Sabem que hi ha temporades catastròfiques que acostumen a comportar canvis a la banqueta. Aquest final de temporada ha estat decebedor per a molts equips, però si haguéssim de triar-ne un segurament fossin els Calgary Flames.
Per aquest motiu, Darryl Sutter, un any després de coronar-se com a entrenador de l’any (feliç ironia del destí, mai vaig veure un Jack Adams award tan enverinat), va ser cessat de la seva tasca com a entrenador en cap dels Flames. El que substituís Geoff Ward va aconseguir un impacte instantani a l’equip l’any passat, però aquesta campanya amb la sortida de Johnny Hockey Gaudreau tot es va fondre a negre.
L’old-style de Sutter, amb un balanç de 210-135-15, sembla que ja no convenç ningú. Veurem com li va a la free agency, important també comentar que a Calgary ho van tirar tot per la finestra i el GM també va ser cessat. Brad Treliving va quedar relegat i el proper General Manager tindrà com a tasca principal poder trobar un successor que tregui el millor dels Kadri, Toffoli, Huberdeau, Weegar etc.
Un altre equip que haurà de començar el Training Camp des de zero a la banqueta són els Washington Capitals. El contracte de Peter Laviolette acabava aquest estiu, i van decidir que no calia allargar l’agonia i li van comunicar que prescindien com més aviat millor dels seus serveis.
Laviolette va arribar a l’equip per substituir el 2020 a Todd Reirden. Acaba amb un balanç de 115-78-27. Va aconseguir que es classifiquessin per als Playoff els dos primers anys i com en el cas dels Flames, sense arribar a classificar-se per als d’aquesta temporada.
Els seus camins en postemporada amb els Caps no han estat gaire espectaculars que diguem; van perdre en primera ronda 4 a 1 contra els Bruins el 2021 i en sis partits davant els Panthers el 2022. L’experimentat entrenador, campió amb els Hurricanes el 2006 haurà de buscar-se el pa lluny de la capital. No li falta experiència al CV, veurem qui gosa signar-lo.
El tercer a la llista és Dallas Eakins, el ja exentrenador dels Anaheim Ducks. Un altre que acabava contracte en finalitzar la temporada però que no ha aconseguit el seu objectiu primordial (o aquest crec que és el de tots els coach:
– Guanyar, i després tornar a guanyar.
Amb un balanç de 100 victòries, 147 derrotes i 44 derrotes a overtime, després de quatre temporades la franquícia decideix prescindir dels seus serveis. Acabar per sota del 50% de victòries, no és una bona carta de negociació.
Veurem qui posen al comandament per a aquest roster adolescent. Zegras i els seus continuaran desenvolupant-se, sigui Eakins o un altre. Però sens dubte, és un dur cop per als aficionats dels Ducks quedar-se sense Playoff any rere any. Tot i així, aquests 4 anys a Anaheim més els 2 anteriors a Edmonton, haurien de ser suficients per remoure la pomera a la seva estructura de joc i arribar al següent nivell per emprendre un nou projecte.
Finalment i no menys decebedor, tenim Brad Larsen en els seus ja ex Columbus Blue Jackets. Dues temporades completes a l’equip, amb un balanç de 62-86-16 i arribant per substituir Tortorella (quin escenari per sortir a ballar). L’any passat es van quedar lluny de Playoff, però aquesta campanya van quedar últims de la Conferència Est. Premi de dubtós reconeixement…
Segurament creixent al subconscient la possibilitat de rebre a Bedard a mesura que avançava la temporada i les derrotes arribaven (que no van ser poques), l’equip no va ser capaç de veure la temporada com una oportunitat per colar-se a Playoff. Sens dubte, el timing entre l’arribada de Gaudreau i el suposat tanking per rebre l’anomenat un dels millors talents dels últims temps.
PD: Esperem que no el converteixen en un Lafreniere.