Cada cop estem més propers a Setmana Santa (dates per quan es va escriure aquest article), cosa que significa que el temps de processons i penitència s’acosta. I el mateix passa sobre el gel a l’altra banda de l’Atlàntic, on mentre alguns equips es dirigeixen lentament cap a postemporada, d’altres comencen a expiar els seus pecats (i per a mostra tenim els Philadelphia Flyers).
Un dels aspectes més característics d’aquestes dates és que comencem a veure cada cop més sovint l’anomenat “playoff hockey“. Unes vegades per necessitat (casos com Islanders, Penguins o Jets), i d’altres de cara a encarar el moment decisiu amb ritme (Bruins, Golden Knights o Rangers).
I en quins detalls concrets ho podem apreciar? A banda de veure Pat Maroon muntar el seu circ en cada enfrontament contra un potencial futur rival (de ‘play’ va justet, però de ‘power’ va sobrat el bo de Pat), la contundència dels checks als boards i una blue line més disciplinada ens poden donar pistes de la capacitat d’un roster per arribar lluny als playoffs.
Tot i això, un altre aspecte molt rellevant a l’hora d’avaluar les possibilitats d’èxit d’un equip en postemporada és el power play. Hem de tenir en compte que amb uns referees més reticents a sancionar (un altre fet innegable de l’hoquei de postemporada), ser capaç d’aprofitar situacions de superioritat numèrica sembla determinant.
Power Play
El power play és com el bacallà, no hi ha una única recepta per a l’èxit, sinó que hi ha múltiples maneres de cuinar-lo. Podem anar des d’un estil com el propugnat per Peter DeBoer, cosint a trets des del point intentant buscar rebutjos i deflexions, fins a un altre on busquem múltiples combinacions per intentar acabar des de l’slot (fins i tot passant per darrere de la goal line al més pur estil Wayne Gretzky).
Una situació intermitja seria aquella on un poderós quarterback (Cale Makar o Kris Letang, per exemple) busca establir el power play i combinar amb poderosos shooters com Alex Ovechkin o Steven Stamkos als circles.
El que farem avui nosaltres és comparar shot charts en situacions de power play de tres diferents conjunts, aquells que considerem més rellevants. Els escollits han estat els Edmonton Oilers, Colorado Avalanche i Washington Capitals. Pel que fa als criteris seguits, els llistem a continuació:
- Edmonton, com a exponent de l’anomenat power play de slot o, en termes futbolers, ficar-nos amb el puck a la xarxa.
- Colorado propugna un joc en superioritat dinàmic des de la blue line, principalment amb Makar, però també castigant des de la distància per part de Devon Toews.
- Washington per la influència particular d’Ovi, proper als 300 gols en situació de superioritat.
Partim de la base que estem sent testimonis d‘un power play amb ràtios de productivitat històrics, no vists des de finals dels 70 i principis dels 80.
- Edmonton Oilers (73GP, 31.6%)
Fins i tot la marxa de Tyson Barrie, inclòs com a moneda de canvi en el traspàs per Mattias Ekholm, i la seva substitució per part d’Evan Bouchard no ha suposat pas enrere en la producció d’Edmonton.
Ara bé, si tens la sort de poder ajuntar Leon Draisaitl i Nugent-Hopkins (aquest últim vivint el seu career year) amb un històric Connor McDavid per sobre de 60 gols i 140 punts (fins ara), les coses són més senzilles.
Què és el primer que salta a la vista? La densitat tant de trets com de gols a la zona de l’slot. Si sou seguidor habitual dels Oilers, us haureu adonat que una de les característiques principals del seu joc en situació de 5v4 és la combinació ràpida entre els tres noms indicats anteriorment.
Un altre aspecte característic són els llançaments de Draisaitl, que sol ocupar el circle dret. Això es reflecteix molt bé al gràfic superior (requadrat en vermell).
En definitiva, són capaços de generar una pressió constant a la net rival, al punt d’enderrocar la porta des de distàncies curtes.
- Colorado Avalanche (72GP, 25.6%)
Si hi ha una característica que destaca molt de l’estil de joc de Colorado és la velocitat i dinamisme que són capaços d’imprimir al puck, així com la gestió de les zone entries.
No és menys cert que la presència de Cale Makar a la posició de quarterback, algú que està redefinint l’estàndard de la posició (amb permís d’Erik Karlsson) ajuda a aquest estil de joc. Fem una ullada al mapa de trets en situació de power play dels Av’s.
En aquest cas tenim un mapa lleugerament diferent, no només pel que fa a la densitat dels trets, sinó també a la ràtio d’encert dels mateixos. Veiem que els intents es troben homogèniament repartits a tota la zona, amb força d’ells realitzats des del point, així com dels face-off circles.
S’aprecia una simetria est-oest (damunt de sota la línia verda al gràfic), un aspecte molt positiu a l’hora d’evitar que el conjunt contrari prevegi d’on pot venir l’amenaça final.
D’altra banda, cal destacar que en aquesta campanya no han pogut comptar amb Gabriel Landeskog, creuem tots els aficionats a aquest esport els dits perquè finalment puguem gaudir del seu joc a playoffs.
- Washington Capitals (74GP, 21.9%)
El cas de Washington és una mica diferent dels anteriorment estudiats. El principal motiu de fer-ho resideix a analitzar la influència d’Alexander Ovechkin en el mateix. Podrem apreciar la presència de l’arxiconegut Ovi spot?
Tal com s’esperava, aquí ho tenim. La major densitat de llançaments, així com de gols, es troben a la zona circumdant als face-off circles del costat esquerre, a banda de l’slot.
No estem descobrint la roda, només il·lustrant aquesta sensació que tenim quan veiem els Capitals des que es van alçar amb l’Stanley Cup, ‘Ovi o el no-res‘. O si ho enfoquem d’una altra manera, després d’Ovechkin (un cop hagi superat el ’99’ en gols), vindrà el no-res.
Desgraciadament, com menys ajuda té per part d’altres companys, més senzill és defensar Ovi. Últimament cada vegada és més habitual veure els netminders rivals no desplaçar-se completament a la seva esquerra quan el puck es troba a la part dreta de l’atac.
Són completament conscients que al final buscaran el ‘8’ al left circle, així que es protegeixen de cara a poder arribar a cobrir l’imminent “batzegada“.
Tancament
Són setmanes de molta tensió per a la immensa majoria de persones que som aficionats a l’hoquei gel (en cas que siguis un bruin aprofita aquestes 3 setmanes a carregar les piles, perquè després serà diferent…), per la qual cosa només us puc desitjar molta sort a tots i totes vosaltres.
I, en cas que us pugui la desesperació, sempre podeu aprofitar aquest moment per alternar patiment amb l’alegria de l’Opening Day de la MLB. Recorda, “en la varietat hi ha el gust”.
Una abraçada.
Et pot interessar…
Cargando ...
