La temporada 2007/08 va entrar en la història de l’NHL com un dels capítols més singulars i interessants de la llavors curta trajectòria dels Minnesota Wild. En l’hoquei gel, la capitania sol simbolitzar lideratge, direcció i unitat, però els Wild es van desmarcar d’aquesta filosofia i van decidir nomenar a no un, ni dos, sinó cinc capitans per a aqueixa campanya. El moviment sense precedents els va diferenciar i va generar un debat que continua fins hui, perquè encara resulta complicat entendre per què el títol va girar entre cinc jugadors: Marian Gaborik, Pavol Demitra, Mark Parrish, Brian Rolston i Nick Schultz.
Els Wild, fundats en el 2000 com un equip d’expansió, havien disputat els seus primers sis cursos sense nomenar un capità i havien girat les comandàncies alternatives fins entre sis jugadors en un sol exercici. Si bé aquesta no és una pràctica estranya, ja que existeixen equips que la duen a terme hui dia quan no disposen d’un capità, Minnesota va filar encara més prim. El conjunt de Saint Paul va decidir girar la ‘C’ majúscula entre cinc jugadors diferents al llarg de la temporada. Cadascun la va lluir durant un mes abans de passar-se-la al següent.
La decisió d’emprar un sistema de cinc capitans va tindre el seu origen en el desig de gestionar els diferents estils de lideratge dins de la plantilla. En distribuir la capitania entre diversos jugadors, els Wild van buscar establir una adreça col·lectiva i comuna que representara les diferents facetes de la identitat de l’equip. L’estrany enfocament va resultar, en suma, en un experiment arriscat que va provar els límits del tradicional amb l’esperança de trobar el líder perfecte per a l’equip.
Els cinc capitans
Gaborik, l’atacant més dinàmic de l’equip, va aportar la seua capacitat innata per a predicar amb l’exemple en el gel. La seua incomparable ètica de treball va inspirar als seus companys a esforçar-se al màxim. Així mateix, la seua qualitat tècnica i el seu olfacte golejador van marcar el ritme de l’ofensiva del conjunt. La seua capitania va subratllar la importància de l’excel·lència individual dins de l’estructura col·lectiva de l’equip. L’extrem dret va acabar la campanya amb 42 gols i 41 assistències, la millor de la seua carrera, que va finalitzar en 2018.
Rolston, conegut per la seua dedicació i el seu fort joc en els dos extrems del gel, va representar els valors de la disciplina i la consistència. La seua calmada presència en la pista i la seua intel·ligent presa de decisions influïa en els seus companys a través d’una fèrria defensa i unes puntuals contribucions en atac. La capitania del center de Flint, Michigan, va destacar el significat del lideratge responsable i la correcció en el joc. Desafortunadament per als Wild, va ser un dels tres capitans que no va tornar per al següent curs.
Schultz, defensa robust conegut per una indestructible dedicació, va personificar l’ètica de treball de l’obrer. El seu compromís amb el joc físic a l’hora de bloquejar trets i sacrificar-se pel col·lectiu va demostrar la importància de la resistència i la generositat. El defensa canadenc anteposava el conjunt a l’individual dins i fora del gel. Schultz, infravalorat durant la dècada que va defensar els colors de Minnesota, no va aportar molt ofensivament, però va complir la seua tasca de detindre a les primeres línies dels rivals i suportar les situacions de pressió.
Els Wild van buscar establir una adreça col·lectiva i comuna que representara les diferents facetes de la identitat de l’equip
Demitra incorporava una increïble capacitat organitzativa amb el seu dinamisme en la zona d’atac. L’extrem esquerre va registrar 54 punts en 68 trobades aquella temporada amb 33 anys a l’NHL. El txec era un imant per als seus companys i va deixar bona impressió en tots aquells que van jugar al seu costat. Demitra també va deixar Minnesota en l’estiu posterior a la 2007/08.
Finalment, Parrish, en el segon any d’un contracte de tres que havia signat amb el club de la seua ciutat, va assumir la capitania de Minnesota en dos mesos diferents durant el curs. Malgrat no posseir el talent ofensiu de Gaborik o Demitra, l’extrem dret de Bloomington s’entregava a l’escut amb una ètica de treball que li va portar a aparéixer en més de 700 partits en la lliga. Parrish va ser el tercer dels cinc capitans d’aquella campanya que no va formar part dels Wild l’any següent. En el seu cas, es va liquidar el seu tracte per a estalviar-li diners a l’equip.
El llegat del quintet
Els cinc capitans es van complementar i van formar un lideratge equilibrat que aprofundia en tots els aspectes de l’esport. La responsabilitat compartida va generar un sentiment d’unitat i companyerisme dins de l’equip que va transcendir a les jerarquies tradicionals dels vestuaris de la NHL. Els jugadors van assumir els seus papers i l’equip va acabar primer en la divisió Central, encara que va perdre en la primera ronda dels playoffs davant els Colorado Avalanche en sis partits.
En definitiva, l’intent dels Wild de desmarcar-se del convencional va fer efecte durant la temporada regular, però no va funcionar quan va arribar el moment de la veritat. El llegat de l’equip dels cinc capitans, una anomalia en la història de la lliga, intriga als aficionats a l’hoquei gel, que encara hui es pregunten el motiu que va portar als Minnesota Wild a trencar els esquemes del lideratge en 2007.
Et pot interessar…
Cargando ...
