Quan es tracta d’escollir el millor esportista a la història sigui a l’esport que sigui, sempre hi haurà diferents variables. Època, estil de joc i altres qüestions entren en acció per determinar aquest honor. Si parlem de Tretiak, segurament podem parlar com el millor porter de la història de l’hoquei sobre gel. Tres ors Olímpics, una plata, deu campionats del món, dues plates i un bronze. Triomfador absolut a les Summit Series i un mur defensant els colors del CSKA de Moscou que és on va militar tota la seva vida.
Des de ben petit, Vladislav va tenir clar que volia ser jugador d’hoquei gel i defensar la porteria. Amb només 19 anys i amb molt pocs d’experiència com a jugador, ja va aconseguir entrar a l’equip All Star de la Lliga Soviètica d’Hoquei gel. Però la seva gran aparició i presentació al món igual que la resta dels seus companys, va ser a la Summit Series de 1972 on va sorprendre amb el seu estil de joc. Una barreja del famós estil papallona creat per Glenn Hall (Mr. Goaile) i estar dret. Tenia una força tremenda a la part inferior a causa dels durs entrenaments en règim militar que tenien a Rússia.
Una barreja de poder estar ajupit i de peu molt més ràpida que els porters dels EUA i el Canadà, perquè Tretiak pogués posicionar-se amb més facilitat en els angles més difícils a l’hora de defensar la seva porteria. D’aquí aconseguir aturar 267 llançaments dels Canadencs en els partits del 72. Una de les anècdotes d’aquestes sèries és en la qual Jacques Plante, el porter que va posar de moda fer servir la màscara per protegir-se, va baixar al vestidor dels Russos amb un interprete per aconsellar un jove Tretiak sobre el joc dels Canadencs i la seva manera de disparar a porta. Tots dos porters ja s’havien conegut un any abans.
Tretiak sempre va ser un enamorat de l’hoquei però la fe i les ganes van començar a esvair-se després del famós miracle dels EUA a Lake Placid, ja que va ser assenyalat directament per Viktor Tikhonov després del gol de l’empat per part dels americans quan faltaven 10 segons per al final del segon període. El millor porter del món era assegut a la banqueta d’una forma una mica inusual i que segurament va trastocar el joc dels seus companys.
L’altra perduda d’il·lusió per l’hoquei gel va ser quan se li va amagar l’oferta dels Montreal Canadiens al porter. La duresa de les normes a Rússia evitava qualsevol tipus de “fugida” dels seus jugadors a l’NHL. Després del mundial del 1984 i havent guanyat l’or i sent el millor porter del campionat, el mur rus decidia posar fi a la seva carrera amb només 34 anys. Després de la seva retirada va començar el seu petit periple pels EUA, però ja com a entrenador. El 1990 va entrar a formar part del cos tècnic dels Chicago Blackhawks. Un any abans aconseguia entrar al Saló de la Fama de l’NHL. Al seu pas per l’equip de Chicago, Tretiak va ensenyar el seu estil de joc a Dominik Hâsek, Jocelyn Thibaulth i Ed Belfour. Aquest últim sempre va recalcar que amb Vladislav era la primera vegada que entrenava hores específiques de com defensar una porteria.
Per a Belfour, anomenat “The Eagle”, Tretiak va ser una inspiració de petit: «Teníem un intèrpret, però a través del llenguatge corporal sabia el que volia que fes”, va dir Belfour. “Es posava els coixinets i sortia al gel amb nosaltres. De fet, un dia tenia els coixinets posats a l’entrenament i ningú no podia anotar-li un gol. I Keenan volia començar amb ell. Però ho va rebutjar i va dir que aquest és el moment d’Eddie. Jo també estic agraït per això”.
Després d’acabar la feina a Chicago, el porter Rus va crear una escola de porters tant per a jugadors professionals com per a joves promeses. Porters de la talla de Martin Brodeur i Jose Theodore han passat pels consells de Tretiak i diversos porters a la seva carrera a l’NHL van arribar a fer servir el 20 a l’esquena en homenatge. A dia d’avui la Vladislav Tretiak Elite School of Goaltending és considerada la millor escola de porters d’hoquei del món. “No hi ha una posició a l’esport tan noble com el porter” – Vladislav Tretiak.