Res no és per a tota la vida, o almenys així ho dicta aquest famós mantra, però realment hi ha coses que no donen la sensació de canviar, són aquestes coses que s’assenten durant anys tant sigui en un lloc físic com en l’imaginari col·lectiu; les franquícies esportives professionals en serien un bon exemple.
Hi ha diversos casos relativament recents al món de l’esport professional nord-americà, serien els exemples dels Oakland Athletics de la MLB, els quals es mudaran a Las Vegas previ pas temporal per Sacramento. També els Oakland Raiders de la NFL, un altre conjunt que va deixar la Badia per recalar a la ciutat del pecat; sense deixar l’NFL hi ha els casos dels Rams i Chargers, dues franquícies que van abandonar St. Louis i San Diego respectivament per instal·lar-se a Los Angeles. A l’NBA, els Seattle SuperSonics es van mudar des de l’estat de Washington fins a Oklahoma per passar a ser els Thunder; en la NLL diversos casos més,…i això només mirant els darrers 30 anys. Però, i a l’NHL?
Des del 1990 fins a l’actualitat, sis han estat les franquícies NHL que s’han mudat de la llar
La dècada dels noranta va oferir fins a quatre moviments de franquícies amb destinació a una nova localització, primer (el 1993) van ser els Minnesota North Stars que se’n van anar a Dallas per passar a ser els actuals Stars, després van venir els Quebec Nordiques el 1995 els quals es van traslladar a Denver, l’any següent (1996) els Winnipeg Jets originals van abandonar Canadà per instal·lar-se a Phoenix, ja el 1997 van ser els Hartford Whalers els que van canviar de llar, aquests van anar a parar a l’estat de Carolina del Nord. Fins al 2011 no es va viure cap moviment de franquícies, moment en què els Atlanta Thrashers van deixar l’estat de Gerogia per mudar-se a Winnipeg i refundar la nova encarnació dels Jets, finalment hi ha els Arizona Coyotes (els quals ja venien d’una reubicació) han vist com els problemes per construir una nova arena els condemnava a ressituar-se a Salt Lake City.
Alegria per a uns, decepció per a altres
En el moment en què comencen els primers rumors sobre una possible recol·locació, els nervis comencen a aflorar en els fans més acèrrims, intentant desxifrar quant de cert porten aquestes informacions tan negatives; d’altra banda hi ha els aficionats de la possible/probable nova ciutat, aquests també ho viuen amb passió i un somriure que es va fent gran amb el pas dels dies en cas de mantenir-se aquests rumors.
Però un cop la notícia es fa oficial, tot es precipita d’una manera vertiginosa i radical, glaçant el cor a més d’un i una. És veritat, els fans derrotats, els que es queden sense equip per animar, arriben a sentir un buit al seu interior difícil de compensar però els veritablement afectats són els jugadors, les seves famílies i éssers més propers, els treballadors menys mediàtics de la franquícia i tots els negocis que d’alguna manera milloraven amb la presència de l’equip en qüestió a la zona d’influència.
Des de fora tot sembla menys complicat, amb què els jugadors es traslladin de ciutat i comencin a jugar per aquesta nova franquícia, però la realitat és una altra molt més enrevessada. Aquests jugadors tenen família, éssers estimats que en molts casos són fills o filles que ja estan escolaritzats i se’ls obliga a deixar enrere els seus companys amb tot el que representa aquestes edats. Parella amb què ja s’han establert en aquesta ciutat conformant el corresponent grup d’amics, cosa que mudant-se lluny també es perd, eliminant de cop una part de les relacions socials molt importants. I els negocis i empleats de la franquícia? Quan un equip juga, els locals de restauració, hotels i altres botigues de la ciutat ho noten en forma d’increment de la facturació, tant sigui amb els aficionats locals com amb els visitants, deixant d’ingressar de cop uns ingressos regulars que els fan aguantar i amb els que compten a l’hora de fer balanç; això segurament fa tancar més d’un comerç.
L’ecosistema econòmic al voltant de la franquícia es veu trencat del tot una vegada aquesta se’n va a un altre mercat
I els treballadors que no segueixen l’equip a la seva nova llar deixen de ser imprescindibles per a la franquícia i per al nou amo, el qual en molts casos ja té aquests mateixos llocs de treball ocupats amb altres persones; aquí això es tradueix en gent a la llista de desocupació. També la marxa d’un equip perjudica l’hoquei gel a les escoles i altres llocs que es treballa amb la base, fent créixer l’esport gelat en llocs on no era tan habitual jugar-hi, cosa que una franquícia professional fa de paraigües de tota la resta i quan se’n va deixa un buit el qual desanima molts vilatans a seguir lligats a ell (hoquei gel).
Darrere d’una mudança d’una franquícia a una altra ciutat no només compta (en realitat sí, però…) l’opinió del propietari i la lliga, en aquest cas l’NHL, les milers d’ànimes lligades d’una manera o altra a l’equip també veuen com d’un dia per l’altre la seva rutina/treball passa a ‘nova vida’; Cosa que no surt als titulars ni a les notícies, però que afecta de debò les persones ‘normals’ més enllà de vendre millor o pitjor el producte.
Et pot interessar…
Cargando ...
