Guanyar l’Stanley no és tasca senzilla, en un sistema tan summament controlat a nivell financer com és el de l’NHL, costa molt trobar dinasties, re-peats o three-peats atès que, per a la lliga, generar aquest sistema d’espai salarial li ha brindat molta més diversificació de campionats al llarg i ample del territori NHL que ha complicat molt a les grans estrelles o conjunts a guanyar durant diversos anys consecutius.
Franquícies amb grans gestions, renovacions prèvies a l’ocàs de les estrelles, fitxatges estratègics per seguir competint en post-temporada no han estat capaços d’alçar-se amb el trofeu més antic de qualsevol competició nord-americana.
Franquícies sense Stanley’s
Comencem per les franquícies que -encara- no han aconseguit una Stanley Cup:
- Arizona Coyotes
La franquícia de l’estat d’Arizona va tenir la seva millor oportunitat per arribar a disputar unes finals la temporada 2011/12 amb David Tippett a la banqueta. Ray Whitney, Radim Vrbata, Shane Doan i Keith Yandle van portar el timó de l’equip que ja comptava amb un joveníssim Oliver Ekman-Larsson a la defensa. Van caure a les finals de conferència davant Los Angeles Kings (4-1) que acabarien aixecant la Stanley davant dels New Jersey Devils.
- Buffalo Sabres
Dues vegades han disputat les finals de l’ NHL els Sabres, ambdues sèries acabades en derrota. La primera el 1975 davant els Flyers de Bobby Clarke 4-2 i la segona al 1999 davant els Dallas Stars de Mike Modano per un altre 4-2. Satan, Peca i Grosek no van ser suficient davant l’èpica dels Stars.
- Columbus Blue Jackets
El més a prop que han estat els Blue Jackets de lluitar per una Stanley van ser els Playoff de la temporada 2018/19 en què Sergei Bobrovsky es va menjar als Tampa Bay Lightning en primera ronda assolint una escombrada imprevisible per 4 a 0. Van caure a segona ronda davant Boston Bruins 4 a 2 l’any que els Blues acabarien coronant.
- Nashville Predators
Un altre equip jove que encara no ha estat capaç de fer-se amb el trofeu de campió. Franquícia que ha aconseguit ser molt competitiva en la gran majoria de campanyes, arribava a la final de la Stanley per primera i única vegada a la temporada 2016/17 i Peter Laviolette a la banqueta. Els Penguins es van alçar amb la copa guanyant 4 a 2 unes sèries dignes de dos grans conjunts, Arvidsson, Johansen, un jove Forsberg i Roman Josi es van quedar a les portes de gaudir del seu primer gran èxit als Preds.
- Minnesota Wild
En el seu tercer any a la lliga, la temporada 2002/03, van aconseguir entrar a Playoff i assolir la Final de Conferència amb Lemaire a la banqueta i davant d’uns Mighty Ducks d’Anaheim que els van escombrar 4 a 0 just abans de perdre davant dels Devils en unes agòniques finals a set partits. Gaborik i Dupuis van ser els millors per als Wild aquella temporada.
- Ottawa Senators
El conjunt canadenc va tenir l’èxit a tocar el 2006/07. Segurament l’ofensiva més icònica de la franquícia amb Jason Spezza, Dany Heatley i Daniel Alfredsson serà recordat per sempre ja no només entre els fans dels Senators, sinó de la lliga en general. Per desgràcia, aquest va ser l’any dels Ducks, que aconseguien emportar-se el gat a l’aigua en 5 partits. Equip golejador com pocs, va deixar el llistó molt alt per al futur Senator.
- San Jose Sharks
Els californians van tenir uns anys en què van oferir un nivell excels tant en temporada regular com en Playoff. Abonats a mínim les semifinals de Conferència, s’ho van jugar tot a la campanya 2015/2016 disputant-se la Stanley Cup davant els Penguins. 4 a 2 a favor dels de Pittsburgh amb un Letang inconmensurable. Couture, Burns, Thornton i Pavelski van anar abandonant el projecte Shark fins a deixar la franquícia en una situació molt precària com és l’actual.
