“You can’t teach height” és una frase molt recurrent a l’hora d’escollir talent jove mitjançant el Draft. Se li atribueix a Frank Layden, antic entrenador dels Utah Jazz a la NBA, si bé la seva frase més coneguda per al públic, especialment qui segueix de prop el bàsquet americà, pot ser la de “no teníem clar si era Stockton de la Universitat de Gonzaga o Gonzaga de la Universitat de Stockton”.
Amb el nivell d’informació actual això ja no hauria de succeir, però la primera frase d’aquest article la podem aplicar també al Draft de l’NHL com a vigent, i és que l’alçada continua sent un biaix important a l’hora d’escollir talent, si bé a poc a poc es té més en compte els skills i es compta amb estadística avançada i altres indicadors que ajuden a veure per sobre d’aquests biaixos.
Després del seu excel·lent pas per l’AHL, el canadenc ha començat a deixar la seva empremta a l’NHL
La frase representa la tendència a escollir jugadors amb atributs físics superiors, com pugui ser l’alçada, l’envergadura, per sobre de les seves capacitats tècniques per més que aquestes destaquin, assumint que el seu físic serà un impediment perquè puguin continuar demostrant aquestes capacitats, a diferència del físic. Com que això sí que són coses que es poden polir i entrenar amb el temps, mentre que l’alçada no. Aquesta por, aquesta deducció a futur, és que va portar un noi de tot just 1’73 metres d’alçada però amb un potencial ofensiu i per marcar gols increïble, a sortir escollit a la posició 47 del Draft del 2021 pels Dallas Stars. Parlem de Logan Stankoven.
L’enorme potencial ofensiu de Stankoven no era desconegut, tothom ho tenia ben present. La pena és que la seva carrera formativa va estar afectada per la pandèmia del COVID-19 i li va tocar entrar al Draft des d’una promoció que amb prou feines va disputar uns quants partits, però en la seva primera campanya completa amb Kamloops a la WHL, es va quedar molt a prop de poder superar el registre que ostenta Nolan Patrick de marcar més de 30 gols amb tan sols 16 anys en aquesta competició. Va marcar 29, per a un total de 48 punts en 59 partits. També es va quedar a prop aquesta temporada de ser nomenat ROY de la competició, però aquest honor va ser destinat a Dylan Guenther. Però amb aquests pocs duels, una campanya molt prometedora i unes bones actuacions amb el Canadà, li tocava defensar-se davant dels dubtes sobre la seva altura i la seva possible adaptació física a la competició professional.
Dallas va apostar pel talent de Stankoven en un Draft on, mirant en perspectiva, es van moure realment bé. Havien posat inicialment la seva atenció a Wyatt Johnson, a qui no s’esperava tan amunt de la posició que tenien al Draft, així que van baixar posicions, sumant eleccions. Del traspàs amb Detroit van treure l’elecció amb què van escollir el seu objectiu a primera ronda, i es van assegurar un doble torn en segona ronda per escollir, aprofitant aquesta por que tots tenien, a Logan Stankoven. I amb una de les eleccions rebudes d’aquest acord, el defensa rus Artyom Grushnikov que molt recentment han utilitzat com a asset per incorporar Chris Tanev. Però en aquell moment havien creat una societat que podria estar en disposició de donar-los moltes alegries. I no seria l’única societat que van buscar fer amb Stankoven, i és que la química és una cosa que s’ha de crear a foc lent, ia Dallas ho han sabut fer bé des de baix.
Però abans de la seva estrena a l’NHL, Stankoven s’ha format a l’AHL on, com no podia ser altrament, va deixar el seu segell ofensiu. També va aprofitar aquest pas per començar a agafar-li el punt a l’aspecte físic, que era el que més feia dubtar als escèptics. El seu estil de joc ofensiu també el portava a haver de posar-se en situacions on els defenses el buscarien el contacte, fent valer la seva superioritat física. Però no era una cosa que volgués evitar, ben al contrari, ho rebia amb els braços oberts. El seu entrenador a AHL ho resumia molt bé: “El que em va agradar immediatament del joc de Logan és que no té por d’acabar un cop. No té por de rebre cap cop per fer una jugada. Li agrada mantenir-se ferm (…). Estic segur que la gent li ha dit que és massa petit. Jo no en sóc un”. Mentre es formava en aquest aspecte, va tenir temps de fer 57 punts en 47 partits, sent el jugador ‘rookie’ de l’AHL amb més punts, i el segon a la general de punts, només superat pel seu company de línia Mavrik Bourque.
