És el cas de la plataforma Netflix que el 2021 va estrenar un documental en format de sèrie amb diverses històries dins de l’esport que no són tan conegudes. El nom de la docusèrie és “Untold” i el capítol que va en relació amb l’hoquei gel es diu: Crims i penals.
La història se centra en l’ara desaparegut equip d’hoquei sobre gel de la United Hockey League (UHL), Danbury Trashers, que va ser comprat per James Galante, un capo de les empreses de la recollida d’escombraries relacionat amb la màfia i associat de la família criminal Genovese.
Aquesta història és morbosa perquè reuneix personatges histriònics trets d’una pel·lícula dolenta dels anys noranta unit a una trama mafiosa treta del cap d’un guionista de Hollywood
Com a pare amb diners (i mafiós, és clar, no ho oblidem), sentint-se malament amb el seu fill per haver d’ingressar a la presó durant set anys per admetre càrrecs d’extorsió, cometre frau electrònic i defraudar el Servei d’Impostos Interns, va decidir que el millor era regalar-li un equip d’hoquei gel al seu primogènit (A.J. Galante) amb només 17 anys.
A.J Galante es va convertir en president i director general als 17 anys
El nou equip es va anomenar Trashers, una referència al negoci principal del pare Galante, i el logotip va ser dissenyat pels amics de A.J. Els Trashers anaven a jugar al Danbury Ice Arena, una pista de gel amb capacitat per a 750 persones, utilitzada per a les lligues locals d’hoquei. Com a part de l’acord de franquícia, l’estadi necessitava ampliar la seva capacitat màxima. Galante va invertir 1,5 milions de dòlars addicionals per renovar l’estadi, convertint-lo en una instal·lació amb capacitat per a 3.000 seients. Un nen mimat que se li va permetre jugar a ser cap d’un equip perquè el seu pare se sentia malament per haver-lo abandonat i perquè A.J. després d’una lesió en un dels genolls no podria jugar més a l’hoquei gel.
Com que els diners del pare sempre eren presents a part de jugadors de diverses lligues considerats molt físics i de joc més brut (Rumun Ndur i Brad Wingfield), van aconseguir que jugadors d’habilitat com Jim Duhart, que va liderar la UHL en anotacions la temporada anterior, els exjugadors de la Lliga Nacional d’Hoquei (NHL) Brent Gretzky i Michael Rupp, aquest últim va jugar per a l’equip durant el tancament patronal de la NHL 2004-05 juguen per a ells. Coincidint amb aquest lockout, les lligues menors es van veure afavorides atès que molt aficionat a l’hoquei gel de l’NHL va girar la seva mirada a altres parts per suplir la seva gana d’hoquei, també amb la incorporació de figures de les grans lligues, amb la consegüent pujada de popularitat ; els Trashers van ser uns dels beneficiats.
En la seva primera temporada, els Trashers ràpidament van guanyar notorietat pel seu estil de joc físic que també caracteritzava el joc d’A.J. en la seva època com a jugador. Van establir el rècord de la lliga en minuts de penalització. La temporada va ser testimoni de dues baralles que les van haver de separar i suspensions de múltiples jugadors. Danbury va acabar segon en la seva divisió i va ser eliminat als playoffs per Muskegon Fury, els eventuals campions de la Copa Colonial. En el seu segon any, els Trashers van guanyar la Divisió Est i van arribar a la final, però van perdre el campionat davant els Kalamazoo Wings, cosa que els va clavar la seva única derrota als playoffs. La popularitat de l’equip entre els veïns de la ciutat era altíssima fins que la justícia va actuar contra James Galante.
Els problemes amb la justícia nord-americana de James Galante va condemnar la franquícia que es va veure obligada a suspendre les operacions
La moraleja d’aquesta història és que per més que un tingui diners, si els fa servir per a les coses que no deu, al final surt malament. Per més que les ganes d’un noi de 17 anys sigui convertir-se en el nou rei de l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
