Diuen que el primer amor mai no s’oblida i que, tret que siguis un d’aquells pocs afortunats (o afortunades) que segueix compartint la seva vida amb aquesta mateixa persona, la resta ens passem la vida intentant retrobar-nos amb aquesta sensació.
Tinc la intuïció que els que hagueu llegit algun dels meus articles anteriors (suposant que n’hi hagi algun) estareu fent-vos una idea de per on anirem avui. Pels nous us diré que no estic interessat convertir NHLmania en una web per lligar (per això teniu Tinder), sinó que Mario tindrà protagonisme avui.
Si hi ha un aspecte especialment en què els europeus hauríem d’aprendre dels nostres veïns de l’altra banda de l’Atlàntic és la manera d’entendre la rivalitat esportiva. El dia que puguem veure a Europa aficionats barrejats a la grada celebrant els gols en una final de Champions League haurem fet un pas que riu tu del de Neil Armstrong el 1969.
Confessions d’un nen dels 90
Però a què ve tota aquesta moralina? Molt senzill, tot i ser qualsevol cosa menys un fan dels Penguins, si hagués d’escollir els meus dos jugadors favorits (dels que he pogut veure), aquests serien Mario Lemieux i Sidney Crosby.
Què voleu? Créixer als 90 sent aficionat dels Oilers era més difícil de passar que un bocata de polvorons, d’alguna manera havia de buscar consol. Ara Connor i Leon ho han posat més fàcil, però aleshores era un suplici. Per cert, gràcies ‘aita’ per la part que et toca…
Així que la idea és fer per a Sid i Mario el mateix tipus de comparativa que en el seu moment vam realitzar per a Wayne Gretzky i Connor McDavid.
Mario vs Sid (Dades generals)
Abans d’entrar en matèria, i com estic convençut que hi ha més d’un conspiranoic per aquí, us deixo el següent article on fan repàs al boig Draft de 2005. Hi aporten arguments que tiren per terra la teoria que la loteria va estar arreglada en favor de Pittsburgh per tal de salvar la franquícia de la fallida.
Respecte a la forma de comparar comparar la productivitat dels dos jugadors, l’approach que seguirem és anàleg al realitzat en moment per a les estrelles dels Oilers. Per intentar normalitzar els diferents factors que influeixen en el nombre total de punts aconseguits per tots dos jugadors, l’anàlisi que hem realitzat conté les següents assumpcions:
- S’han considerat deu dels primers dotze anys de carrera professional dels dos jugadors. Aquest valor es correspon amb el període disputat per Mario fins a la seva retirada a finals de la temporada 1996-97.
- El criteri seguit per descartar aquestes dues temporades ha estat no tenir en compte aquelles on van jugar menys de la meitat dels partits de temporada regular.
- Percentatge de gols, assistències i punts de cada jugador pel que fa al conjunt de l’equip. D’aquesta manera intentarem normalitzar la producció individual respecte dels companys.
Un altre factor especialment rellevant és el relatiu a la quantitat de partits jugats per temporada per cadascun dels contendents. Per tenir en compte aquest fet, els valors de gols, assistències i punts de cada equip i jugador s’han prorratejat per partit disputat.
Finalment, hi ha un parell de fets addicionals a tenir en compte, i del que la gran majoria en som conscients. El primer no és altre que la batalla del ’99’ contra el Limfoma de Hodgkin diagnosticat a principis de 1993.
Hem de recordar la victòria de Mario en la seva lluita contra el Limfoma de Hodgkin diagnosticat el 1993
És cert que aquest no va ser l’únic dels més que múltiples problemes físics que va patir al llarg de la seva carrera, però sí que és aquell que, en recordar-ho, ens encongeix a tots una mica el cor i ens genera un nus a la gola .
Per mostra us deixo l’ovació que li van rendir a Philadelphia el dia del seu retorn, posa els pèls de punta.
Crosby, per la seva banda, ha tingut la mala sort d’haver vist reduït el seu temps sobre el gel al seu ‘prime’ com a jugador a causa de diverses ‘concussions‘.
En tots dos casos podem afirmar que, com a aficionats, hem estat privats de part del millor de la carrera de dos dels millors de sempre. I en tots dos casos, per motius aliens als nostres protagonistes.
Però entrem en farina, que ja és hora.
La freda dada
A les tres últimes columnes de les següents taules (‘G [%]’, ‘Assists [%]’ i ‘Points [%]’), es troben recollits respectivament els percentatges de gols, assistències i punts de cada jugat respecte al total de l’equip.
Aquests valors s’han derivat amb les dades corresponents a jugador i equip, recollides a les columnes anteriors, seguint les assumpcions exposades a l’apartat anterior.
