Fa més de 50 anys, el president (actual comissionat) per aquell temps de l’NHL, Clarence Campbell, anunciava la gran expansió que canviaria per sempre la perspectiva de la lliga. Passant de sis franquícies a dotze, completant un mapa de costa a costa, de la freda Nova York a l’assolellada Califòrnia.
Al grup conegut com a Original Six format per Detroit Red Wings, Chicago Blackhawks, Montreal Canadiens, Toronto Maple Leafs, Boston Bruins i New York Rangers, els quals havien gaudit d’una estabilitat durant dècades, se’ls unien sis equips més, Pittsburgh Penguins, Philadelphia Flyers, Los Angeles Kings, California Golden Seals, Minnesota North Stars i St. Louis Blues.
Ha aquestes sis franquícies acabades d’expandir en aquells temps també se les coneix com Second Six
El canvi de rol acusat per les franquícies originals seria majúscul, passant de dominar una competició tancada de només sis equips a disputar contra el doble d’adversaris la consecució del sant grial de l’hoquei gel mundial.
De les sis franquícies noves, cinc continuen actives actualment. Els Golden Seals es van mudar de San Francisco a Cleveland passant a ser els Barons, anys més tard serien absorbits pels North Stars sent aquests reubicats al cap del temps a Dallas, coneguts en l’actualitat com els Stars. Philadelphia va ser la primera franquícia de les expandides al 1967 a alçar-se campiona (1974 i 1975) de l’Stanley Cup, mentre que els Blues serien l’última a aconseguir-ho, aquests ho farien el 2019.
Per la seva banda, els Penguins n’han guanyat cinc (1991, 1992, 2009, 2016 i 2017) de Stanley’s, els Kings dos (2012 i 2014) i els Stars una (1999), encara que ja reubicats a Texas.
En els seus inicis “expansius”, l’NHL va realinear les 12 franquícies en dues divisions, ajuntant les noves en una mateixa divisió, creant així un lloc per a una a la final de l’Stanley Cup, cosa que als més puristes de la època no va agradar ni el més mínim. St. Louis va ser finalista en les seves tres primeres edicions encara que escombrat en cadascuna de les tres sèries, alimentant una mica més els arguments dels contraris a la realineació utilitzada per la lliga.
Com a curiositat cal destacar la tornada de l’hoquei gel professional a la badia de San Francisco unes dècades després de la mà dels San Jose Sharks, aquesta vegada consolidant el producte entre la població local.
Perquè expandir-se?
L’NHL en aquells anys gaudia d’un còmode monopoli de l’hoquei professional a Amèrica del Nord, hi havia diverses lligues menors professionals però cap no li feia ombra. Però la concentració dels seus equips al voltant del nord-est i mig oest del continent deixava un buit geogràfic molt llaminer per a la competència.
En aquestes la Western Hockey League (WHL), lliga menor que operava al nord-oest de Canadà i hereva de la PCHL i WCSHL, buscava la forma d’expandir-se més al sud, ocupant la franja oest dels Estats Units; aquesta situació va motivar els propietaris de les franquícies Original Six i altres caps de l’NHL ha omplir alguns mercats per intentar frenar la possible crescuda de la WHL a més d’intentar recuperar els contractes televisius a nivell nacional, els quals estaven vacants des de feia un temps.
La quota d’entrada a l’NHL al 1967 per a cada franquícia va ser de $2 milions, el 2021 s’elevaria fins a la xifra de $650 milions
A Canadà hi va haver indignació perquè Vancouver no va entrar finalment entre les sis franquícies triades per formar part de l’NHL, tot i així no tot eren queixes al país de la fulla d’auró, els Habs i Leafs no tenien cap intenció de repartir-se els beneficis que els atorgava el contracte canadenc de televisió amb cap altre equip canadenc.
Mig segle més tard, l’NHL es troba expandida per tots els racons de la geografia nord americana amb 32 franquícies al seu si, gaudeix de lucratius contractes televisius tant als Estats Units com al Canadà, la popularitat de la lliga va en augment i el nivell de joc es troba en un dels millors moments.
Qui sap si la lliga no s’hagués expandit el 1967 si la història seria diferent, la WHL estava a l’aguait amb ganes de trencar el monopoli de l’NHL, finalment les decisions van anar comportant un producte d’immensa qualitat.
Et pot interessar…
Cargando ...
