Connect with us

NHL

Les proves comencen a Toronto

La pretemporada és moment de proves per a tots els equips, però als Maple Leafs sempre busquen una volta més. No són canvis que s’hagin plantejat per primer cop, però si s’acaben donant seria el primer cop que es materialitzen sobre el gel.

Les innovacions dels Maple Leafs per encarar cada nova temporada s’estan convertint en un clàssic de pretemporada. Bé, en realitat tenen moltes tradicions molt comentades, però ens centrarem en aquesta per a aquest article. Ara fa tres anys va aparèixer un article al Toronto Star on es convidava Sheldon Keefe a provar una nova combinació amb tres defenses i dos atacants, canviant així l’estructura clàssica de tres atacants i dos defenses sobre el gel que tots coneixem avui dia . Sembla desgavellat, trencador fins i tot, però tenia la seva lògica al darrere: durant el forecheck, hi ha formacions en les quals pressionen dos atacants i un tercer es queda enrere, a prop de la línia blava, més a prop dels defenses que dels atacants.

Comptar amb tres defenses seria una assegurança més per poder defensar aquesta sortida de la pressió si l’aconsegueixen esquivar. A més, cada vegada s’estan desenvolupant més defenses amb mobilitat propera a un atacant i hi ha un nombre més gran de defenses que poden ser econòmicament més assequibles que determinats atacants, per la qual cosa no limitaria l’habilitat que l’equip té en atac, encara que el mineria una mica ja que no és la seva especialitat.

El perfil dels jugadors està canviant, desapareixen els uns per donar la benvinguda als altres

El perfil dels jugadors està canviant. Desapareixen uns per donar la benvinguda als altres, altres competicions americanes com l’NBA han canviat també l’estructura d’alineació clàssica i les seves posicions, per la qual cosa tampoc no s’ha de descartar en el futur. El defensa stay-at-home de tota la vida està desapareixent, com han desaparegut els enforcers en el sentit clàssic de la paraula. Els jugadors són més hàbils, més adaptables i més complets. El jugador two-way és realment un jugador que pot fer de tot. Si succeeixen canvis importants a l’estructura, segur que Toronto serà el primer a aparèixer dins del debat. Però personalment és un debat que m’agrada, perquè crec que a diferència d’altres competicions, no hi ha tant de debat tàctic a l’NHL, principalment perquè no hi ha la mateixa informació de fàcil accés, i plantejar moviments des d’aquest prisma crec que enriqueix molt.

Aquest any tenim una reedició del Matthews en inferioritat. Dic reedició perquè és una cosa que s’ha anat comentant des de l’any 2018 fins al 2021 però sense acabar de materialitzar-se mai, de fet Matthews compta amb un màxim de 9.36 TOI a PK durant la temporada 20/21. La proposta recolzava en la capacitat de Matthews per guanyar faceoffs, i el baix rendiment dels Leafs en aquest apartat. Ara, es recolza en la capacitat de Matthews per bloquejar rematades, també un apartat important ja que tendeixes a rebre un volum més gran, així com esmenta Keefe quan li pregunta, la pèrdua de múltiples jugadors que podien actuar en aquestes situacions.

“Hi ha una necessitat i un buit, potser és la millor manera de descriure’l”– Sheldon Keefe.

Les imatges de fet són molt interessants perquè es pot veure Matthews entrenant la rotació dels dos atacants per tancar el moviment del powerplay rival al costat de Marner, que té més minuts a l’esquena en situacions d’inferioritat, i ens permet veure com s’entrenen a l’NHL aquestes situacions. Un entrenador dirigint des de la línia blava cap a on es mou el puck fictici i el bloc de quatre jugadors movent-se a l’uníson, intentant impedir un rival fantasma que perfori la seva porteria. Automatitzar aquests intercanvis és clau perquè no es generin desquadres que permetin a un jugador rival tenir via lliure per a la rematada, i els jugadors tenen cada cop més desenvolupada l’habilitat de la passada ràpida.

