Queden lluny els temps on el defensa més robust, tosc i imponent jugava en L1 i els minuts crucials dels partits. Aquest tipus de jugadors a l’NHL actual ha agafat un rol molt més específic. Els shutdowners cada vegada més entren a formar part d’un empaquetatge de defensors en què prima el defensa polifacètic.
Si revisem els “últims” grans contractes per als blueliners veiem jugadors com Hamilton o Nurse que s’han guanyat els contractes gràcies a la seva aportació al costat contrari de la pista. La sensació de jugar amb 4 forwards és molt temptadora per a un ampli sector d’entrenadors. I no n’hi ha per menys, la lliga cada vegada és més tècnica, més veloç i més global.
Als noranta, els defenses robusts i durs jugaven els minuts més importants del partit, una cosa molt diferent de l’actualitat
Aquesta globalitat comporta que molts defenses necessitin un kit d’eines ofensives que als 90 no calia. Això no va renyit d’anotar punts, la història hi és per tancar aquesta porta, un exemple d’això era Scott Stevens. Segurament, del més dur que ha trepitjat el gel a la gran lliga.
I Stevens, anomenat “Captain Crunch”, un dels jugadors més temuts de l’NHL, no apareix en un text personificat a Trouba per casualitat. Diversos mitjans de comunicació han comparat al llarg dels anys el bo de Trouba amb el capità dels Devils dels ’00.
El defensa dels Rangers fa anys que dóna un rendiment excel·lent per a la franquícia Ranger. L’equip “Original six” compta amb un roster cada cop més temut, i la defensa des de fa anys no és un problema. Entre Fox, Miller, Lindgren, Schneider i òbviament el mateix Trouba.
Made in NTDP
Nascut a Rochester a Michigan fa 29 anys, forja el seu joc als equips de desenvolupament americà que tant talent han aportat -i segueixen aportant- a la lliga. Draftejat pels Jets en novena posició el 2012, juga una temporada a la Universitat de Michigan abans de fer el salt a la lliga.
Sis temporades a Winnipeg serveixen per anar llaurant-se un futur i imatge de defensa dur però amb talent ofensiu. Arriba als Rangers a la temporada 2019/20 sota l’emblema de two-way player.
Als Rangers aterra dempeus i aviat es fa amb l’A de la capitania (a l’inici de la seva segona temporada). I la temporada anterior, la 2022/23 ja rep la il·lustre “C” en un equip com els Rangers. Tasca gens fàcil. Tan complicat, que va ocupar el buit que feia quatre temporades que estava buit.
El darrer capità va ser Ryan McDonagh. Trouba lliga el seu nom a personatges emblemàtics de la ciutat com Mark Messier, Jaromir Jagr o Brian Leech.
Si ens posem a comparar rendiment, el defensa actual dels Rangers surt molt mal parat quant a aportació numèrica: 908 punts per a Stevens en 1635 partits, i 309 en 748 partits per a Trouba. Si en alguna cosa també li guanya Stevens és de mitjana de Penalty minutes. 2785 (una mitjana d’1,7 per partit) i Trouba 604 (0,78).
Trouba s’ha anat guanyant a pols la comparació amb Stevens a causa de la duresa dels hits de tots dos
Però no es tracta de dades, la comparativa va dirigida a la duresa amb què realitzava els hits el dorsal número 4 dels Devs. En això, Trouba sí que té molta similitud i si filem una mica més fi, podríem parlar dels hits tardans, els perillosos…En aquesta faceta, el defensa de Michigan recorda molt el canadenc que fos líder de l’equip de New Jersey.
Cosa que sempre ha causat controvèrsia a la lliga són aquest tipus de hits desagradables, que en moltes ocasions causen lesions als rivals. En això, Stevens té una agenda plena de noms ratllats. Lindros, Kariya, Kozlov, Francis o Willis…entre altres.
Quan el veig jugar, em ve Scott Stevens al cap. Si està al gel, mantingues el teu cap alt.
Gerard Gallant
En el cas de Lindros, causant commocions que molts creuen que van ajudar el center a trobar la fi de la seva carrera.
Aquí us deixo un vídeo documental de la “relació” Lindros-Stevens:
Aquí una recopilació de l’angelet:
I aquí el dur hit a Kariya que va capgirar el país al seu dia:
Si parem atenció a l’estil de Trouba, veiem que en moltes ocasions segueix el mateix patró de Stevens. Físicament molt semblants, i sembla que tots dos amb la facilitat d’executar els cops just al moment més dolorós per al rival. El jove capità dels Rangers no es queda enrere quant a cops lletjos:
Aquí veiem el darrer hit discutible de Jacob:
Un altre regal de Trouba a un rival, en aquest cas a Kahira:
Gairebé destrossa a Necas.
I aquí una petita explicació de perquè Trouba no és molt estimat a les pistes rivals:
Tots dos grans jugadors, òbviament la carrera de Stevens és superior a la de l’actual Ranger, 13 All stars, un Conn Smythe i el més important, 3 Stanley Cups amb els Devils el 1995, 2000 i 2003, l’última un any abans de retirar-se ja amb 39 anys.
La pregunta clau és, Serà capaç Trouba de sumar un palmarès similar (o guanyar l’Stanley) per poder estar més a prop de menjar a la mateixa taula d’un dels defenses més poderosos de la lliga? O quedarà relegat a un sac de molt bons jugadors que no van aconseguir guanyar l’Stanley?
Passi el que passi, segur que ens deixarà grans hits pel camí. La capitania ha de ser un upgrade en la seva carrera, esperem que faci un pas endavant i ajudi els Rangers a assolir el màxim nivell.
Et pot interessar…
Cargando ...