- Seattle Kraken
Tres temporades a la lliga, iniciant el seu periple a l’NHL amb una primera temporada qualificada com a decebedora en la gran majoria dels mitjans, van saber rescabalar-se l’any següent en eliminar en primera ronda ni més ni menys que els -en aquel moment- vigents campions de la lliga, els Colorado Avalanche de MacKinnon. Jared McCann va trobar a Seattle la casa on constrüir la seva carrera. A la seva tercera temporada es queden fora de la lluita pel títol.
- Winnipeg Jets
El 2017 començava l’època més guanyadora de la franquícia canadenca. Justament aquesta temporada, la 2017/18 va ser la que van arribar més lluny, fins a finals de Conferència davant els Vegas Golden Knights. Que perdrien les finals (en la seva primera temporada en la competició) davant els Capitals d’Ovechkin. Scheifele, Laine i Wheeler van aconseguir encadenar diverses temporades guanyadores fins al dia d’avui.
Franquícies amb com a mínim una Stanley Cup
Passem ara a ordenar cronològicament (de més lluny a més recent) les últimes Stanley’s aconseguides per la resta d’equips:
- Toronto Maple Leafs (1967)
La maledicció de Toronto porta pesant damunt les espatlles de l’organització ni més ni menys que 57 anys. Després de sis anys seguits caient a primera ronda (2017-2022), coincidint amb l’arribada d’un jove de 19 anys anomenat Auston Matthews, Toronto ha demostrat ser un gran equip de temporada regular, però que no és capaç d’avançar en post-temporada. Canvis als despatxos, a la banqueta i al roster busquen aconseguir donar la volta a la situació actual.
- Philadelphia Flyers (1975)
Després del doblet de 1974 i 1975, els Flyers van estar moltíssims anys oferint un nivell altíssim, com els eterns candidats, perdent fins a 4 Stanley Cups en 12 anys. No va ser fins a la suma de talent amb Lindross, Leclair, Brind’amour i companyia que van tornar a activar les temporades guanyadores.
- New York Islanders (1983)
Curiosa la història dels Islanders, porten 41 anys sense alçar la copa després d’aconseguir guanyar quatre finals consecutives (1980-1983). Van tenir possibilitat d’alçar la cinquena in a row, però els Oilers de Gretzky (i la seva temporada de 205 punts) els ho van impedir. Trotz va aconseguir portar-los a Finals de Conferència a la temporada de la Bubble, mantenint el bloc fort que ho va aconseguir, veurem com triguen a avançar una altra vegada en post-temporada més enllà de primera ronda (com en les dues últimes campanyes).
- Calgary Flames (1989)
Franquícia que ha anat de més a menys des de la seva arribada a la lliga. Classificant-se per a Playoff en 21 temporades de les seves 24 primeres campanyes a l’ NHL. Tenen una Stanley Cup guanyada la temporada 1988/89 amb Joe Mullen com a gran valedor però amb un Al MacInnis estel·lar en post-temporada. No va ser fins a l’arribada de la seva gran llegenda Jarome Iginla que van tornar a entrar a les quinieles per aconseguir el campionat. La seva cúspide va ser la Stanley Cup perduda davant els Tampa Bay Lightning de Lecavalier i companyia al setè i èpic partit d’aquelles finals.
- Edmonton Oilers (1990)
Els actuals finalistes porten 34 anys sense assolir l’estrellat. Compten actualment amb dos dels millors jugadors de la lliga (Draisaitl i McDavid), 5 Stanleys a les seves vitrines, no oblidem que la cinquena va ser sense Gretzky i amb un Mark Messier estel·lar en tots els aspectes assumint galons després de la marxa de “The Great One”. Després d’aquesta victòria, la seva oportunitat més clara per guanyar va ser la temporada 2005/06 quan van caure a la final davant dels Carolina Hurricanes d’Eric Staal. Els Hemsky, Pisani, Spacek i companyia no van poder doblegar els Canes en el setè partit en una de les grans sèries de la història de la lliga.
