Al 1984, la llavors iugoslava ciutat de Sarajevo, va ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern. I en termes d’hoquei sobre gel va ser un torneig que quedarà per al record per la medalla d’or aconseguida per la Unió Soviètica on, entre d’altres, militava el mític Viacheslav Fetichov, a més la plata va caure en mans de Txecoslovàquia i el bronze va ser per a Suècia . La medalla de xocolata, és a dir el quart lloc, va anar a parar a la selecció del Canadà on militava el nostre personatge d’avui: Kirk Muller, anomenat ‘Captain Kirk‘ (Capità Kirk).
Aquella selecció canadenca era molt jove no en va dinou dels vint jugadors tenien 23 anys o menys. Només Warren Anderson amb 31 anys feia que la mitjana d’edat estigués més alta. I, com ja he dit, en aquell equip militava el bo de Muller, encara que amb els tres punts en als sis partits que va disputar podem dir que no va ser el seu millor torneig. Potser hi influirà la polèmica entre el seu equip de llavors, els Guelph Platers, i la federació del Canadà ja que el quadre d’Ontario no volia perdre el seu jugador durant una part important de la temporada perquè aquest disputés els Jocs Olímpics.
Després d’unes setmanes de tensions i negociacions, el jugador es va poder desplaçar fins a la ciutat iugoslava i va ser part d’aquella expedició canadenca, i qui sap? Possiblement la seva presència en aquelles olimpíades li va permetre pujar al draft que tindria lloc mesos després i en què va ser elegit pels New Jersey Devils en segon lloc, només superat per un tal Mario Lemieux.
Els primers anys de ‘Captain Kirk’ a l’NHL van ser senzillament extraordinaris
Kirk Muller va néixer a la ciutat de Kingston, a Ontario. Una ciutat coneguda com ‘Limestone city’, és a dir la ciutat de la pedra calcària. Pel que sembla és una localitat que compta amb nombrosos edificis històrics construïts amb aquesta pedra les característiques principals de la qual són la seva durabilitat i la seva facilitat per adaptar-se a qualsevol ambient tot i que amb el temps s’esquerda. I crec que no hi ha millor definició per a Kirk Muller que aquesta de la pedra calcària. Un total de 19 temporades a l’NHL amb 1349 partits disputats (el 51è en la història de l’NHL) avalen la seva durabilitat. I encara que va anar perdent força amb el pas dels anys, és a dir encara que va anar esquerdant-se, es va adaptar més o menys bé a cada equip pel qual va passar (New Jersey Devils, Montreal Canadiens, New York Islanders, Toronto Maple Leafs, Florida Panthers i Dallas Stars).
Aquest va ser el seu impacte a la millor lliga del món que amb 21 anys ja tenia l’estatus de capità dels New Jersey Devils. El primer any va disputar 80 partits i va aconseguir 54 punts gràcies a 17 gols i 37 assistències. Aquests números millorarien amb el pas de les temporades. A la 85-86 va aconseguir 66 punts en 77 partits, a la 86-87 va aconseguir els 76 punts ia la 87-88 va arribar als 94 punts amb 37 gols i 57 assistències, cosa que va ajudar que el seu equip arribarà a la final de Conferència encara que va caure per 4-3 davant els Bruins de Boston. En les tres temporades següents va mantenir el seu nivell signant 74, 86 i 70 punts, encara que els Devils no van arribar a ser aspirants a l’Stanley Cup.
Campió de l’Stanley Cup
Al 1991 va ser traspassat als Canadiens de Montreal juntament amb Roland Melanson a canvi de Tom Chorske i Stephane Richer. En territori canadenc es va tornar a veure la millor versió de Muller, els 77 punts que va aconseguir la primera temporada van ser un bon indicador del que vindria a la campanya 92-93, quan va tornar a signar 94 punts amb 37 gols i 57 assistències .
