Doncs aquí estem una altra vegada, gaudint d´uns playoffs que ens han deixat més d´una sorpresa. I sabeu què és el millor de tot? Molt senzill, que l’espectacle encara està lluny d’acabar, així que estigueu preparats per afrontar més d’un matí d’ulleres i cafè.
Si ens centrem en el que ha passat sobre el gel, i deixem de banda rodes de premsa difícilment qualificables com les de Brendan Shanahan i Kyle Dubas, podem afirmar vam assistir a un dels ‘runs’ de playoff més emocionants des dels Los Angeles Kings el 2012. Ens referim, òbviament, als Florida Panthers de 2023.
No obstant això, si ens deixem portar per la calor del moment, és possible que perdem una mica de perspectiva. És per això que intentarem entendre quin tipus d’equip ha tingut més èxit en postemporada, i quins possibles factors han pogut ser més rellevants per a la seva consecució.
Per això, analitzarem en una sèrie d’articles els equips classificats per a postemporada des del lockout del 2005.
Com a presa de contacte, avui ens centrarem en aquells que van aconseguir alçar-se amb la tan anhelada Stanley Cup.
Ordre Cronològic
A la següent taula podeu trobar recollits en ordre cronològic, alguns dels estadístics més bàsics dels conjunts campions des del 2006 fins al 2022. Aquesta vegada la intenció no és “baixar al fang numerològic”, sinó fer un repàs superficial al que ha passat en aquests darrers tres lustres.
Performance en Temporada Regular
La ‘maledicció’ del Presidents’ Trophy és un dels mantres més repetits per part d’aficionats i periodistes en els darrers anys, sobretot a partir de l’arribada de la primavera fins a final de temporada. És cert que casos com el dels Bruins aquest any no fan sinó tirar llenya al foc.
Però què hi ha de cert en aquest mite? A la taula inferior hem ordenat els equips pel seu rànquing en temporada regular.
Podem observar que van ser Detroit (2008) i Chicago (2013) els darrers que van aconseguir aixecar la copa després de dominar en temporada regular. Tot i això, val la pena destacar que la pràctica totalitat d’esquadres campiones van ocupar posicions dins del Top-10 a regular season.
En altres paraules, processos de metamorfosi en playoffs com papallona no són habituals, sinó excepcions. Però com que són aquestes últimes les que confirmen la regla, hem de ressaltar tant els Kings (2012 i 2014) com els Blues de Craig Berube i el desitjat Doug Armstrong (2019).
Juntament amb això, hi ha un altre fet destacable dels Kings del 2012. Foren els únics que van acabar la temporada regular amb un balanç victòries/derrotes negatiu. Mostrem els equips ordenats en sentit creixent.
S’aprecia clarament que el percentatge mitjà d’aquesta ràtio és al voltant del 60%.
Edat Mitjana del roster
Un altre factor que generalment se sol considerar a l’hora d’estimar el rendiment possible d’un equip en postemporada és l’experiència. Si bé és cert que experiència i edat no sempre van de la mà (es pot ser veterà i no haver tingut oportunitat de jugar a playoff), no es pot negar que purament per probabilitat estadística haver tingut una carrera llarga normalment sol comportar més experiència a playoffs.
D’altra banda, en el cas de sèries llargues, tenir una plantilla amb molts anys a l’esquena pot suposar un cert handicap des del punt de vista de la recuperació física.
Ordenem les plantilles guanyadores en grau de veterania decreixent.
Com no podria ser altrament, el primer lloc l’ocupen els Red Wings del 2008. Els mateixos que comptaven amb il·lustres veterans dels 90 (o fins i tot 80) com Chris Chelios, Dominik Hasek o Niklas Lidström, però que al seu torn podien també gaudir de noms com Datsyuk o Zetterberg al seu prime.
Si deixem Detroit de banda, ens podem fixar en un parell de fets curiosos. El primer és la presència de Pittsburgh i Chicago tant a la part inferior com superior de la llista. El fet d’haver aconseguit aixecar la Stanley Cup en un període de temps de diversos anys, havent mantingut el core, ens porta, lògicament, a aquest fet.
L’altra dada que cal considerar és que cap altre conjunt, a banda dels Red Wings, ha estat capaç d’alçar-se amb el triomf final amb una plantilla per sobre de la trentena. L’experiència és un grau, això és innegable, però cada any que passa les cames pesen una mica més que l’anterior. D’aquest fet, en puc donar testimoni en primera persona.
Diferència de Gols
Aquest és un apartat controvertit, sobretot tenint en compte que el període històric que ens trobem analitzant correspon a l’anomenada dead-puck era. Gran part dels partits d’aquesta època es decidien per un nombre més aviat escàs de diferència de gols.
Si em permeteu la reflexió personal, em sorprèn (a la vegada que m’alegra) adonar-me que estic escrivint aquestes línies en passat, donant per fet que aquests temps no tornaran, almenys a curt termini. Sincerament, espero que la meva intuïció sigui correcta i puguem continuar gaudint tots els aficionats de la manera que ho hem fet aquestes dues últimes campanyes gràcies a un esport més netament ofensiu.
Tornant al tema que ens ocupa, ara llistem els conjunts per diferència de gols creixent.
Com era d’esperar, són els Blues de 2019 els que es porten al palmell amb només 5 gols de diferència, encara que els Blackhaws de 2015 no es queden gaire per darrere amb 9.
Podem comprovar que el número mitjà se situa al voltant dels 20 anotacions de diferència, un valor proper, encara que lleugerament inferior a la mitjana de partits jugats en postemporada.
A l’altre extrem, ens trobem a conjunts d’alt octanatge, com són els ja esmentats Red Wings de 2008, i Colorado Avalanche de la campanya passada (2022).
Victòries a playoffs
Finalment parlem de victòries. Hi ha un nombre que no pot variar, i és el número total de partits guanyats per aixecar l’Stanley Cup (16). Ara bé, a l’apartat corresponent a les derrotes, vegem quantes han collit del total de 12 possibles.
Els dos últims llocs d’aquest rànquing són per als dos sospitosos habituals (Blues i Kings), però val la pena destacar-ne el ‘rush’ el 2012. Cap altre conjunt va experimentar una millora d’aquest calibre de temporada regular a playoffs.
Tot i això, el 2014, i malgrat tenir una diferència de gols significativa (18), superior a altres equips en altres temporades, van patir per alçar-se amb el títol, i van acumular 10 derrotes.
Per acabar, us diré que després d’aquesta primera presa de contacte, us espero al següent lliurament d’aquesta sèrie.