Ja està acabat novembre, cosa que vol dir que encara que encara queda un món (recordem que els St. Louis Blues campions de 2019 anaven últims de conferència al desembre), ja podem començar a treure les primeres conclusions del primer tram de temporada, malgrat que encara no n’hem complert el primer terç (encara que si el primer quart). Tot i així, l’NHL no espera, ja hem vist els primers canvis a les banquetes de la mà d’Edmonton i Minnesota i també els primers traspassos (canvis Islanders-Devils i Vancouver-Calgary).
Fins ara, la temporada no està tenint grans sorpreses i més o menys tot marxa sobre el que s’esperava, però tot i així ja hi ha equips i jugadors que estan sorprenent i altres que estan decebent com la vida mateixa.
Decepcions
Kaapo Kakko
Això de Kakko comença a ser dramàtic. Només suma 3 punts en 19 partits, però és que les sensacions encara són pitjors (i ja és a dir). És un fantasma a la zona ofensiva i constantment està tirat al gel sent llançat pels seus rivals amb una sorprenent facilitat, ja que a priori el seu joc físic era un dels seus punts forts. Va començar a la primera línia dels Rangers i ja ha baixat a la tercera, si segueix així aviat sortirà de l’alineació i molt probablement dels mateixos Rangers.
New Jersey Devils
Els Devils van començar la temporada On Fire, però aviat se’ls va acabar l’alegria quan Jack Hughes es va lesionar. Si bé ja ha tornat (forçant el seu retorn), els Devils no han aconseguit trobar el ritme i hauran de lluitar per aquesta vuitena plaça que estarà molt renyida.
Columbus Blue Jackets
Els Blue Jackets tenen excel·lents jugadors d’hoquei, per tant és frustrant que sempre caminin a terra de ningú, i no sembla que aquest any sigui diferent. Patrik Laine ha tingut un mal inici de temporada (va arribar a ser Healthy Scratch fa uns dies) i decisions com la de baixar Kent Johnson al filial o posar Foudy a waivers han estat decisions força discutibles.
Buffalo Sabres
Els Sabres semblen el mateix de sempre. El mateix et guanyen 10 partits seguits que et perden 10 seguits més. Són la franquícia amb més temps sense veure la postemporada, i aquest any no sembla tampoc que sigui l’any en què arribin els Play Offs. És frustrant ja que igual que en el cas de Columbus, els Sabres tenen molt bons jugadors d’hoquei gel i haurien d’aspirar a més.
Juraj Slafkovsky
Slafkovsky no està rendint com s’espera d’un número u del draft. És cert, sabíem que no era un draft potent, però a un número u, fins i tot sense ser un gros, cal exigir-li molt més. No és un cas com el de Kakko que no aporti absolutament res, ja que deixa llampades de ser un jugador talentós i amb qui hi ha molt material per treballar, però els seus números no són dignes de tot un número u.
Jonathan Huberdeau
Possiblement estiguem davant del pitjor contracte de l’NHL ara mateix. Està en primer any de contracte de vuit a raó de 10,5 milions anuals i ja està pràcticament per tallar-lo. Es recordarà com un dels pitjors traspassos en la història dels Flames, sinó el pitjor. El més greu és que no sembla que anirà millor.
Edmonton Oilers
Quin desastre! Ha acabat novembre i els Oilers ja han canviat d’entrenador, i fins i tot Mcdavid està “irreconeixible” (i jugant lesionat). Crec que acabaran entrant a Play Offs ja que l’Oest no està tan fort com altres anys, però això d’Edmonton és el mateix conte de tots els anys i els seus problemes en porteria ja es compten per anys.
Sorpreses
Quinn Hughes
Ara mateix potser és el millor jugador de l’NHL, i de ben segur en aquests moments seria el guanyador del Norris. La temporada de Hughes està sent fins i tot millor que la del seu germà Jack fins i tot abans que aquest es lesionés. En general els Canucks en conjunt podrien posar-se en tot aquest apartat. Des de Pettersson, Boeser, JT Miller, Hronek… estan mostrant tots un nivell espectacular.
Boston Bruins
Amb la retirada de Bergeron, ningú donava un duro pels Bruins, i bàsicament estan sent de nou el millor equip de la conferència aquest en temporada regular liderats per un excepcional David Pastrnak i una agradable sorpresa com és la del principiant Matthew Poitras.
Los Angeles Kings
Aquests Kings semblen cosa seriosa. Durant anys es van dedicar a acumular moltes eleccions altes al draft i ara les coses estan donant els seus fruits. El pas endavant de Byfield (superant en valor a Lafreniere) està sent molt important, Kopitar mai falla i encara estan esperant una millor versió de Pierre Luc Dubois, així que encara tenen marge de millora.
Alex DeBrincat
Després del fiasco a Ottawa, DeBrincat està recuperant la seva màgia a Detroit, i vaja si ho estan notant els Red Wings. Després de força anys a la foscor, és un any en què tenen moltes paperetes per entrar a Play Offs, encara que encara és un equip al qual li queda recorregut per davant.
Jonathan Quick
Quan pensàvem que ja es retiraria, Quick ens ha sorprenent propis i estranys amb un inici de temporada que recorda aquell Jonathan Quick de postemporada a Los Angeles quan era gairebé impossible marcar-li un gol. Aprofitant els problemes de salut d’Igor Shesterkin, Quick ha tingut protagonisme i està sent un dels millors porters de l’NHL. Hem vist que Tampa ha tingut molts problemes amb la lesió de Vasilvesky, però els Rangers han trobat a Quick una assegurança de vida davant la baixa d’Igor. Això es tradueix que els New York Rangers estan tenint a més un inici de temporada espectacular.
Et pot interessar…
Cargando ...
