És la peça més important del món de l’hoquei sobre gel, la que tothom vol controlar, assegurar, manejar i portar-la fins al fons de la xarxa, tots menys els porters que com més lluny estigui de la seva zona, millor. Parlem sens dubte del Puck o disc, aquesta “pilota” que pot viatjar a molts quilòmetres per hora del qual, us explicarem la seva història.
Diu una llegenda que els primers discos per jugar a l’hoquei sobre gel eren de fems de vaca congelats que s’unien en dues parts, però no n’hi ha rastre ni evidència al 100% com tampoc n’hi ha que uns estudiants de la Universitat de Boston al 1875 partissin una pilota de goma en dos per crear un disc o que la propietària d’una de les primeres pistes d’hoquei gel cobertes al Canadà, Victoria Rink també tingués la idea de tallar una pilota de goma per la meitat.
Del que sí que s’està al 90% d’acord és que William F. Robertson al 1877 va crear el primer disc d’hoquei gel
Del que sí que s’està al 90% d’acord és que William F. Robertson al 1877 va crear el primer disc d’hoquei sobre gel amb el suposat mateix mètode que hem esmentat. A l’hoquei sobre gel es va començar jugant amb pilotes de gomes les quals eren difícils de controlar i rebotaven amb molta facilitat i sortien acomiadades cada dos per tres cap al públic, per això la idea de crear alguna cosa que es pogués lliscar amb facilitat i no sortís disparat cada poc temps a les grades.
Des de l’inici de l’hoquei sobre gel, les normes respecte al joc, materials i altres, han anat canviant i el puck no serà menys, arribant a la seva regularització al 1990. Des d’aquell any, tots els discos han de seguir unes mateixes bases des que es creen fins que són posats en una pista de gel.
Molts anys abans, al 1940, el que sí que es va estandarditzar van ser les seves dimensions i pes i se’n va encarregar l’exjugador i entrenador d’hoquei Arthur Howey Ross. Des d’aquesta data, el disc va passar a tenir unes dimensions de 1 polzada (25,4 mm) de gruix, un diàmetre de 3 polzades (76,2 mm) i un pes d’entre 5,5 i 6 unces (155-170 grams) ).
La fabricació dels discos per ser usats a l’NHL només està permès en uns quants països: la Xina, el Canadà, la República Txeca, Rússia, els EUA i Eslovàquia. Els pucks de cautxú vulcanitzat han de ser guardats en congeladors a una temperatura d’uns 14 °F (-10 °C) abans i durant els partits d’Hoquei. Els discos es van canviant cada x temps per aconseguir la temperatura ideal durant els minuts que estiguin al gel.
Aquests poden assolir velocitats de vertigen i encara que hi ha discrepàncies de la major velocitat aconseguida en un llançament d’un disc per part d’un jugador, el que sí que és clar és que poden passar amb facilitat de les 100 milles per hora (uns 160 km/h ). Normal que Jacques Plante s’oposés a continuar jugant sense màscara per defensar la seva porteria.
Objectes de col·lecció
Un dels aspectes més destacats actualment és la seva vessant col·leccionable, els pucks s’han tornat (des de fa dècades) uns objectes de marxandatge molt desitjables. D’una mida fàcil de guardar a casa i amb tota mena de logos estampats a la seva ‘cara’, els fans no han dubtat a fer-se amb ells i crear autèntiques col·leccions.
Et pot interessar…
Cargando ...
