En la NHL de hui dia, un porter que siga titular en 60 partits o més es veu, tant per aficionats com entrenadors, com una raresa. S’espera que els porteres isquen d’inici entre 45 i 55 partits, llevat que estiguen entre aquells assenyalats.
Fa unes dècades, el fet era més comú, però no rutinari, la qual cosa fa més impressionant la temporada 1995-96 del protagonista. Aquell any, Grant Fuhr va aterrar en una nova ciutat, es va presentar a la pretemporada amb sobrepés, va ser sancionat pel seu propi entrenador… i va aparéixer en l’alineació titular en 79 xocs.
Dècades endarrere els porters ‘titulars’ disputaven més partits que avui en día
Molt de temps abans que arribara als St. Louis Blues, Fuhr s’havia construït una reputació com un dels millors porters de la lliga i un probable candidat al Saló de la Fama, en el qual va entrar en retirar-se. El natural de Spruce Grove, Alberta, havia guanyat quatre Stanley Cups amb la dinastia Edmonton Oilers en els anys 80, així com el trofeu Vezina en la campanya 1987-88. Malgrat tot això, quan Fuhr va eixir al mercat lliure en 1995, no va ser un actiu valorat.
La majoria dels equips veien a Fuhr fora de forma i lluny del seu millor moment. No obstant això, els Blues li van oferir un contracte curt de dos anys i 2,1 milions de dòlars. La relació entre el jugador i el club no va començar amb bon peu. El porter va comparéixer en la concentració de pretemporada amb sobrepés. El head coach de St. Louis, Mike Keenan, conegut pel seu caràcter fàcilment irritable, va suspendre a la seua portera abans fins i tot que començara la preparació per a la temporada. Les tensions entre les parts abocaven, aparentment, la carrera de Fuhr a la seua final.
Un retorn increïble i inesperat
En comptes de sumir-se en la frustració, Grant Fuhr es va prendre la sanció com un repte. Es va posar a les mans del prestigiós entrenador olímpic Bob Kersee i va tornar a la seua forma habitual per a jugar el primer partit de la temporada regular. A partir d’ací, ‘Fuhrsie’ no va parar. El porter canadenc es va convertir en l’estrela de l’equip ràpidament i va ser titular en els primers deu partits, després en els primers 20 i després en els primers 30. Quan va arribar als 50, Sports Illustrated va projectar la seua història a nivell nacional amb una pregunta: Pot arribar als 82?
Finalment, Fuhr va eixir d’inici en un total de 76 duels regulars de manera consecutiva. ‘Coco’ va acabar la campanya amb 79 xocs disputats. Tots dos números segueixen hui com a rècords de la lliga. Es tracta d’una de les actuacions més excel·lents completada per un jugador en una temporada no sols en la NHL, sinó també en l’esport estatunidenc. Sense ell, els Blues no haurien aconseguit la postemporada. No obstant això, en eixe escenari la història gira de manera tràgica.
Un final anta climàtic
Els Blues van entrar en la postemporada tan fortes com la resta d’aspirants. Disposaven d’un dels porters més en ratxa de la lliga, un entrenador adobat que havia guanyat dues Copes només dues temporades abans i una sonada incorporació en la data límit de traspassos: Wayne Gretzky, ‘El Més Gran’. Però llavors, en la primera ronda de les eliminatòries davant els Toronto Maple Leafs, va arribar el desastre.
St. Louis va guanyar el primer partit de manera convincent, però després de nou minuts del primer període en la segona trobada, tot va canviar. Fuhr va cobrir un puck i, amb el joc detingut, Chris Pronger, en la seua primera temporada amb els Blues, va colpejar amb l’estic creuat a Nick Kypreos per darrere. Kypreos, de manera exagerada, va xocar amb el porter i el va ficar en la porteria. Després d’una tangana, Fuhr va haver de ser assistit i va abandonar el gel per a no tornar més en la resta de la campanya.
Keenan, que no es prodigava a defensar als seus jugadors, va aparéixer furiós en roda de premsa per a culpar a Kypreos. Més tard, els Blues van anunciar que Fuhr havia patit un trencament en els lligaments del seu genoll. Fora intencional o no, el resultat del colp va ser devastador i els aficionats de St. Louis saben bé la història que ve ara. L’equip va despatxar a Toronto en la primera ronda, però va caure eliminat de manera cruel en la segona pròrroga del seté partit de la segona ronda, davant els Detroit Red Wings de Steve Yzerman.
La carrera de Fuhr no serà menys recordada per eixe xoc. Malgrat que ja no va ser el mateix, va ser titular en 73 partits el següent curs i va jugar tres més amb els Blues. El meta canadenca va disputar una temporada més amb els Calgary Flames abans de penjar els patins abans de la 2000-01. El número 31 de Grant Fuhr va ser retirat pels Oilers en 2003, el mateix any que va entrar en el Saló de la Fama. El seu llegat està ben cisellat en pedra i la seua campanya de 79 titularitats és un rècord que, segurament, no es torna a repetir.
Et pot interessar…
Cargando ...
