Després de deixar la enrere les frenètiques jornades de l’agència lliure, situació en què es signen la immensa majoria de contractes suculents i importants, és bon moment per mirar enrere i fixar-se en quins han estat, i són, els acords econòmics de més envergadura al voltant de la quantitat final de diners percebuts o a percebre, no en la quantitat mitjana anual.
La major part d’aquests acords amb una gran xifra final de dòlars, també comporten un bon nombre d’anys al darrere, en diversos casos fins i tot superant una dècada de longitud. D’aquests últims, n’hi ha 13 dins el top 70, sent el més extens l’acord signat per DiPietro amb els Islanders a principi de segle XXI i el de Kovalchuk amb els Devils.
Els 76 contractes més ben pagats
Tots tenen en comú la gran quantitat de diners que mouen, les xifres en qüestió van escalant posicions temporada rere temporada tot i que els contractes que superen els 100 milions de dòlars realment els costa aflorar. En tota la història, únicament s’han signat cinc acords dels abans esmentats, amb els 124 milions de l’Ovechkin al capdavant. Recentment s’han unit a aquesta llista del top 70 William Nylander, Rasmus Dahlin, Brock Faber, Travis Konecny y Sam Reinhart.
Sis contractes corresponents a porters
Dins de la llista abans publicada, només hi ha sis acords que estiguin associats a algun porter, es tracta de Bobrovsky a Florida, Luongo amb Vancouver, Vasilevskiy a Tampa Bay, Price amb Montreal, DiPietro i Sorokin a Nova York. Els tres porters russos de les franquícies de Florida i Isles, han començat el seu contracte fa relativament poc, Price als Habs no sembla que hagi de canviar d’aires i semblaria lògic que acabés a Montreal, mentre que els de DiPietro i Luongo, ja retirats, no van acabar materialitzant-se del tot, el primer per lesions i el segon va ser traspassat a un altre conjunt abans d’acabar el seu contracte de 12 anys.
Per nacionalitats
Com no podia ser d’una altra manera, els jugadors nascuts al Canadà ocupen quasi el 50% de la llista, arribant a sumar-ne 30. Tot seguit, apareixerien deu russos i tretze estatunidencs, per després deixar pas a dos suïssos, un eslovè, sis suecs, quatre finlandesos , dos alemanys i tres txecs. Fins i tot aquí, l’NHL demostrant que és una lliga molt internacional, a més, veient la demografia dels jugadors joves de la lliga, no seria d’estranyar que el percentatge de no canadencs dins el top 76 fos major en pocs anys.
| País | Nombre de jugadors |
| Canadà | 32 |
| Estats Unitos | 14 |
| Rússia | 10 |
| Suècia | 8 |
| Finlàndia | 4 |
| Alemanya | 3* |
| República Txeca | 3 |
| Suïssa | 2 |
| Eslovènia | 1 |
Avantatges i riscos
Els grans contractes, siguin en l’aspecte econòmic o de durabilitat, tenen punts a favor i en contra. En cas de realitzar una mega oferta per part d’una franquícia a un dels seus jugadors joves, s’asseguren la major part de la seva carrera al màxim nivell amb ells, d’altra banda, és fàcil també que el jugador en qüestió baixi un esglaó o més el seu joc, creant després dificultats per a l’equip a l’hora de reconstruir la plantilla o intentar buscar-li una sortida a algun altre conjunt de la lliga.
Exemples variats estan a l’ordre del dia, fins i tot dins d’aquest top 50 dels contractes més quantiosos. En l’aspecte positiu entrarien els signats per l’Ovechkin, Crosby, Kane i Getzlaf en el seu moment, les seves magnífiques carreres aguantarien un nivell similar des del primer dia fins a l’últim, sent els exemples a seguir en cas d’arribar acords molt lucratius i llargs amb jugadors cridats a ser la cara de la franquícia durant moltes campanyes.
També hi jugadors amb acords similars que han vist com lentament el seu nivell al gel anava decreixent lentament fins arribar a ser un problema pels General Managers respectius a l’hora de confeccionar el roster, exemples d’aquest tipus podrien ser el de Karlsson, Lecavalier, Mike Richards, Subban, o Benn, funcionant al principi però molt menys a la fi. Casos similars però que es troben a l’inici del seu recorregut, treballant perfectament però amb dubtes amb el seu final, serien els de Stone a Vegas, Josi a Nashville o Tavares a Toronto.
Les ganes de signar a un gran agent lliure passen per sobre de la realitat del cap d’uns anys
Per acabar hi hauria els que pintaven malament i van acabar sent-ho molt d’hora, passant a ser considerats uns sobre pagats d’acord amb el seu rendiment a la pista. Aquí entrarien diversos contractes, el de Yashin i DiPietro als Isles, segurament reflectirien a la perfecció aquests tipus d’acords, sent un llast per a la franquícia durant anys. El de Skinner no també és mou per aquí, cobrant com una super estrella però amb números més que discrets vist el seu contracte.
Un contracte de vuit temporades amb un jugador de 29 o 30 anys és difícil que aguanti ‘bé’ tot el seu desenvolupament, tot i així, des de les diferents oficines dels equips segueixen apostant per ells per tal d’endur-se grans noms de l’actualitat però una incògnita al cap de gairebé una dècada.
Contractes històrics
No sempre el percebre una gran quantitat de milions de dòlars significa pertànyer a l’elit de l’NHL, com és normal, estrelles del passat han vist com mitjanies recents els sobrepassaven pel que fa a diners guanyats només per jugar en una altra època. En aquests casos, si estiguessin jugant a l’actualitat, es trobarien al cim de la llista sense cap dubte. Aquí es pot veure una taula on apareixen alguns dels millors jugadors ja retirats juntament amb la totalitat de diners cobrats durant la seva carrera a la lliga.
| Jugador | Quantitat en milions de dòlars acumulada durant tota la seva carrera NHL |
| Wayne Gretzky | $45 milions |
| Mario Lemieux | $55’7 milions |
| Gordie Howe | $1’5 milions |
| Patrick Roy | $55’4 milions |
| Joe Sakic | $94 milions |
| Guy Lafleur | $3’7 milions |
| Mike Bossy | $3’2 milions |
| Jaromir Jagr | $139’2 milions |
| Mike Modano | $77’1 milions |
| Martin Brodeur | $81’5 milions |
Et pot interessar…
Cargando ...
