Ja m’heu llegit aquí diferents escrits sobre jugadors procedents de Rússia, com Vitali Kravtsov, o bé Vasili Podkolzin. És un mercat que sempre m’ha cridat molt l’atenció,. Aquest text en concret el motiva Daniil Zhuravlyov, qui a diferència de les seves uns altres dos compatriotes, és un complet desconegut per al públic general, però que suposa el penúltim cas d’una barrera que han de sortejar els jugadors des de Rússia fins a Amèrica del Nord, comunament dita com The Russian Factor. Però, això s’esmenta molt, què és el Russian Factor?
De manera resumida, podem definir-ho com el conjunt de factors que poden afectar una elecció de procedència russa, ja sigui que estigui jugant pròpiament al país o jugadors d’aquesta nacionalitat. Entre aquests factors, podem nomenar les dificultats contractuals NHL-KHL, una complicada ruta des d’inferiors fins a professionals, amb jugadors que poden actuar en fins a tres competicions locals al mateix temps limitant els seus minuts, la seva adaptació als companys i la visibilitat per als observadors, el xoc cultural que afronten els jugadors, la qual cosa pot derivar en un retorn per no adaptació, en un salt que s’acaba demorant durant anys.
Un canvi estilístic de joc marcat, un caràcter en moltes ocasions personal, especial i reservat, la negativa en alguns casos a descendir de categoria, preferint tornar a casa, en resum, múltiples factors que fan que molts equips mirin a aquests jugadors des d’un altre prisma, mes allà del talent propi del jugador, per a apostar per ells.
El recent conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ens va deixar el cas d’Ivan Fedotov, que a més també va suposar una nova aparició de l’hoquei gel en els mitjans tradicionals d’àmbit general, “ampliant” la seva cobertura més enllà de les baralles. Triat per Philadelphia Flyers de mà en la setena ronda del Draft de 2015, va signar un 2022 molt bo proclamant-se campió de la KHL amb el CSKA Moscou i obtenint una medalla de plata en els JJOO. Va signar al maig amb els Fulls de mà, set anys més tard de ser triat, i dos mesos després va ser detingut, acusat de deserció del servei militar, en una trama pura de pel·lícula, que incloïa injeccions, agents de paisà, detencions per serveis d’intel·ligència, bases militars remotes, absolutament de tot.
En el cas inicialment esmentat de Zhuravlyov és molt més senzill. Triat en la cinquena ronda del Draft de 2018 pels Colorado Avalanche, havia signat aquesta temporada per a incorporar-se a l’afiliat dels Avalanche en la AHL i adaptar-se així a l’estil nord-americà. Però als pocs mesos, el club ha de suspendre’l (si bé la paraula suspendre en aquest cas sona més agressiva del que realment és el cas, ja que és tan sols el nom que se li dona a la gestió) ja que Daniil ha decidit tornar a Rússia, al·legant motius familiars i personals.
Però anem a un nom més conegut: Nikita Kucherov és un dels millors jugadors actualment de la NHL. Tampa Bay va ser capaç de triar-li en el lloc 58 del Draft de l’any 2011. Porto aquest cas perquè em recorda als meus inicis com a seguidor del Draft, i en aquesta entrada es pot veure el desglossament de Kucherov des del lloc 17 fins al 95. Mirant ara en retrospectiva, quants haurien agraït que Kucherov hagués arribat fins al 17. Per què va passar això? El mateix autor de l’entrada el comenta, estava a Rússia, estaria dos anys més a Rússia i no sabrien quan podrien comptar amb el jugador.
Tampa també ho sabia, però va anteposar el talent i les intencions del jugador: “Nikita va fer evident que volia jugar a Amèrica del Nord quan parlem amb ell en el combini de la NHL”, va dir Murray. “En el moment en què el vam draftejar tenia un compromís de quatre anys amb el seu equip a Rússia, però el vam veure com un noi d’institut que té un compromís amb un equip universitari després de graduar-se, així que pensem que era una bona situació de desenvolupament“. És clar que el temps els ha donat la raó, la seva línia de desenvolupament va ser finalment per altres camins i ara ho gaudeixen en la badia.
Un altre nom molt conegut, el de Kirill Kaprizov. En el seu cas va ser mes allà, i és que Minnesota ho va triar en el lloc 135 del Draft de 2015, i no és fins a 2020 que signa el seu contracte. Però a l’hora de renovar, van començar els rumors. Es va especular que el jugador tornaria al CSKA si no arribava a un acord amb l’entitat, que des del CSKA li oferien un contracte estratosfèric, que no podien contactar amb el perquè estava aïllat a Sibèria. Finalment li van renovar, però en esclatar el conflicte, Kaprizov va anar a visitar a la família durant l’aturada de la competició i va començar una nova pel·lícula: els mitjans russos l’acusaven d’haver evadit el servei militar en 2017 amb un ID fals, i el jugador va tenir múltiples complicacions per a tornar als Estats Units, cosa que finalment va poder aconseguir.
Avui dia Minnesota compta amb un talent rus d’elit, però des que va arribar, totes les gestions entorn del jugador han estat cobertes pel mantell d’una possible fugida. De fet, els propis Wild van apostar recentment per Danila Yurov, un altre talent rus que es va veure afectat per una temporada de poca estabilitat i pocs minuts sobre el gel, a gratcient que l’efecte Kaprizov pot beneficiar-los a l’hora de reclutar talent.
Matvei Michkov, el pròxim gran fenomen que ve des de Rússia, haurà d’afrontar bona part d’aquests problemes. El jugador té un contracte amb SKA St. Petersburg fins a la temporada 25/26, i les recent dificultats locals fan que sigui un jugador el context del qual sigui molt difícil de separar del seu talent pur. Qui estigui en la part alta per a triar pot ser un altre factor decisiu, si bé hi ha equips que, per històric, per membres en la plantilla, tendeixen més a apostar per aquest mercat. Ivan Miroshnichenko va sofrir problemes mèdics (Hodgkin’s Lymphoma) però així i tot els Capitals, que tenen sobrada experiència en aquest mercat i compten amb Alex Ovechkin en les seves files, van apostar pel jugador. El jugador s’ha recuperat i pot acabar formant part de l’equip si el seu desenvolupament segueix tal com s’espera.
Com hem pogut veure, és una cosa “molt” històrica i no és un problema vinculat a esdeveniments actuals. Des de tenir un caràcter particular (Nikita Filatov, Kirill Kabanov, Nail Yakupov), adaptacions complicades que no van sortir bé (Mikhail Grigorenko) i altres que sí han sortit bé (Valeri Nichushkin), relacions una miqueta complicades entre jugador i cos tècnic (Vadim Shipachyov, Vitali Kravtsov), fins a jugadors que decideixen abandonar la seva carrera en l’hoquei gelo per a ser estrelles en les xarxes socials (Nikita Popugayev). I tot això parlant d’anys anys recents, sense entrar en temes més anteriors de deserció que també donen per a parlar. Rússia sempre serà un mercat tan inexplicable com imprevisible.