- Montreal Canadiens (1993)
L’equip més lloat de la història (24 campionats) va estar a punt d’aconseguir una Stanley més a la campanya 2020/21. En aquesta ocasió els Tampa Bay liderats per Kucherov van ser molt superiors i van acabar la sèrie en cinc partits. Les últimes tres campanyes han estat complicades quedant últims de la seva divisió, l’Atlantic. Suzuki, Caufield i Slafkovsky han de continuar creixent per portar Montreal a la senda de la victòria. Leclair, Muller i Desjardins entre d’altres van ser els últims a alçar la copa al 1993 davant Wayne Gretzky i els seus Kings, tota una gran victòria que ja fa temps es va assaborir. Quant trigaran a tornar a tastar-la?
- New York Rangers (1994)
Equip “Original Six” com Montreal que porta un món sense guanyar. Quan tot apuntava que aquest projecte anava a emportar-se el gat a l’aigua més aviat que tard, s’han anat caient de les quinieles donat el baix rendiment en rondes importants de Playoff. Serà la pressió de la “Gran manzana”, o potser el pes de ser un equip tan summament important per a la història de la competició? A la temporada 1993/94 Messier (aquesta vegada lluny d’Edmonton), va aconseguir una altra copa al costat de Zubov, Leetch, Graves i companyia. Quina estrella serà la que porti els Rangers al capdamunt? ¿Panarin?, ¿Laffreniere? El temps ens dirà.
- Dallas Stars (1999)
L’últim campió del segle passat amb Mike Modano i Brett Hull al davant juntament amb Nieuwendick, Lethinen i el bo de Belfour a porteria guanyarien en sis partits els Buffalo Sabres. Després d’aquest gran triomf van caure en les sèries finals la següent campanya davant els New Jersey Devils de Brodeur i els temibles Sykora, Elias i Arnott juntament amb Rafalski i Stevens a la defensa. Després d’una època molt poc lloada entre el 2008 i el 2018, sembla que els Stars han trobat la fórmula per tornar a ser candidats a tot. Els Heiskanen, Hintz, Johnston i Robertson són el futur, i després de l’intent fallit de la bubble on cauen davant els Bolts per 4 a 2 a la final de la Stanley, aquesta espina ha d’estar clavada molt endins, seran capaços de treure-se-la?
New Jersey Devils (2003)
Abans comentàvem el temible que era aquest equip al 1999, ja que tot va començar el 1994 quan aconsegueixen el seu primer títol (ja amb Stevens i Niedermayer al roster), repeteixen a l’esmentada anteriorment de 1999/00 i una altra vegada a la 2002/03. Aquesta última a set partits davant els Mighty Ducks d’Anaheim (que comptaven amb Kariya i curiosament Petr Sykora que va marxar dels Devs als Ducks). Després d’aquesta època daurada, només s’han classificat per a Playoff en tres temporades de les últimes 14. En una d’elles arribant fins a les sèries finals (2011/12) davant els Kings de Kopitar i la seva primera Stanley. Jack Hugues és la gran esperança per als Devils, el temps dirà si està o no a l’alçada de les expectatives.
- Carolina Hurricanes (2006)
Compten amb una Stanley abans esmentada a la temporada 2005/06 davant els Oilers amb un majestuós Eric Staal i des d’aleshores han aconseguit crear una plantilla meteòrica i potent que no ha estat capaç de convertir el seu talent en campionats. Després de 10 anys de sequera, empalmen sis temporades jugant la post-season. Sent la temporada 2022/23 la que més a prop es queden d’acariciar el trofeu, caient a les Finals de conferència davant Florida Panthers (que caurien a la final davant Vegas Golden Knights).
- Anaheim Ducks (2007)
La franquícia californiana no està passant pels seus millors moments, més aviat al contrari, però el que fos l’equip preferit dels nens (després del boom de les pel·lícules de Disney i la seva arribada com a Mighty Ducks), va aconseguir ser un equip molt competitiu, ja van avisar al 2003 quan es va plantar a la final de la Stanley davant dels anteriorment esmentats NJ Devils, donant guerra fins al setè partit. Veurien el seu esforç recompensat tres anys després en ser capaços de repetir situació i aquesta vegada sí, en tan sols cinc partits, van acabar amb els Senators. Les seves últimes sis temporades no han estat capaços de classificar-se per a Playoff, segurament hi haurà molts moviments aquesta offseason, serà el “clic” per què viri la direcció de l’equip?
