Seguim amb el nostre recorregut pels logos de les franquícies de l’AHL i ho fem amb un altre equip de l’Atlantic Division. Si comencem aquesta sèrie amb la franquícia més llorejada de la competició, els Hershey Bears, el més lògic és continuar amb una altra de les franquícies més històriques de l’American Hockey League: els Providence Bruins.
Històrica perquè a Providence van residir els mítics Providence Reds, una de les franquícies fundadores de l’AHL, des del 1926 fins al 1977. Els actuals Bruins no són continuadors dels Reds però sí que són part de la història de l’hoquei sobre gel a la ciutat de Providence des de 1992.
Abans de continuar cal fer un aclariment històric: els actuals Providence Bruins són una derivació dels Maine Mariners, que van ser una franquícia especial perquè es van desdoblar en dos, jugant tots dos a Portland (Maine). Després de la temporada 1986/87, la franquícia original dels Mariners va ser reubicada a Utica (Nova York); no obstant això, Portland no es va quedar sense hoquei gel ja que l’AHL va autoritzar l’expansió de la lliga amb un equip format per jugadors pertanyents a l’organització dels Boston Bruins de la NHL. Aquests Maine Mariners van seguir jugant a Portland fins a la temporada 1991/92 quan es van traslladar a Providence, canviant el nom llavors per l’actual de Providence Bruins.
- De 1988 a 1992
Aquest logotip dels Maine Mariners es caracteritzava per absència de text. El seu significat se centrava en la lletra M i el timó de vaixell vist de front. Pel que fa a la lletra M, és clar que es refereix al fet que tant el nom de la ciutat (Maine) com l’apel·latiu (Mariners) comencen amb aquesta consonant. Crida l’atenció l’ús del color negre per a aquesta lletra, cosa que pot estar justificada ja que serveix com a fons al timó i el negre és un color molt apropiat per provocar un fort contrast amb el blanc, que és precisament el del timó mariner, que queda així degudament ressaltat. L’eix del timó és de color ataronjat, que era el que predominava al jersey d’aquest equip. D’aquesta manera quedava reflectit degudament el caràcter mariner de l’estat de Maine.
- De 1992 a 1995
Després del trasllat de la franquícia a Providence, es va assumir el model de logotip propi de la franquícia dels Bruins de Boston canviant la B per la P. El logotip té estructura circular i en línies generals assembla a una roda amb els seus radis, que són de color groguenc. La vora de la circumferència és gruixuda i de color negre. La lletra P té un gruix de traç considerable de color negre i ocupa el centre del cercle mentre que les brodes són de color també groguenc.
Una temptativa d’interpretació d’aquest logotip, que és pràcticament la base dels logos següents en la història de la franquícia, diríem que al logo es distingeixen dos elements: a) la circumferència: sempre ha significat l’eternitat ja que en ella no hi ha principi ni final i així també s’ha interpretat com a símbol de Déu; b) els radis: poden ser els raigs de llum que estan relacionats amb la divinitat (Déu és llum) ja que sorgeixen del centre del cercle per expandir-se en totes les direccions dels punts cardinals. Per tant, tot el conjunt del logotip vindria a significar el desig que els Providence Bruins estiguin emparats per la llum de la divinitat eterna. És només una proposta d’interpretació personal del logo i no té cap pretensió d’establir càtedra.
- De 1995 a 2012
L’actualització del logotip duta a terme el 1995 va consistir a donar més presència al color groc, que ara és més clar que a la versió anterior. Concretament, la circumferència ara presenta un rivet groc en tota la seva extensió.
El judici estètic d’aquesta innovació és negatiu i que el nou to del color groc és menys elegant que l’anterior, que era de to més ataronjat. El rivet també treu elegància al conjunt del logo. Potser la pretensió dels dirigents de l’organització dels Bruins va ser dotar d’una brillantor més gran el logotip.
- De 2012 a l’actualitat
L’última versió del logotip va consistir en una supressió del color groc brillant dels radis i del rivet de la P interior del cercle i la seva substitució pel color negre, de manera que el logo es va convertir en bicolor. També es va eliminar el rivet groc brillant de la circumferència. Amb tots aquests canvis, el logotip va adquirir un caràcter sobri, gairebé auster. Aquesta última versió del logo suposa un empobriment estètic. De fet, en la trajectòria històrica dels logotips basats en el model provinent dels Boston Bruins, aquest darrer sembla el pitjor i també que amb el pas dels anys s’ha anat verificant un empobriment ja que el primer logo resultava el més elegant.
Logos allunyats de les franquícies mares a l’NHL, si o no?
Les franquícies de l’AHL, encara que no tinguin la seva pròpia estructura sinó que només siguin una part de l’organització patró, com passa en el cas que ens ocupa dels Providence Bruins, haurien de tenir el seu propi logotip i no una mera derivació del logotip de la franquícia principal. El logotip és un element important dins la personalitat d’una organització esportiva i com més proper estigui a l’ànima de la ciutat que l’acull, millor.
En tots els casos de franquícies abans referides (Bridgeport Islanders, Iowa Wild, Belleville Senators, Texas Stars), el logotip de l’equip AHL és una simple variació del de la franquícia principal, en què s’han introduït uns quants canvis que permeten l’objectiu buscat: que l’espectador associï ràpidament l’equip de l’AHL amb el patró de l’NHL. El problema amb el cas dels Providence Bruins és que la personalització del logotip és gairebé insignificant. L’excepció a la regla la tenim als Abbotsford Canucks que tenen un logotip propi i preciós.