arxiconeguts Bruins.
Campionats consecutius en diferents lligues
L’estrena dels Whalers (curs 1972/73) coincidiria amb el campionat de l’NHL aconseguit pels Bruins la temporada anterior (1971/72), amb una plantilla extraordinàriament plena de jugadors estatunidencs (cosa difícil de veure en aquells anys) afrontarien la complicada papereta de fer-se un lloc entre els entesos fans de Boston, cosa que aconseguirien a mitges.
Així, després de completar una magnífica temporada regular amb un registre de 46 victòries en 78 enfrontaments, acabarien líders de divisió. A la postemporada tampoc tindrien rival, superant les tres rondes pertinents davant Ottawa Nationals, Cleveland Crusaders i Winnipeg Jets, per uns clars 4 a 1 en els globals de les sèries, d’aquesta manera es coronarien campions de l’AVCO World Trophy (nom del trofeu atorgat per la WHA), tornant a posar a la ciutat de Boston al més alt quant a hoquei gel professional es refereix per segon any consecutiu i en diferents lligues.
Problemes amb assegurar-se una llar permanent
No tot va ser un camí de roses per als Whalers en la seva estrena al gel, la seva primera i única campanya a Boston va estar plena de contratemps a la recerca d’establir-se a la ciutat. La intenció inicial de New England era jugar al Garden però acabaria alternant partits entre el Boston Garden (gestionat pels Bruins) i el Boston Arena, sent la quarta franquícia a buscar dates per als jocs després dels esmentats Bruins (NHL), Celtics ( NBA) i Braves (AHL) al mític pavelló. Aquesta situació acabaria desembocant a la marxa de la ciutat per part de l’equip dels Balleners.
Cal desatacar la gens menyspreable xifra de 6,981 espectadors per partit de mitjana, números bons tenint en compte els continus canvis de pista i la gran competència exercida pels Boston Bruins.
Estadístiques ràpides del curs 1972/73
- Campió de la WHA
- Campió de la Divisió Est
- Registre total: 40-30-2
- Registre com a local: 30-8-1
- Registre com a visitant: 16-22-1
- Gols a favor: 318
- Gols encaixats: 263
Reubicació a Hartford
Després de coronar-se campions de l’AVCO World Trophy, la franquícia Bostoniana abandonaria Beantown a causa dels problemes abans esmentats amb la pista de gel a la recerca de noves pastures més verdes, aquestes les trobaria a l’estat de Connecticut, més concretament a la ciutat de Hartford. Aquí els Whalers s’establirien per més de vint anys, conservant la nomenclatura de ‘New England’ durant la seva estada a la WHA, coincidint amb la seva entrada a l’NHL, l’equip passaria a anomenar-se Hartford Whalers. Els Bruins van tenir molt a veure en aquest canvi de nom un cop consumada l’arribada dels Balleners a l’NHL.
De ser la segona franquícia d’hoquei gel professional de Boston a convertir-se en els actuals Canes passant al mig per la ‘mitificada era’ a Hartford
Aquests serien l’únic conjunt estatunidenc a passar de la WHA a l’NHL, els altres tres equips admesos van ser els Quebec Nordiques, Winnipeg Jets i Edmonton Oilers (tots canadencs); a mitjans dels noranta els Whalers abandonarien definitivament Nova Anglaterra per passar a ser els Carolina Hurricanes, però aquesta ja és una altra història.
En definitiva, Boston pot presumir de set campionats d’hoquei gel professional entre les sis Stanley Cup aconseguides pels Bruins i l’AVCO World Trophy dels Whalers, cosa que molt poques vegades s’esmenta però que és una altra fita a ressaltar dins de la immensa història relacionada entre l’hoquei i la famosa ciutat de Massachusetts.
Et pot interesar…
Cargando ...