- Detroit Red Wings (2008)
Un altre Original Six amb ganes de tornar a la palestra. Des de fa diversos anys, l’”Yzerplan” va donant els seus fruits encara que amb passes curtes. 11 Stanleys a les vitrines, aconseguides en dues grans eres, la que va ser des del 1950 fins al 1955 (Goride Howe, Ted Lindsay, Sawchuk…) i la del 1997 al 2008. Hull i Lindstrom primer, i Datsyuk i Zetterberg després van fer de la franquícia de Detroit un dels equips més temuts. Seider, Larkin i Raymond han d’agafar el testimoni per tornar l’equip al capdamunt.
al equipo a lo más alto.
- Boston Bruins (2011)
Seguits dels Wings, una altra franquícia creadora de la competició va deixar el seu llegat segellat en el trofeu ara fa 13 temporades. Des del 1967 (després d’una rauxa de 6 campanyes sense Playoff), han estat en la lluita per l’Stanley Cup en 49/57 temporades, demostrant ser un dels equips més competitius de la història de la lliga. Curiós que només han aconseguit una Stanley (2011) des del 1972, perdent cinc sèries finals, però el 2011 Lucic, Krejci, Bergeron, Marchand i companyia, protegits per Thomas a porteria (a aquella época Rask era back-up), van jugar una de les grans sèries de la seva història davant dels Vancouver Canucks, guanyant en set partits.
- Los Angeles Kings (2014)
Els encara actius Doughty i Kopitar van ser artífexs de les dues úniques Stanley Cup que els Kings llueixen a les seves vitrines. Des del 2009 fins al 2014 van oferir un dels hoqueis més poderosos d’aquests últims anys. Williams, Brown, Carter, secundant les dues estrelles i amb un Quick estel·lar “under the pipes”, van regalar grans gestes als aficionats de l’esport. Des d’aquella última temporada en què aixequen la copa, no han estat capaços de passar de primera ronda (i només en cinc de les deu últimes temporadas arriben a playoff). Toca relleu aviat a les files dels Kings, serà Byfield qui agafi el testimoni?
- Chicago Blackhawks (2015)
El conjunt d’Illinois, amb tantíssims problemes judicials, està passant per una reconstrucció necessària amb la millor peça possible, la joia actual de la corona Connor Bedard. Lluny queda aquesta etapa dominant que van tenir des del 2008 fins al 2017, on la dupla Toews-Kane, arraconada per Hossa, Keith i Crawford a porteria es van erigir com una de les dinasties més poderoses de l’era moderna de la lliga. En debat contra qualsevol conjunt de la història i demostrant en molts moments, que no hi havia ningú que pogués parar l’equip de Quenneville.
- Pittsburgh Penguins (2017)
Un altre equip que pot estar en debats sobre quina pot ser la millor franquícia del segle XXI, cinc Stanley Cups, tres aconseguides entre el 2009 i el 2017 i amb el “successor” de Wayne Gretzky al capdamunt. Sidney Crosby ha deixat una empremta a la franquícia tant profunda, que un cop es retiri faltarà veure com gestionen els Penguins tant al vestidor com a l’afició la seva absència. Letang-Malkin-Fleury han estat els seus grans socis per a aquestes últimes tres copes (les dues prèvies en l’altra gran època daurada de l’equip amb Lemieux a principis dels 90), dues temporades consecutives sense arribar a Playoff no augura un futur esperançador per a la franquícia de Pensilvania, Kyle Dubas s’haurà de posar seriós als despatxos si vol revertir la situació.
- Washington Capitals (2018)
L’altra gran icona dels últims quinze/vint anys: Alex Ovechkin per fi va aconseguir l’esperat títol al 2018 davant d’uns nounats a la lliga, els Vegas Golden Knights per 4 a 1. Barry Trotz va aconseguir, a la fi, campionar amb els Capitals just abans d’emprendre una altra nova etapa lluny de Washington. El domini a la temporada regular dels Caps durant aquestes temporades es va veure recompensat en forma de campionat, en què Kuznetsov i Bäckström li van robar (en part) el protagonisme a “8vi”. Lluitant per entrar a playoff, el seu moment sembla que va esvaïnt-se i s’apropen a la inevitable reconstrucció. L’arribada de Pierre Luc-Dubois serà la clau?