En els seus primers compassos com a jugador NHL, ja suma 11 punts en 13 partits incloent una molt meritòria actuació amb 2 gols i 2 assistències en el partit davant els San Jose Sharks que guanyen en OT després d’una remuntada espectacular. La societat amb Wyatt Johnston també s’està forjant, com es pot veure en el gol davant els Avalanche, si bé no els va servir per aconseguir la victòria en aquest duel. Aquesta rematada ràpida i efectiva, aquesta capacitat per trobar la manera de marcar i la seva bona lectura del posicionament a OZ perquè els jugadors amb bona passada el serveixin de pucks per rematar és la que pot fer de Stankoven un jugador ofensivament letal. I una altra cosa no, però cada vegada van entrant més jugadors la capacitat dels quals per llegir defenses rivals i sortir bones passades està molt desenvolupada.
Aquest influx de talent ofensiu jove també pot venir bé a uns Stars que en els últims anys han anat creant una etiqueta de joc no-molt-divertit entre els aficionats, especialment pel seu esquema defensiu que genera un joc difícil per als rivals. Com tots els estils, ho has de fer bé perquè funcioni i tenir jugadors compromesos per fer-ho, encara que visualment no sigui el més bonic. Si dóna resultats, és que està bé, i més quan vas canviant de responsable a la banqueta. Tema intern més que personal i està bé, perquè les eleccions solen ser a uns anys vista i està realment bé tenir un estil intern per agafar jugadors que l’acullin, sense importar qui estigui a la banqueta per quan ells arribin. Stankoven també ha de demostrar que abraça aquest estil, però si atenem a qui en parla després d’entrenar-lo, no li suposarà un problema acollir un nou repte com aquest. Té bona lectura posicional i la defensa de Dallas requereix tenir molt bons sentits en aquest aspecte així que pot acollir bé aquesta feina.
L’alçada continua sent un factor que pesa molt a l’hora d’escollir al draft
De tota manera, per a la propera promoció, comencem a veure molt amunt jugadors que destaquen per tenir bona alçada. A més de ser molt bons, és clar. Si agafem com a referència el llistat de NHL amb els jugadors elegibles per a la propera promoció, ens hem d’anar fins al jugador 114 per trobar algú que estigui per sota dels 5’10”, i tot i així seria més alt que Stankoven ja que NHL ho posa amb 5′8″. Per la seva mateixa altura ens hem d’anar a Mac Swanson, actualment als Fargo Force de la USHL però els drets dels quals a la WHL pertanyen precisament a Kamloops, que ja va tenir a un talent de la seva mateixa altura. I no només entre els professionals, si veiem els comentaris de l’afició sobre Swanson, tot i que li reconeixen talent, es comenten les opcions de ser més alt i les possibles dificultats NHL per això. Però també ens recorden que hi ha hagut més jugadors baixos amb talent i que no ha de ser un impediment: “Swanson might just be the next Gaudreau. He is that good.“
Serà difícil treure’s aquest biaix perquè tots busquen el perfil ideal. Talent acompanyat d´un físic prodigiós. La part bona per als perfils com Stankoven és que el joc està derivant més cap al talent per sobre del desgast físic encara que les xarxes ens inunden amb dades sobre els molts minuts barallats que porta Matt Rempe a la seva curta carrera. Cada vegada es busquen defenses que tinguin bon físic però buscant més que patinin molt bé, que orientin bé la sortida del puck, i que usin aquest físic per cobrir línies de passada i no per colpejar. Ofensivament, bons passadors, hàbils i creatius, que trobin jugades on ningú no les veu, que marquin de manera compulsiva, és una evolució on el talent, de manera independent a l’alçada, sempre tindrà espai.
Et pot interessar…
Cargando ...