Resum de la producció ofensiva de Mario Lemieux en els seus primers set anys de carrera professional -Elaboració pròpia, dades d’hoquei-reference.com
Resum de la producció ofensiva de Sidney Crosby en els primers set anys de carrera professional – Elaboració pròpia, dades d’hoquei-reference.com
La mirada crítica
Bussegem una mica al mar de taules. Si ens fixem únicament en la darrera columna (percentatge de punts de cada jugador respecte al total de l’equip), podem comprovar els fets següents:
- El percentatge més gran de punts de tots dos jugadors el va obtenir Lemieux el 1988-89 amb un 22.52%. En altres paraules, més d’un de cada 5 punts dels Penguins va passar aquesta temporada per l’estic de Mario. A més, el fet que aquesta temporada disputés 76 dels 80 partits de temporada regular li dóna encara més rellevància a la dada.
- Si ens fixem en el rendiment de Crosby, el primer que crida l’atenció és la regularitat. A excepció de les dues darreres temporades, la seva producció ha estat al voltant del 16%, un valor més que considerable si tenim en compte els seus companys.
- Seguint el punt anterior, si dirigim la nostra mirada aquesta vegada a les estadístiques de ‘The Magnificent One’, hi ha un fet excel·lent. Tot i que Pittsburgh va passar de ser un equip eminentment perdedor a aixecar la seva primera Stanley Cup de la mà de Mario, la seva producció ofensiva no va patir pràcticament alteracions. En altres paraules, tot i comptar amb millors companys, va continuar mantenint la seva rellevància específica a la faceta anotadora.
Els millors productes dels Penguins by Fanatics a només un sol clic de distància.
Gràfiques
Per interpretar de forma més visual les taules anteriors, passem a graficar les dades recollides. Comencem amb la relativa al percentatge de gols:
Gols
Evolució temporal del percentatge de gols anotats per cada jugador (Lemieux vs Crosby) -Elaboració pròpia, dades d’hoquei-reference.com
Es confirma una cosa que podíem preveure tenint en compte l’estil de joc dels dos centers. El pes específic de Lemieux al total dels gols anotats pels Penguins és consistentment superior al de McDavid.
Ara ens pot venir al cap aquella frase de Gretzky relativa que considerava Mario com un millor golejador que ell mateix. Venint de ‘The Great One’, encara té més rellevància.
D’altra banda, i com hem esmentat en altres ocasions, Crosby sempre ha estat considerat més un playmaker que un killer, per la qual cosa serà interessant fer una ullada a les assistències.
Assistències
Evolució temporal del percentatge d’assistències per cada jugador (Lemieux vs Crosby) -Elaboració pròpia, dades d’hoquei-reference.com
Aquí ja veiem una tendència una mica diferent. Podem apreciar que la diferència entre tots dos jugadors es redueix considerablement. Tot i així, Lemieux segueix estant lleugerament per sobre de Sid.
D’altra banda, cal ressaltar que mentre la gràfica relativa al percentatge d’assistències de Crosby (blau) té tendència descendent les últimes temporades, si anem a la gràfica de gols, aquesta tendència s’inverteix i és positiva.
Això indica un canvi al seu estil de joc potenciant la seva faceta purament golejadora. Mario, per la seva banda, i malgrat certa dispersió, és un martell piló.
Finalment, passem a la gràfica relativa al percentatge de punts on podrem obtenir una visió global.
Punts
Evolució temporal del percentatge de punts aconseguits per cada jugador (Lemieux vs Crosby) -Elaboració pròpia, dades d’hoquei-reference.com
Doncs malgrat veure les gràfiques de percentatge de punts i assistències ens pot donar pistes del que podríem trobar en veure la gràfica de punts, he de reconèixer que el que veiem en les tres primeres temporades és certament cridaner.
Hem de recordar que tots dos jugadors arribaven a la franquícia en un dels seus moments més baixos, per la qual cosa la circumstància que diria Ortega era força similar.
Doncs bé, la producció i evolució de Sid i Mario va ser molt similar, gairebé podríem dir que anaven de la mà. No obstant això, a partir de la quarta, Lemieux encén el coet i s’enlaira de Crosby. També hem de fer esment que els Penguins dels 80 van trigar una mica més a agafar vol que els de la primera dècada dels anys 2000, cosa que pot tenir cert sentit.
Finalment, i malgrat que les diferents mètriques apunten a un lleuger avantatge de Mario respecte a Sid en el seu pes específic a la plantilla, hem de recordar que aquest fet pot ser el resultat de múltiples factors, no només del seu propi talent o qualitat individual.
Tot i això, el que sí que és cert és que aquestes dades corroboren la sensació dominant en la majoria d’aficionats a l’hoquei gel, aquells Penguins eren l’equip de Mario, mentre que les actuals són una esquadra més coral.
La sort per a tots aquells aficionats de Pittsburgh és que amb un breu incís a finals dels 90 han pogut gaudir de dos dels millors talents de la història d’aquest esport.
Et pot interessar…
Cargando ...