- St. Louis Blues (2019)
Franquícia amb una sola Stanley Cup en el seu caseller. Campanya on partien d'”underdogs” i que van acabar vencent a tots els seus rivals inclosos els favorits Bruins a la sèrie final de la Stanley en set partits amb un èpic guió en tota la sèrie intercanviant avantatges durant les set trobades. Temporada descomunal d’O’Reilly i Pietrangelo, que es va veure secundada per Tarasenko, Schenn i un Jordan Binnington a porteria que va oferir la seva millor versió. Després de dues temporades a l’ostracisme, la franquícia (que ha mogut els seus jugadors referència) es troba ara mateix en terra de ningú esperant que els Thomas, Kyrou i Buchnevich decideixin fer un pas endavant i tornin a portar la franquícia de Missouri a lluitar pel campionat.
- Tampa Bay Lightning (2021)
Abans parlàvem dels Blackhawks com un dels millors equips que havien aconseguit crear una dinastia en l’era moderna. En aquest debat no pot faltar el conjunt de la Badia que ha aconseguit dos Stanley Cups als últims anys i sent un rival temible des del 2014. A la copa aconseguida per Lecavalier, St. Louis i companyia el 2004 s’hi afegeix el doblet assolit en les temporades 2019/20 i 2020/21 practicant un joc coral en molts trams invencible. Aquestes dues últimes campanyes han caigut a primera ronda i les lesions no han ajudat a crear una idea clarivident de què és el que necessita l’equip de Cooper. Mouran alguna peça important aquesta offseason, amb Stamkos fora, Point, Hedman, Vasilievsky poden seguir el seu camí?
- Colorado Avalanche (2022)
Un dels equips que més talent posseeix a dia d’avui a la seva plantilla, va ser capaç d’alçar-se amb la copa Stanley de la temporada 2021/22. Nathan MacKinnon al cap, secundat per un nucli de jugadors espectacular (gent com Makar, Rantanen, Kadri i un nom propi: Valeri Nichuskin que es va destapar als playoffs per ajudar els Avs a aixecar el trofeu evitant el threepeat dels Bolts. No oblidar les dues Stanleys anteriors, (96 i 01) una d’elles molt mítica per a l’aficionat de l’NHL, l’aconseguida en la temporada 2000/01 per Joe Sakic, Peter Forsberg i companyia davant els Devils de Sykora, Elias, Mogilny, Rafalski i Brodeur.
- Vegas Golden Knights (2023)
El joveníssim equip de Nevada donava la campanada en la seva arribada a l’NHL assolint les finals a la seva primera temporada a la lliga, caient davant d’una llegenda com és Alex Ovechkin, que per fi aconseguia la seva ansiada copa. Lluny de ser un equip “d’un sol any”, van aconseguir reforçar l’equip i seguir competint (només han faltat un any a la cita dels playoffs des de la seva arribada a la 2017/18). I va ser just després de perdre’s la post-temporada quan va arribar l’any de Vegas i a la 2022/23 es van menjar als Florida Panthers per 4 a 1 amb un Mark Stone descomunal. Marchessault, Eichel i companyia no van ser menys. Adin Hill a porteria i amb un joc completament coral, els Golden Knights van ser capaços de treure’s l’espineta que tenien clavada.
- Florida Panthers (2024)
Enguany els Panthers deixen el grup dels equips que encara no han tocat el cel i aconsegueixen aixecar la Stanley Cup davant d’uns Edmonton Oilers que van fregar l’èpica després d’igualar la sèrie 3 a 3 venint d’un fatídic escenari en què Florida es va posar 3 a 0. Força mental per ser capaços de revertir una situació molt controvertida després de perdre la final l’any anterior amb els recent esmentats Golden Knights, reforços de luxe com Tarasenko, Reinhart i Bennett més el gran moviment de waivers amb Gustav Forsling va fer que les peces anessin encaixant i al final tombessin tots els seus rivals per ser els actuals campions de la NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
