Els Pittsburgh Penguins van aconseguir la seua segona Stanley Cup amb Mario Lemieux com a capità en la 1991/92. Els Penguins van acabar amb 87 punts i tercers en la divisió Patrick, però van ser capaces encara així de guanyar-ho tot.
Durant la temporada regular, van estar encapçalats, naturalment, per les 87 assistències i 131 punts de Lemieux. Kevin Stevens va liderar a l’equip en gols amb 54 i Jaromir Jagr, encara a l’inici de la seua carrera, va registrar 69 punts en 70 partits. En els playoffs, després de batre als New York Rangers i als Boston Bruins per a tornar a la final per la Copa, van agranar als Chicago Blackhawks com a pas previ a fer-se amb ella. Lemieux es va fer amb el Conn Smythe mitjançant 34 punts en només 15 trobades d’eliminatòries.
A l’estiu, Pittsburgh va renovar a Joe Mullen, que es va perdre el primer mes de la temporada següent a causa d’una operació en un genoll. També es va incorporar a la plantilla Dave Tippet, que va ajudar en tasques defensives.
Els Penguins de la 1992/93 tenien com a objectiu la immortalitat. Intentaven ser el primer equip a signar un triplet des dels Islanders entre 1980 i 1983 amb Mike Bossy. Aqueixa missió els portaria a una campanya excel·lent. Pittsburgh va registrar 56-21-7, va acabar primer en el seu sector i va assumir el primer cap de sèrie de la conferència. Això ho van aconseguir malgrat que Lemieux va jugar només 69 partits durant el curs després de ser diagnosticat amb un limfoma de Hodgkin. El center de Montreal va tornar al final de l’exercici per a marcar 69 gols i 160 punts.
El conjunt dirigit per Scotty Bowman va encadenar 17 triomfs en la temporada regular, plusmarca de l’NHL encara en l’actualitat. A això també van contribuir Stevens, amb 55 gols i 111 punts, i Tocchet, amb 48 punts i 109 unitats. Mullen, signat de tornada durant la offseason, va disputar 72 trobades per a Pittsburgh i va signar 70 punts. Finalment, Ron Francis també va aconseguir la marca dels 100 punts i Jagr es va quedar a prop amb 94 unitats. La quantitat de talent i futurs membres del Saló de la Fama que va acumular l’equip impressiona.
En la primera ronda dels playoffs, els Penguins es van enfrontar als New Jersey Devils. Amb la ratxa de campanya anterior, el club va entrar en les eliminatòries a lloms d’una ratxa d’11 triomfs en la postemporada. Els de la Ciutat de l’Acer la van estendre a 14 abans que els Devils robaren un partit a casa. La solitària victòria de New Jersey no va importar, perquè Pittsburgh va desmantellar als pupils de Herb Brooks en el Civic Arena.
A continuació, es van mesurar als Islanders i la resta és història de la lliga. Els Penguins es van posar 3-2 a dalt en la sèrie i tenien davant l’oportunitat de tornar a les finals de conferència. No obstant això, van perdre el sisé duel de l’eliminatòria en el Nassau Coliseum i van viatjar de tornada a Pittsburgh. Ulf Samuelsson va obrir el marcador abans que New York anotara tres vegades seguides. Amb menys de tres minuts restants en el xoc, els punts de Francis i Tocchet el van enviar a la pròrroga.
Finalment, els Penguins van perdre la trobada decisiva en el temps extra contra els Islanders. David Volek va sorprendre el món de l’hoquei per a derrotar i eliminar als dues vegades vigents campions. Malgrat no arrodonir el triplet en la 1992/93, Pittsburgh seguia construït per a competir durant els anys següents.
No obstant això, els Penguins no van tornar a disputar la Copa fins a 2008, quan van perdre davant els Detroit Red Wings. Des de 1993, Pittsburgh ha guanyat tres Stanley Cup sota la batuta de Sidney Crosby i Evgeni Malkin. Mentre que aquelles campanya van acabar en campionats, no superen la brillantor dels Pittsburgh Penguins de la 1992/93.