Aleshores, si té tantes coses bones, per què no es fa? Per no sobrecarregar físicament el jugador. Matthews és el màxim baluard anotador dels Maple Leafs, per tant és lògic assumir que vols tenir-ho en condicions per als moments on les teves opcions de marcar són més grans, com poden ser en igualtat o superioritat. De fet la temporada passada, Matthews és el jugador amb una mitjana de temps per shift més alta, amb 0:54 TOI mitjana per shift, i sent un dels que més fa. I com es veu al vídeo, les situacions d’inferioritat impliquen un desgast físic important, obliguen a moure’s molt sense la possessió, tant patinant com amb l’estic per tancar les línies de passada, per això aquestes situacions les solen disputar especialistes, jugadors que estiguin acostumats a no tenir el puck a la seva possessió, al contrari de Matthews. Bloquejar rematades també és una font de possibles lesions. Una rematada en un mal lloc i el teu valor més gran lesionat per temps indefinit.

Recordeu que he esmentat els faceoffs com un dels motius per plantejar Matthews a PK?

Doncs una altra de les proves de pretemporada de Toronto passa per potenciar també aquesta capacitat de William Nylander per jugar aquesta temporada com a centre. És un avenç al clàssic hem de traspassar Nylander de cada pretemporada a Toronto, i també podria tenir la seva explicació, més enllà d’una habilitat concreta. La marxa d’O’Reilly no només ha debilitat l’equip en PK, sinó en profunditat per a la posició de center, mentre que els wings s’han potenciat més per a aquesta temporada, per la qual cosa tenir una profunditat de tres centímetres donaria més nivell continu a la rotació dels Leafs.

No seria res de nou tampoc, perquè Nylander ja ha actuat amb anterioritat en aquesta posició, i de fet abans d’aterrar a l’NHL, un dels interessos més grans que tenia Toronto era veure com es podia desenvolupar en aquesta posició, ja que tenia, i té perquè ha anat a més amb els anys, conducció en velocitat i qualitat més que suficient per actuar en aquesta posició, però s’estava potenciant la seva faceta anotadora des del wing. Hi ha hagut algunes proves en aquesta posició durant el seu temps a Toronto, si bé més per necessitat del moment que per confiança. Però com tot, aquestes decisions tenen opinions diverses, i les majoritàries són centrades en la seva situació contractual.

“No serà una cosa única, ni un dia, ni un partit de pretemporada. Volem donar-li una mica de temps.” – Sheldon Keefe

William Nylander es troba en el seu últim any de contracte amb els Maple Leafs, sent un jugador amb el debat del traspàs i el compromís defensiu sempre a l’esquena. Podria ser aquesta una prova dels Maple Leafs per saber si ha de comprometre una alta quantitat de diners i anys a Nylander? Seria aquest un moviment per devaluar els números i tenir argument de renovació a la baixa? També per descomptat hi ha debat respecte al que passi sobre el gel. Passar Tavares al wing o treure’n un del top-six per formar una tercera línia potent? Quins jugadors serien vàlids per formar una línia potent amb Nylander al centre? Aquest moviment faria que Toronto perdés la bona producció ofensiva del suec? O per contra augmentaria la producció ofensiva dels que estiguin al seu voltant? Tenir un top-six molt fort o una rotació més llarga de nivell? Un sol moviment de la peça del tauler que suggereix mil preguntes al seu voltant. Una altra cosa no, però els anys de Nylander a Toronto han estat molt entretinguts.

Almenys que no quedi a la mà que no estan provant tecles per veure quina és l’adequada. Bé és cert que en tots dos casos ve obligat pels moviments a la plantilla, la necessitat de veure altres opcions quan la configuració canvia, augmentat pel fet que els Maple Leafs tenen respecte les passades campanyes a un nou GM a Brad Treliving. És possible que es desinfli, és possible que es mantingui, però ja tenim un al·licient (més) per veure com afronta Toronto els primers compassos de la temporada.

Et pot interessar…

Click to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in NHL