Juny de 2019 marca el final d’una era en les porteries de l’NHL. Roberto Luongo, en una carta oberta als aficionats, va anunciar que tirava el teló a una llegendària trajectòria de 19 temporades en la principal lliga d’hoquei del planeta.
Luongo va deixar l’esport professional amb 489 victòries a la seua esquena, llavors tercera millor marca de la història per a un porter. Així mateix, amb més de 1.000 partits completats, és un de només dues porteres que lidera dues franquícies en triomfs i porteries a zero.
Amb gairebé 500 victòries, Luongo es un dels porters amb més triomfs de la història de l’NHL
Més enllà de les excel·lents dades, la carrera de Luongo es constitueix com el clàssic viatge de l’heroi; aquell que es forma en una llar, bat les ales, crea la seua llegenda lluny d’ell i torna victoriós a casa per a posar fi al seu trajecte. ‘Bobby Lu’, seleccionat pels New York Islanders quart absoluta en 1997, va començar el seu breu periple a l’illa al novembre de 1999. Com a exemple del que estava per vindre, va guanyar el seu debut i va realitzar 43 parades davant els Boston Bruins. Després de tot just 21 partits a Nova York, els Islanders van traspassar a Luongo i a Olli Jokinen als Florida Panthers en un dels moviments més desequilibrats de la història.
L’equip a l’esquena
La primera part del viatge de Roberto Luongo a Florida va deixar sentiments oposats. Malgrat establir-se com un porter titular de primer nivell, va registrar 108 victòries i no va aconseguir classificar-se per als playoffs en cinc campanyes. Luongo es va convertir en un jugador d’acer, capaç de realitzar grans parades i ser determinant en cada partit. Entre altres fites, actuacions de més de 50 parades – inclosa una en la qual va salvar 55 trets dels Washington Capitals, deu d’ells del novençà estrela Alexander Ovechkin – li van valdre per a encimbellar-se com un nom reconegut entre els aficionats.
En l’estiu de 2006, el primer capítol de la relació entre Luongo i els Panthers va escriure la seua última pàgina. A causa d’una disputa contractual, el porter de Montreal va formar part d’un gran traspàs que va traslladar a Todd Bertuzzi, Alex Auld i Bryan Allen des dels Vancouver Canucks a Florida. ‘Lu’ es va veure embolicat per segona vegada en un traspàs que va beneficiar principalment al seu equip de destí. Mentre que Bertuzzi, peça central del moviment, a penes va disputar set partits com Panther, Luongo va guanyar un total de 367 partits en l’uniforme dels Canucks i va liderar els cinc cursos més reeixits de l’entitat canadenca.
A la cresta de l’ona
La primera campanya de Roberto Luongo amb els Canucks va ser un gran èxit. El meta de Montreal va acabar amb 47 triomfs i una mitjana de 2,28 gols encaixats per partit. ‘Strombone’ va caure dempeus a Vancouver i la parròquia local va començar a entonar els càntics cada vegada que realitzava una parada decisiva. Els Canucks van guanyar la seua divisió i van dominar als Dallas Stars en la primera ronda de les eliminatòries. En el primer partit de la sèrie, que va necessitar quatre pròrrogues per a decidir-se, Luongo va entrar en la història amb les seues 72 parades. No obstant això, Vancouver va clavar el genoll davant els Chicago Blackhawks en la segona ronda.
Els Canucks es van perdre els playoffs el curs pròxim, però les següents quatre temporades, de 2008 a 2013, van escriure la seua història com una de les franquícies del moment. Entre sentiments de felicitat, eufòria i angoixa, en eixe lapse de temps l’equip va acumular un total de 199 triomfs, dos trofeus del President seguits, en 2012 i 2013, i una primera aparició en la final per l‘Stanley Cup des de 1994. Luongo va ser una peça clau en aquests assoliments. En 2011, el porter va guanyar el trofeu Jennings, va ser finalista del Vezina i es va quedar a les portes de la Copa. Malgrat no guanyar el campionat, el seu domini a Vancouver queda com una part clau de la seua història.
La volta del fill pròdig
Tot viatge té un principi i un final. Sovint, l’heroi no decideix com, quan o on comença eixa travessia, però sí que té un poder de decisió major sobre la seua clausura. Luongo va tornar a casa, a Florida, en 2014 també mitjançant un traspàs. El porter canadenc va començar el seu últim ball en el gel que el vió créixer. Encara amb la Stanley Cup en ment, els Panthers només van aconseguir les eliminatòries una vegada en les últimes cinc temporades i mitja de la seua carrera. La seua millor campanya va arribar en la 2015-16, quan les seues 35 victòries van portar a la franquícia a la postemporada.
Els següents tres cursos van portar frustració i problemes de lesions. ‘Bobby Lu’ a penes va disputar 115 partits en eixe lapse de temps, al voltant de 38 per temporada. Malgrat les recurrents molèsties físiques, Luongo va voler continuar en una ofrena d’esforç i amor cap a l’esport. No obstant això, tot i el seu desig de jugar entrats els seus anys 40, el porter va decidir posar fi al seu viatge amb les primeres llums càlides de l’estiu de 2019. Roberto Luongo va penjar els patins i va atracar en el port definitiu, on resideixen les llegendes, en el Saló de la Fama de l’Hoquei.
Et pot interessar…
Cargando ...
