Fa dues setmanes vam parlar dels Vegas Golden Knights i la seua temporada d’expansió quasi perfecta en la 2017/18. Si feu memòria, us recordareu de quin escull no van poder superar en la final de l’Stanley Cup. L’equip que va véncer aquella Copa va tindre, al contrari que el seu rival, una campanya d’expansió desastrosa. El destí de les franquícies va voler lligar-les d’aquesta manera fa uns anys. Per això, els Washington Capitals són l’altra cara de la moneda.
El sofriment era una cosa habitual per als Capitals. En la temporada 2016/17, els Caps van dominar una vegada més el curs regular. Van acabar amb un registre de 55-19-8, van guanyar el trofeu del President i, a més, van superar en 16 punts als Pittsburgh Penguins, segons en la divisió Metropolitana. Desafortunadament, com era tradició, els Capitals van ser eliminats pels seus rivals de sector, i eventuals campions, en sis partits en la segona ronda.
La majoria de la plantilla dels Capitals va romandre sense variacions a l’estiu, amb les renovacions de T.J. Oshie, Dmitry Orlov, Evgeny Kuznetsov, Brett Connolly i Andre Burakovsky. Sobre el paper, semblava que els Capitals havien perdut més del que havien guanyat de cara a la campanya 2017/18.
Nate Schmidt va aterrar a Las Vegas a través del draft d’expansió, Karl Alzner va abandonar el vaixell per a unir-se als Montreal Canadiens perquè volia “guanyar” i el també defensa Kevin Shattenkirk es va incorporar als New York Rangers. El davanter Justin Williams va tornar als Carolina Hurricanes per a alliberar espai salarial i es va convertir en l’últim forat a emplenar en l’equip de la capital. Devante Smith-Pelly, descart dels New Jersey Devils i fitxatge poc mediàtic, va suplir les baixes i va demostrar la seua vàlua amb gols decisius.
Els Capitals van mantindre la seua fortalesa en l’exercici regular i van tornar de nou al cim de la seua competitiva divisió amb un registre de 49-26-7. Un lapsus de forma a mitjans de temporada va fer perillar la seua posició quan la defensa va començar a patir i Braden Holtby va completar les pitjors trobades de la seua carrera entre els pals.
De fet, la remuntada dels Caps va portar la signatura, en gran manera, del porter suplent, Philipp Grubauer. El porter alemany va assumir la porteria en 35 ocasions, 28 d’elles com a titular, i va salvar a l’equip en diverses ocasions durant el curs. El principal problema dels Caps va residir a mantindre el ritme competitiu al llarg dels 60 minuts i van perdre diversos partits en el tercer període o en la pròrroga. La feblesa en els equips especials, així com les altres, es va solucionar a partir dels ajustos introduïts per Barry Trotz i, a punt per als playoffs, Washington funcionava a ple rendiment.
Els Washington Capitals van apostar per la continuïtat i van tindre recompensa
Àvid d’hoquei i amb el depòsit a bon nivell malgrat la seua edat i les crítiques, Alex Ovechkin va anotar 49 gols en la campanya regular. El capità dels Capitals va liderar la lliga en punts i va aconseguir els 600 en la seua carrera. Darrere de la brillant estrella soviètica, Kuznetsov i Nicklas Backstrom van elevar al quadre de la capital amb els seus gols i punts. Oshie, que va tornar d’una lesió, i Tom Wilson, al seu millor nivell, van arredonir un sextet inicial formidable.
Cap dels partits de playoff dels Capitals va resultar senzill. Els Columbus Blue Jackets van remuntar per a guanyar els dos primers partits de la ronda inicial. Grubauer no va aguantar la pressió i Holtby va assumir el seu lloc. Sergei Bobrovsky, juntament amb les bones actuacions del fons d’armari de Columbus, va portar quatre dels sis trobada al temps addicional. Un va quedar com el partit més llarg en la història de la franquícia. Malgrat la intensitat de totes dues esquadres, Washington va demostrar la seua superioritat en el sisé xoc per a emportar-se la sèrie.
La segona ronda davant els Penguins representava el no va més per als Caps, i probablement era la més decisiva per a reescriure la seua estèril història com a franquícia. Amb la moral alta després de la dura victòria en la primera eliminatòria, els Capitals van progressar a la final de conferència per primera vegada en 20 anys. Ovechkin i Kuznetsov, en forma, van marcar tres gols cadascun. Lars Eller i Jakub Vrana van fer també un pas avant. Finalment, Pittsburgh va cometre més errors, no va aprofitar les seues oportunitats i va patir a l’hora de detindre els contraataques rivals. Washington va saber castigar i va tancar la sèrie en sis trobades.
La maledicció havia caigut. Encara que no eren favorits davant l’incipient projecte dels Tampa Bay Lightning, els Caps van afrontar la sèrie amb confiança. No obstant això, el seu major desgast respecte al Lightning i una falta de disciplina derivada del primer va portar l’eliminatòria al límit. En el seté i decisiu, els de la capital van tornar a desobeir les probabilitats per a guanyar la sèrie.
En la final de l’Stanley Cup esperaven els Golden Knights, que van batre tots els rècords com a conjunt d’expansió. Tant Washington com Vegas havien superat les expectatives i trepitjaven territori desconegut. En el primer partit, els Knights van sorprendre els Capitals, però Holtby va traure la seua millor versió i els Caps van treballar per a véncer els pròxims quatre i fer el seu somni realitat.
Els Washington Capitals van apostar per la continuïtat i van tindre recompensa. L’equip, sense grans canvis en la seua plantilla, va deixar arrere els anys de dolorosos fracassos i es van concentrar en, simplement, guanyar. Cada jugador va fer un pas avant i va rellevar pes dels muscles del capital i capità Ovechkin, que va utilitzar aqueixa força alliberada per a ajudar a pujar la Copa pel cap alt alt.
Et pot interessar…
Cargando ...
