Recentment moria la llegenda i Hall of Famer dels Chicago Blackhawks, Bobby Hull, als 84 anys. Va jugar 15 temporades pels de Chicago, guanyant el campionat del 61.
A més de jugar totes aquestes campanyes amb els Hawks, va defensar també els colors dels Jets i els Whalers de forma anecdòtica amb 41 anys. Durant set campanyes se’n va anar a jugar a la WHA, lliga que es va crear per plantar cara i competir a la mateixa NHL. Amb afany d’atreure les grans estrelles de l’NHL, va tenir un recorregut molt curt que només va durar aquestes set temporades que va jugar el mateix Hull.
El jugador va ser l’estendard del projecte de la lliga, reclamant el que era seu va ser capaç d’aixecar la veu i que la resta de jugadors deixessin d’acceptar sous paupèrrims a l’NHL, on els propietaris infravaloraven el valor dels seus jugadors i que gràcies a Hull -en part- i el moviment d’una lliga a una altra amb diverses rodes de premsa i deixant titulars clars sobre com d’explotats se sentien els jugadors, tot va prendre un aire més professional i més ben pagat.
Encara amb el seu esforç perquè la lliga avancés i agafés notorietat, es va quedar força sol.
El sobrenomenat Jet Daurat (pels seus cascos d’aquest color i la seva cabellera rossa) va acabar la seva carrera a la National Hockey League amb 1063 partits a l’esquena en què va anotar 610 gols i va repartir 560 assistències per a un total de 1170 punts.
Va ser el primer jugador de l’NHL a assolir els 50 gols en una sola temporada.
Aquesta fita ho aconseguiria en 4 ocasions més. Va ser pioner a usar un estic corb (es va comptabilitzar que el seu slapshot arribava a les 119m/s. A més de ser All-star en 12 ocasions i dues vegades MVP d’aquesta trobada. Un autèntic crac de l’hoquei gel que va veure el seu llegat enfosquit a causa dels seus comentaris i accions que portarien a l’ostracisme mediàtic.
Ple d’accions polèmiques
Hull va ser denunciat per dues de les tres dones per violència domèstica. A més, portava una imatge racista per diversos comentaris que va arribar a fer públicament.
L’NHL ha estat criticada durament aquests darrers anys per la manera com suposadament porta els problemes relacionats amb les agressions sexuals, el racisme o qualsevol acció punible per a membres de la lliga. L’hermeticitat, l’ocultació d’informació i el criteri sibil·lí han estat en boca de molts.
Un comportament fora del gel gens educatiu i totalment reprotxable
Recordem el cas dels mateixos Blackhawks que encara tenen sobre la taula amb l’acusació d’agressió sexual del 2010 en què un entrenador de vídeo involucrat acaba amb una demanda d’un exjugador de l’equip i diverses sortides d’executius de la franquícia.
Tornant a Hull, natural d’Ontario, va coincidir en el temps amb el desplegament televisiu de la lliga, cosa que el va portar a la fama i es va convertir en la imatge de la lliga en molts anuncis i campanyes. Diverses campanyes anaven dirigides a les dones per acostar l’esport al sector femení de la població.
Aquí teniu la icònica foto que va donar la volta al territori al seu dia:
Però si marxem al costat més fosc de Hull, trobarem declaracions de la seva primera dona Joanne McKay en què assegura que va rebre una pallissa on va arribar a témer per la seva vida, arribant-la a exposar-la al buit del balcó d’un hotel on ella va pensar que no sortia amb vida, ensangonada després de colpejar-la Hull amb les seves sabates de taló.
La segona dona, Debora Hull, no va voler testificar davant l’acusació d’agressió i assalt i per això li van ser retirats els càrrecs policials, però era sabut que Hull i el seu temperament eren un problema. Curiosament, el mateix Hull es declararia culpable d’agredir un agent de policia el dia que això va passar i l’agent va voler intervenir.
A tot això, sumem-li els problemes amb els seus comentaris racistes i antisemites citant positivament Hitler en una entrevista el 1998 en què fent apel·lació al creixement de la població negra (que ell va opinar que creixia massa ràpid), incidia que Hitler va tenir bones idees encara que va anar massa lluny.
Amb totes aquestes històries al darrere, el 2008 els Chicago Blackhawks el farien ambaixador de l’equip amb el seu company d’equip Stan Mikita (Hall of Famer). L’any passat, però, a causa d’una reestructuració de què espera l’organització de Chicago d’un ambaixador, va comunicar que Hull deixava el càrrec de mutu acord.
L’NHL el “va apartar” dels actes més pomposos de la lliga evitant així veure’s immersa en les polèmiques de Hull
Després de la mort de Mikita el 2018 i Esposito el 2021, només queden Chris Chelios i Devin Savard com a ambaixadors de l’equip.
Hull va ser un dels millors jugadors de la lliga a la seva època, i a nivell global, podria estar al mateix sac que els Jagr, Gretzky, Orr, Howe, etc. Però la mateixa lliga ja es va encarregar d’apartar-lo i no ajuntar-lo amb els millors de la història.
Et pot interessar…
Cargando ...