En aquesta campanya va tenir un paper clau en la victòria dels Canadiens a l’Stanley Cup ja que va ser capaç d’anotar tres gols decisius als playoffs, incloent un al cinquè partit de la final davant Los Angeles Kings, quan amb empat a 1 a l’electrònic va posar l’1-2 que va tornar a avançar el seu equip al marcador. Aquell dia els de Montreal es van imposar per 1-4 i van conquerir el títol de campions. Aquest mateix any va conquistar la Molson Cup, que premia el millor jugador dels equips canadencs durant la temporada.
Amb la sortida de Guy Carbonneau es va convertir en capità dels Canadiens i es va guanyar el sobrenom de ‘Captain Kirk’ encara que els seus 57 punts a la 93-94 van començar a marcar el principi del final de la seva etapa a Montreal, cosa que va passar el 1995 , quan els New York Islanders ho van incorporar a canvi de Pierre Turgeon.
No li van anar les coses gaire bé a Nova York. Tot just va disputar un grapat de partits amb els Islanders, on va ser acusat de cert passotisme. La realitat és que ‘Captain Kirk’ no va estar molt implicat en l’equip novaiorquès i per això va ser traspassat als Toronto Maple Leafs, encara que ja no tornaria a aconseguir registres similars als dels seus anys als Devils i als Canadiens, sent els 40 punts de la campanya 96-97 la xifra més alta després de la sortida de Montreal.
Un total de 19 temporades a l’NHL amb 1349 partits disputats (el 51è en la història de l’NHL) avalen la seva durabilitat
Després de passar dues temporades a Toronto va recalar als Florida Panthers a la campanya 97-98, allà va romandre dos anys en què va aconseguir 29 i 15 punts disputant 70 i 82 partits respectivament. Malgrat els seus discrets números, els Dallas Stars el van incorporar a la seva disciplina i allà va romandre quatre temporades. Els dos primers anys van ser una mica continuistes del nivell mostrat a Florida, així va disputar 47 i 55 partits i va aconseguir 22 i 10 punts en aquests anys. Molt millor va estar a la 2001-2002, la seva tercera campanya a Dallas. Va disputar 78 partits i va ser capaç d’assolir els 30 punts amb 10 gols i 20 assistències. Va ser la seva darrera gran temporada. La temporada següent va participar en 55 partits anotant 1 gol i repartint 5 assistències. Aquesta va ser la seva última campanya en actiu com a jugador després de 19 anys al màxim nivell a l’NHL.
Carrera com entrenador
Tot i això les aventures de ‘Captain Kirk’ a la lliga nord-americana no acaben amb la seva retirada com a jugador. El bo de Muller no va dubtar a convertir-se en entrenador i després d’un periple als Golden Gaels de la Queen´s University de Kingston i com a assistent a les categories inferiors del Canadà li va arribar l’oportunitat d’incorporar-se als Montreal Canadiens com a tècnic assistent el 2006 .
Al 2011 es va fer càrrec dels Milwaukee Admirals de l’AHL, equip afiliat dels Predators de Nashville encara que a penes va estar uns mesos en el càrrec ja que el novembre d’aquell mateix any va rebre la trucada dels Carolina Hurricanes per reemplaçar Paul Maurice. Durant els seus anys al capdavant dels Canes no va ser capaç de classificar en cap ocasió per als playoffs i per això va ser cessat en les seves funcions el maig de 2014, encara que aquell mateix estiu s’incorporaria als St. Louis Blues com a tècnic assistent. El 2016 va ser contractat com a tècnic associat dels Montreal Canadiens i fins i tot va ser entrenador dels Canadiens de forma interina quan Claude Julien va haver d’absentar-se per problemes mèdics a l’agost de 2020. Al Febrer de 2021 va ser acomiadat de l’equip de Montreal encara que poc després es va convertir en tècnic associat dels Calgary Flames de Darryl Sutter.
Tot i haver estat a l’ombra de Mario Lemieux durant gran part de la seva carrera, Kirk Muller va demostrar ser un gran número 2 del draft i, malgrat haver tingut algunes temporades discretes feia la segona meitat de la dècada dels noranta, els seus estadístiques i ser el jugador número 51 en partits disputats fan que ‘Captain Kirk’ s’hagi guanyat un lloc en la història de l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
