Segona pinzellada a la normativa actual amb la voluntat de simplificar la comprensió dels aficionats que es troben davant de la dificultat d’acabar de comprendre el què passa davant dels seus ulls. Un cop explicat el fora de joc en la primera entrega, ara toca explicar una norma que és molt singular de l’hoquei gel i que ha anat evolucionant amb el pas del temps.
Un dels motius principals de desconcert quan no es comprèn el reglament però que és una norma per evitar pèrdues de temps i que es jugui el màxim de temps. Es tracta del refús prohibit més conegut com a icing.
Nocions Elementals
En el cas de l’icing hem de fixar-nos en les dues parts en les que es divideix una pista de gel i en les seves tres línies vermelles, la del mig del camp i les dues prolongacions de les línies de gol. Amb el punt central des del que es comença el joc a cada part i quan es marca un gol, hi ha la mitja pista que correspon a un equip i l’altra mitja part que pertoca a l’altre. En el segon període els dos equips s’intercanvien les parts i en el primer i tercer període juguen en la mateixa. Les línes vermelles que passen per les porteries i amplien la línea de gol són importants per xiular la infracció però només una d’elles en funció de qui té el puck.
L’icing es comet quan es fa un desplaçament des de la pròpia meitat de la pista sense que hi hagi desviaments de cap mena i el puck arribi fins la línea de gol (no entre els dos pals) sense oposició. No té cap importància si el desplaçament és des de la zona defensiva o de la part de la zona neutra que queda a la mitja part de pista de l’equip atacant. Existeixen situacions en les que malgrat es compleixi aquesta definició s’anul·larà per part dels àrbitres el refús prohibit, ja les explicarem més endavant.
L’Icing evita que un equip estigui tot el partit defensant-se aclarint pucks cap a la zona rival igual que si passa al futbol
És important entendre que si un jugador de l’equip atacant fa una passada al fons de la pista (en la seva part atacant) sense que un company la desvií en la zona neutra que queda a la mitja part de la pista del contrari, s’aturarà el joc per aquesta infracció i els dos equips es desplaçaran a la zona defensiva de l’equip infractor per jugar-se el següent face-off.
Els liniers treballen en equip per pitar un icing i és una de les raons de ser d’aquests col·legiats en el desenvolupament del joc. El que està en zona defensiva de l’equip que té la possessió del puck avisa del refús prohibit quan veu el desplaçament i si hi ha hagut desviament pel camí. Aquest primer linier crida ICING de forma clara mentre aixeca el braç perquè el company que és a l’altre costat de la pista i l’àrbitre (o àrbitres) que actua de principal i la resta de jugadors, siguin coneixedors per intentar revertir la situació.
El linier que està en la zona ofensiva de l’equip que ataca és qui decideix anular o no l’icing marcat pel company i xiula per aturar el joc. Utilitza el xiulet si la pastilla creua la línea vermella de la zona atacant (prolongació de la línea de gol) i no es dona cap acció per anular el rebuig prohibit. El principal també podria anular-lo en cas de veure alguna cosa que no ha vist el linier que l’ha detectat en primera instància.
Després d’un refús prohibit el joc es reprèn en la zona defensiva de l’equip infractor. Aquest equip penalitzat no pot canviar els jugadors que estaven al gel quan ha comès la infracció, mentre l’equip no penalitzat si que ho pot fer. De vegades l’icing es produeix en el moment que l’equip infractor ha decidit canviar de jugadors i els liniers han de fer tornar al gel els jugadors que acaben de canviar però no ho poden fer degut a la penalització.
A més, l’equip beneficiat per l’icing, que passa a ser atacant, pot demanar que el faceoff es jugui en un o altre punt de faceoff en la seva zona atacant. Un equip que està en inferioritat per una sanció no podrà cometre el rebuig prohibit i se li permetrà que refusi el disc al fons de la pista contrària sense que que s’aturi el joc.
Excepcions
Però hi ha algun motiu per el qual els àrbitres poden anular el rebuig prohibit. El més comú en un desplaçament des de la part de la pista pròpia de l’equip que ataca és perquè durant el trajecte fins al fons de la pista de l’equip contrari hi ha algun desviament propi o de contrari. El linier anula l’icing i fa un fregament amb les mans per assenyalar el desviament, per lleu que sigui.
Si el porter surt de la seva àrea, darrera de la porteria, per controlar el puck tampoc es xiula el rebuig prohibit
L’anomenat icing híbrid que a més de que el puck arribi al fons de la pista té en compte quin jugador arriba abans al seu control. És una de les excepcions més noves i de vegades genera confusió si la pugna és ajustada. La teoria diu que si el defensa arriba abans al punt de face-off defensiu s’assenyalarà l’icing de l’equip que ataca, però si ho fa l’atacant aquest s’anul·la. De vegades els dos jugadors arriben molt igualats o un per un costat de pista i l’altre per l’oposat i el puck va cap a un dels dos i aquest fet genera un conflicte apreciatiu en els protagonistes del joc.
Una darrera curiositat sobre l’icing es dona en les situacions que un dels equips retira al porter per posar un jugador de pista més sobre el gel (empty net). Normalment això es fa per arriscar i empatar un partit en el seu tram final. L’equip que manté el seu porter sobre el gel està amb tots els seus efectius sobre el gel i en cas d’intentar aprofitar que en l’altra porteria no hi ha porter i provar de marcar des de la part pròpia de la pista, si el llançament (des de la meitat pròpia de la pista) no va a porteria s’assenyala icing si es donen totes les causes per xiular-lo. Així que moltes vegades els jugadors asseguren el gol a porteria buida creuant la divisòria abans que arriscar en fer un llançament des de la zona defensiva que en cas de no entrar s’aturarà el joc i es jugarà un face-off en zona defensiva.
Et pot interessar…
Cargando ...
