Terrace House és un reality show japonés en què un grup de jóvens es muden a la mateixa casa. És una mica com Gran Hermano, però amb la particularitat que no els tenen tancats a la casa, sinó que els protagonistes han de seguir amb la faena i el programa ens mostra també altres parts de la seua vida.
I ací entra l’hoquei, perquè la edició Terrace House: Opening New Doors, rodada a Karuizawa, molt prop de Nagano, té una jugadora d’hoquei professional: Tsubasa Sato, nascuda en 1993, jugadora de les Karuizawa Fairies que va arribar a participar al Training Camp de les Connecticut Whales (PHF) fa uns anys.
Durant els primers 21 capítols d’aquest programa, podem veure el dia a dia d’aquesta jugadora, la capitana del seu equip, una fan dels Chicago Blackhawks (encara que al llarg de la sèrie la puguem veure també amb samarretes i gorres dels Edmonton Oilers, Calgary Flames, New York Rangers y Pittsburgh Penguins) i somia amb jugar amb l’equip nacional de Japó.
En general, el focus del programa són les relacions romàntiques entre els habitants de la casa. L’objectiu de la gent que hi va és trobar parella, encara que també siga una oportunitat per promocionar la seua carrera (sobretot si són models o cantants). En el cas de Tsubasa Sato, la trama principal és la seua (possible) relació amb Sion. No obstant això, no se li resta importància als entrenaments, especialment a mesura que s’apropa el campionat nacional de 2018, en el qual el seu equip s’enfronta a les Makomanai Ladies en un partit que el programa mostra amb molt de detall i compte. Encara en les seues cites podem veure la passió de Tsubasa pel gel i l’esport, perquè sol triar activitats com el patinatge.
Encara en les seues cites podem veure la passió de Tsubasa pel gel i l’esport, perquè sol triar activitats com el patinatge.
Paga la pena veure’l?
Jo el vaig veure perquè em van dir que hi eixia una jugadora d’hoquei, la veritat, i no me’n penedisc. Ara bé, si no us agraden els realities, potser serà pesat tot el que passa que no tinga a veure amb Tsubasa, perquè hi ha cinc persones més en la casa i l’atenció es distribueix bastat homogèniament.
Amb tot, el programa ens trau una visió diferent de la qual estem acostumats, perquè no es específic d’hoquei, sinó que obri la porta a veure els jugadors com a persones, no tan sols com a màquines de fer gols. A més a més, Tsubasa Sato juga en un nivell molt diferent a la NHL, però veem la passió i l’esforç que hi ha darrere sense importar la lliga, i això sempre és positiu.
Si us interessa, la teniu en Netflix i a Tsubasa Sato la podeu seguir en Instagram.