La ciutat d‘Atlanta i els seus voltants són un dels mercats més importants de tota l’Amèrica del Nord, no en va és la llar de diverses franquícies esportives professionals: Hawks (NBA), Falcons (NFL), Braves (MLB) i Atlanta United (MLS) serien les més destacades; però cap de l’NHL.
Però no serà per oportunitats, la ciutat més poblada de l’estat de Gerogia ha tingut dos equips de l’NHL, els Flames i els Thrashers, però cap dels dos segueix ubicada a Atlanta. En el primer dels casos, els Flames, es mudarien al Canadà (Calgary) després de vuit anys a la ciutat del sud dels EUA a principis dels anys vuitanta, mentre que els segons farien un camí similar cap aWinnipeg després d’11 cursos en lliça al 2011.
Els plans de l’NHL
A mitjans de la dècada dels noranta, la lliga decidiria expandir-se amb quatre franquícies de cop per culminar el seu pla d’arribar als 30 equips (ara ja en són 32), Atlanta en seria una juntament amb St. Paul, Nashville i Columbus. Donada la importància del mercat, l’NHL apostaria fort per Atlanta però mai superaria les expectatives posades en ella per part del món de l’hoquei gel.
Al gel tampoc gaudirien d’una continuïtat guanyadora extensa, només en tres ocasions el seu registre de victòries/derrotes seria positiu, superant els 40 triomfs únicament dues vegades i classificant-se per a la postemporada en una ocasió només, caient en primera ronda amb un balanç total de 4 a 0 davant de New York.
La seva poca competitivitat al gel no ajudaria a mantenir a la superfície un projecte que naixia amb grans intencions però que acabaria sucumbint
Això provocaria que el conglomerat de propietaris no acabés de quallar, amb continus rumors de reubicació per part de la premsa, cosa que com bé és sabut mai ajuda a rendir millor a la pista. Així, després de 12 anys a Atlanta, 11 temporades a causa de la cancel·lació de la 2004/05 a degut al lockout, els Thrashers es mudarien a Winnipeg per formar la nova encarnació dels Jets, aquest moviment va agafar a molta gent desprevinguda atès que es va fer de forma ràpida per part de la lliga, unint-se als Flames originals a la trista comparativa de perdre l’equip rumb a l’oest de Canadà.
La marxa dels Thrashers al Canadà deixaria al descobert una mala gestió per part dels caps de la franquícia, incapaços de tirar endavant un projecte hockystíc en una zona poc tradicional a la seva època però que amb el pas dels anys es veuria com que en altres llocs sí que els equips arrelarien de manera excel·lent (Tampa Bay, Nashville, Dallas, San Jose,…) amb una bona gestió dels seus propietaris i gerents generals.
Els Thrashers al gel
| Temporada | Registre | Classificació pels playoffs |
| 1999/00 | 14-57-7-4 | No |
| 2000/01 | 23-45-12-2 | No |
| 2001/02 | 19-47-11-5 | No |
| 2002/03 | 31-39-7-5 | No |
| 2003/04 | 33-37-8-4 | No |
| 2004/05 | Es va cancel.lar la temporada per culpa de l’aturada patronal | |
| 2005/06 | 41-33-8 | No |
| 2006/07 | 43-28-11 | Sí, caient en primera ronda davant els Rangers |
| 2007/08 | 34-40-8 | No |
| 2008/09 | 35-41-6 | No |
| 2009/10 | 35-34-13 | No |
| 2010/11 | 34-36-12 | No |
Encara que no destacarien gaire a la pista, els Thrashers tindrien diverses estrelles de la competició en nòmina, entre els més destacats sobresortirien Ilya Kovalchuk, Marian Hossa i Dany Heatley; tres autèntiques ‘armes’ ofensives del millor de l’NHL als seus anys. Val a dir que un dels darrers capitans dels Winnipeg Jets, Blake Wheeler, va ser l’últim jugador en actiu encara membre de la franquícia que va jugar a Atlanta abans del trasllat a Manitoba.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_image/image/55605707/57336830.0.jpg)
Assistència mitjana d’espectadors
La mejor campaña en cuanto a la media de afluencia de los espectadores al State Farm Arena (antes conocido como Philips Arena) fue la inaugural, superando ligeramente las 17,000 entradas vendidas por encuentro, a partir de aquí los números irían bajando hasta finalizar la última temporada en Atlanta en poco más de 13,000 personas de media presenciando los partidos de los Thrashers.
Si bien es cierto que teniendo en cuenta sus pocos viajes a la postemporada, las cifras difícilmente podían mantenerse en un nivel más que óptimo. Aún así, en su única presencia en playoffs, superarían los 16,000 espectadores de media con varios llenos absolutos (18,545 personas) durante el curso, mostrando el potencial del mercado si los resultados y las decisiones deportivas hubieran acompañado más.
| Temporada | Assistència mitjana |
| 1999/00 | 17,206 |
| 2000/01 | 15,262 |
| 2001/02 | 13,668 |
| 2002/03 | 13,476 |
| 2003/04 | 15,121 |
| 2004/05 | No es va jugar |
| 2005/06 | 15,550 |
| 2006/07 | 16,240 |
| 2007/08 | 15,831 |
| 2008/09 | 14,626 |
| 2009/10 | 13,607 |
| 2010/11 | 13,469 |
L’hoquei professional a Atlanta segueix viu
Tot i que es tracti d’una lliga menor, l’ECHL té una franquícia dins l’àrea metropolitana d’Atlanta, els Gladiators, equip afiliat amb els Nashville Predators (NHL) i els Milwaukee Admirals (AHL). La seva ubicació està a 35 km del centre d’Atlanta però dins del radi d’influència de la ciutat, fins al 2015 eren coneguts com a Gwinnett Gladiators però van decidir reanomenar l’equip per intentar atraure més l’atenció del públic del centre incloent la ciutat d’Atlanta en el topònim.
Vista la dificultat per atraure una nova franquícia NHL, els Gladiators poden esdevenir els hereus de la història dels Flames i Thrashers
Normalment la seva capacitat per atraure espectadors a la seva arena està per sobre de la mitjana de la lliga, movent-se entre les 5.500 i 4.000 persones per enfrontament tot i que algunes vegades la xifra escala fins als 10.000 espectadors o més. .
La seva presència en aquest mercat és de molta importància per a l’hoquei gel en general a l’estat de Geòrgia, ja que manté viu l’esperit del professionalisme al gel en una zona capital dels Estats Units, però això no amaga el fracàs de l’NHL i de la ciutat d’Atlanta per assentar definitivament una franquícia de les grans lligues d’hoquei gel a la gran urbe del sud, deixant escapar una immensa oportunitat.
Et pot interessar…
Cargando ...
