L’hoquei gel és l’esport en equip més dinàmic i ràpid del món, com s’acostuma a presumir. Una barreja perfecte entre forma física i habilitat tècnica. Domini del patinatge, equilibri, visió de joc, atenció a les càrregues, pertinença a l’equip, companyerisme, talent, control mental, recuperació en l’esforç, intensitat, dosificació… Aquells que hi han jugat els ha enganxat completament, més enllà del seu nivell. La majoria dels que arriben a l’edat adulta i ho deixen és per lesió, perquè no en saben prou i no tenen oportunitats o perquè no poden mantenir el nivell d’exigència. Però els segueix corrent el gel per les venes la resta de les seves vides, sense remei.
També és un esport en el que hi ha perills, no ens hem d’enganyar. Les proteccions milloren la seguretat però és una activitat on hi ha contacte i una badada pròpia o d’un rival pot comportar conseqüències greus. Commocions cerebrals, trencaments d’ossos o esquinços d’articulacions. Forçar per jugar i fer cròniques algunes dolències. Infiltracions per no abandonar a l’equip en un moment important de la temporada.
Aquells que hi han jugat els ha enganxat completament, més enllà del seu nivell
Tot i que les darreres dècades el reglament ha millorat molt la protecció al jugador per minimitzar alguns d’aquests riscos. Ara es persegueixen les càrregues per l’esquena i al cap com mai amb sancions severes. No es toleren sortides de to ni baralles de cap tipus (en el reglament IIHF). Es busca minimitzar el temps de joc però sense posar en perill la integritat dels esportistes.
És un esport que té mala premsa (en aquesta zona a l’altre banda de l’Atlàntic). Violència, mals comportaments en el passat, agressivitat. Una barrera pràcticament infranquejable, quasi tan alta com el reglament. No és futbol i no es juga en els patis, així que costa més introduir als joves per fer-ne seguiment. A més han de saber patinar per practicar-lo. Es necessita material que no és barat tot i que els clubs n’acostumen a deixar per començar i després hi ha també mercat de segona mà amb els més grans. Les instal·lacions són comptades, sobretot a casa nostra, i cares de mantenir, per el que les quotes mensuals que han de satisfer els esportistes no són comparables a altres esports.
Socialitzant amb l’hoquei gel
Però els nens que hi juguen desenvolupen valors que en altres esports estan pervertits. No diré que no existeixi l’excés de competitivitat de pares que es trasllada a fills com malauradament veiem en altres esports més dominants. Però es fan molts amics a altres clubs. Es conviu sovint a casa dels rivals a la pista per fer més portable el desplaçament. En el cas de l’estat espanyol es fa lliga des de la categoria U15 i es viaja arreu del territori. A partir d’U18 hi ha mundials anuals que permeten als esportistes conèixer altres països i cultures mentre competeixen a nivell de seleccions. En edat sènior si el teu equip guanya la lliga es classifica per les primeres rondes de la Continental Cup i es viatja a un altre país per jugar-se la classificació per la següent ronda.
Les mares i pares porten els seus fills a jugar o a entrenar ben lluny de casa, de vegades a hores en cotxe del seu domicili. Fan malabarismes perquè els jugadors arribin als partits els caps de setmana
Els esportistes més destacats aconsegueixen plaça més fàcilment en estudis superiors relacionats amb l’esport ja que són considerats esportistes d’èlit. A més si van a l’estranger tenen oportunitat de seguir millorant el seu nivell i qui sap si vivint de l’hoquei. Cada cop més el món és global i amb ganes, constància i talent el límit està allà on la persona se’l vol posar
En els primers anys formatius les diferències respecte a altres països no és tan gran. A partir de l’adolescència allà on és un esport més important si que els programes de desenvolupament i tecnificació generen moltes diferències. I això significa més recursos que posen les famílies en bona mesura.
Veiem com pares porten els seus fills a jugar o a entrenar ben lluny de casa, de vegades a hores en cotxe del seu domicili. Fan malabarismes perquè els jugadors arribin als partits els caps de setmana. I paguen el què els demanen entenent la dificultat dels clubs per mantenir salut econòmica.
Un esport minoritari poc conegut en segons quins indrets (varies zones del globus terraqüi) que no acaba d’evolucionar ni explotar però que com tantes altres coses a la vida han de començar pel petit gest dels que l’estimen i segueixen. Animeu al vostre entorn i sobretot apunteu als vostres fills i filles a practicar-lo.
Així que actualment els practicants d’hoquei gel acostumen a ser gent amb algun predecesor o conegut proper que hi ha jugat, o que viu a prop de la pista, que li ha cridat molt l’atenció per algun motiu.
Els videojocs per sort han fet molt bona feina. Quants de vosaltres us heu aficionat a l’NHL degut al joc de la consola? Aquest tipus d’aficionat segueix les màximes lligues però li costa molt aficionar-se a les competicions locals per la diferència lògica de nivell, però si en té l’oportunitat apunta als seus fills a l’extraescolar d’hoquei gel per més sacrifici que li suposi. I tu ja ho has fet? A què esperes?
Et pot interesar…
Cargando ...
