Al món de l’hoquei sobre gel és de sobres conegut el famós miracle dels Jocs Olímpics d’hivern a Lake Placid al 1980 ,on la selecció dels EUA va derrotar la tot poderosa Unió Soviètica. Uns jugadors universitaris que més tard s’alçarien amb l’Or, van aconseguir doblegar una potència mundial, la Russa, que fins aleshores eren imbatibles. Va ser anomenat “The Miracle” després de la famosa frase del comentarista de la NBC, Al Michaels “Do you believe in miracles? Yes!
Però si ens remuntem a com es va crear l’hoquei sobre gel a la llavors Unió Soviètica, el miracle de veritat es podria dir que va passar quan el fill de l’Stalin que per aquell temps era el director del programa esportiu soviètic, va decidir crear al 1946 els primers equips d’hoquei sobre gel.
Va ser anomenat “The Miracle” després de la famosa frase del comentarista de la NBC, Al Michaels “Do you believe in miracles? Yes!
Després del final de la Segona Guerra Mundial, els Russos s’havien convertit en una potència global i per a ells una manera de demostrar la seva vàlua era a l’esport. A dia d’avui és de sobres el domini de Rússia a nivell esportiu a qualsevol esdeveniment esportiu. Però va ser al 1946 on es van començar a establir les bases per a aquest domini. En aquella època es practicava un esport semblant, el qual es deia Bandy i era una cosa semblant al futbol. Jugaven onze contra onze en una pista de gel gran. Però hi havia un problema i és que el Bandy no era un esport olímpic pel que Vasily Stalin va decidir confiar en Anatoli Tarasov al qual podem anomenar com el creador de l’hoquei sobre gel Rus.
Anatoli va crear aquest esport del no-res a “l’Exèrcit Roig CSK de Moscou” sota el programa del departament d’hoquei que es va crear després de la segona guerra mundial. Ni tan sols coneixia l’hoquei sobre gel de Canadà els quals van ser els pioners i tampoc havia vist cap partit fins aleshores. L’hoquei a Rússia havia de partir de zero i per això va prendre una decisió arriscada: Crear el seu propi estil.
Anatoli va ser un rellotger durant gran part de la seva vida. Quan se’l va nomenar per portar l’hoquei gel a Rússia, va començar a estudiar un altre tipus d’esports i esdeveniments per crear el seu propi estil. Des dels escacs fins al Ballet Rus. Agafava el que li semblava útil i l’engranava com si fos un rellotge Suís.
Tarasov va ser tot el contrari a la figura de líder Comunista en aquella època. Tot i ser una persona disciplinada i molt dura a l’hora d’entrenar els seus jugadors, va aconseguir crear una família al voltant dels seus jugadors on a part d’entrenar durament i competir, els va tractar com si fossin els seus fills en una època en què els jugadors havien de signar un contracte de 25 anys com a soldats de l’exèrcit soviètic. Els va proporcionar una llibertat que com a soldats no tenien.
Tarasov va ser tot el contrari a la figura de líder Comunista en aquella època
Com a entrenador, ho va guanyar gairebé tot: 17 títols amb el CSK (conegut més tard com CSKA), nou campionats del món, tres ors olímpics, el primer rus a ser inclòs al saló de la fama als EUA i una infinitat de mencions . Però hi havia alguna cosa amb què sempre va somiar i era enfrontar-se als pares de l’hoquei sobre gel: Canadà, ja que als Jocs Olímpics no estava permès la presència de jugadors professionals de l’NHL. A l’època de l’hoquei gel de Tarasov, la imatge del seu País a l’exterior era una cosa d’estat i es cuidava a la perfecció cada detall per no quedar per sota de res.
Moltes van ser les converses per aconseguir un partit internacional dels Russos fora de les fronteres. En part per la por de ser humiliats en una pista de gel. Però quan per fi es va prendre la decisió que tant estava esperant Anatoli, el van apartar com a entrenador de l’equip soviètic que havia creat. La figura paternal no va ser ben vista a la Rússia d’aquella època de cara a un enfrontament esportiu internacional fora de Rússia, probablement van tenir por de ser superats i no podien tenir una imatge d’un entrenador amb la “humilitat” d’Anatoli.
Et pot interessar…
Cargando ...
