A principis de març de 1988, un traspàs va sacsejar els fonaments de la lliga i va canviar el destí de dues franquícies per sempre.
En l’epicentre del canvi, un davanter de 23 anys, Brett Hull, que procediria a gravar el seu nom en el Saló de la Fama de l’hoquei dues dècades després. Els Calgary Flames van decidir enviar a Hull, al costat del també atacant Steve Bozek, als St. Louis Blues pel defensa Rob Ramage i el porter Rick Wamsley. L’arriscada aposta de St. Louis per extrem dret va assortir un efecte instantani, perquè va virar el rumb de la franquícia cap a la rellevància esportiva.
Hull es va convertir a St. Louis en una autèntica estrella de la competició
Malgrat col·locar-se com un dels principals anotadors dels Flames en aquella temporada, Hull va encadenar dues setmanes sense participar en les alineacions abans de la seua eixida de l’equip. Amb l’objectiu de guardar la seua salut com un actiu de traspàs, el natural de Belleville, Ontario, va aparéixer per última vegada amb Calgary el 26 de febrer, en un triomf sobre els Vancouver Canucks. El traspàs de Hull va suposar un canvi de joventut per experiència que va funcionar, perquè Calgary va enfortir la seua ja profunda plantilla i va aconseguir la posttemporada amb facilitat. En els playoffs, els Flames van ser agranats pels Edmonton Oilers de Wayne Gretzky. No obstant això, va construir els fonaments per a l’èxit i va aconseguir la primera Stanley Cup de la franquícia el curs següent.
El llegat de Hull en St. Louis
Una vegada consumat l’intercanvi de peces, Brett Hull va tindre un impacte immediat en St. Louis. El jove ala dreta va aparéixer en un total de 13 partits dels restants en la temporada regular, va marcar sis punts i va registrar 14 punts. El davanter canadenc va donar continuïtat a la seua presència ofensiva amb nou punts més en deu trobades en la postemporada. Els Blues van derrotar als Chicago Blackhawks en cinc trobades en les semifinals de la divisió, abans de caure davant els Detroit Red Wings també en cinc dols en la final del sector. En el seu primer curs complet en St. Louis, Hull va acabar amb 41 gols i 84 punts en el seu haver, més d’un per partit disputat.
La campanya següent, ‘The Golden Brett’ va tornar transformat en un jugador més complet i va demostrar una gradual millora en les seues capacitats defensives i de patinatge. En aquella offseason, els Blues van incorporar a la seua primera línia en l’alineació al davanter centre Adam Oates. Al costat d’ell, Hull va formar una dupla recordada per definir un dels triennis més exitosos en la història de l’NHL. Des de l’exercici 1989-90 fins al 1991-92, l’atacant de Ontario va fer sonar la sirena en 228 ocasions – de les quals 94 després d’assistència de Oates – i va sumar 353 punts en 231 partits. Així mateix, Hull va liderar la competició en tres temporades seguides.
L’arquitecte de la franquícia
En les onze campanyes totals que Brett Hull va disputar en St. Louis, va pastar un total de 936 punts en 744 compromisos de temporada regular. El davanter canadenc va patinar sobre els gels de la lliga durant 19 anys, per a Flames, Blues, Dallas Stars, Red Wings i Phoenix Coyotes. Hull va alçar dos Stanley Cups – en 1999 i 2002 – va acudir al partits de les estreles en huit ocasions i va rebre el trofeu Hart com el jugador més valuós per al seu equip en l’exercici 1990-91. Finalment, a l’octubre de 2005, l’extrem dret va anunciar el seu retir professional. El conte acaba amb un final feliç, perquè a penes quatre anys més tard va quedar immortalitzat en el Saló de la Fama.
Respecte al traspàs, jugant amb la ficció, un jugador de les capacitats de Hull podria haver construït una dinastia guanyadora en Calgary. L’impacte de Wamsley en els playoffs va ser nul i Ramage, per part seua, únicament va deixar empremta en la posttemporada de la 1988-89. En el costat contrari, mentre que els Blues no van sumar cap Copa a les seues vitrines amb l’atacant de Belleville en el seu equip, aquest va mantindre una presència i un estatus constants que van fer de St. Louis un lloc apetible per a jugar. El llegat de Brett Hull en la franquícia es recorda encara hui i segueix present cada temporada en la ment i els càntics dels aficionats locals.
Et pot interessar…
Cargando ...
