En la meua última entrada us vaig parlar de Goon, una pel·lícula que m’encanta i que he vist moltíssimes vegades. Hui us porte la seua segona part, Goon 2: Last of the Enforcers (L’últim dels enforcers).
En esta pel·lícula, estrenada en 2017, Jay Baruchel torna com a escriptor (amb Jesse Chabot), i debuta com a director. En el repartiment, Seann William Scott, Alison Pill i Marc-André Grondin reprenen els seus papers protagonistes com Doug, Eva i Xavier. També tornen Liev Schreiber com a Ross, l’enforcer llegendari al qual s’enfronta Doug en el clímax de la primera part, i gran part de l’equip. A més, a l’elenc principal s’uneix Wyatt Russell en el paper de Anders Cain.
Com a l’anterior pel·lícula, esta té molts cameos de jugadors actuals i retirats (i jugadores!). En l’hora i mitja que dura la pel·lícula podem veure a Tessa Bonhomme, Tyler Seguin, Michael Del Zotto, Brandon Prust, George Parros, Colton Orr i Georges Laraque.
La història
Un temps després dels esdeveniments de la primera pel·lícula, un Doug lesionat en una baralla decideix retirar-se i buscar-se una feina més estable per a preparar-se per al naixement del seu fill. Mentre Doug intenta acostumar-se a la seua nova trista vida, l’equip té problemes sense ell, la qual cosa porta a l’amo a buscar jugadors nous, entre ells, el seu fill, que resulta ser el que va lesionar Doug i que té problemes de control d’ira (entre altres coses).
«Aleshores evoluciones, canvies el teu joc, fas el que has de fer amb el temps que tens. Si no, t’extingeixes. Evolucionar o extingir-se. Estàs llest per extingir-te?»
Xavier Laflamme
Doug haurà de trobar-se ell mateix, reconéixer qui és i què vol fer amb la seua vida, i l’equip haurà d’esforçar-se per tornar a ser el que eren.
Em va agradar o no?
La pel·lícula s’assembla moltíssim a la primera part: manté el tipus d’humor bast i el nivell de violència. No obstant això, el que resultava cridaner i fins a tot nou en l’anterior, en esta es fa una mica repetitiu. La trama no té la mateixa força que l’anterior, per la qual cosa l’equilibri entre favades divertides, violència i una història que enganxe i emocione alhora no es manté. A més a més, no aporta cap informació nova d’interés sobre els enforcers.
En general, és una pel·lícula que està bé per a veure-la una vegada i passar l’estona, però no puc dir que complira amb les meues expectatives. No està a l’altura de la primera part y reforça la idea que l’hoquei gel no és més que violència i baralles.
Això sí, he de reconéixer que intentar trobar tots els cameos de la peli és molt divertit. Si la veieu, em conteu si els hi heu trobat tots.
Et pot interessar…
Cargando ...
