El 26 de juny de 1999, la història dels Vancouver Canucks va canviar per sempre. En l’últim draft de la NHL del mil·lenni, Brian Burke, llavors director general de la franquícia, va encendre amb una crida el període més exitós del club fins a la data.
Els Canucks van triar a dos germans suecs, Henrik i Daniel Sedin, amb la segona i tercera seleccions. Malgrat els evidents obstacles logístics de la decisió, Burke va determinar que el valor dels bessons junts creixia exponencialment i va impulsar una sèrie de moviments per a reclutar-los a Vancouver. No obstant això, la trajectòria dels Sedin comença 19 anys abans, en el xicotet poble de Ornskoldsvik.
Durant més de una dècada, els bessons Sedin van ser els referents ofensius dels Canucks
El major va ser Henrik, per tot just sis minuts. A partir d’eixe punt, les seues vides es van aferrar amb força entre elles. Tots dos van començar a jugar conjuntament als ochos anys i ja formaven part de la mateixa línia als 14, amb els seus papers en el gel definits. Henrik organitzava la jugada i Daniel la rematava. Així, la parella es va adobar en el MoDo, un dels principals equips formadors de l’Elit League sueca. En el seu segon any en la potent competició, els germans van compartir el premi d’MVP i van emetre un senyal en el radar dels equips de la NHL. Si bé, Mike Barnett, agent dels bessons, va deixar clar abans del draft que els Sedin volien jugar junts.
Doble o res
Els Canucks estaven entre els conjunts que posseïen un pick entre els cinc primers. L’equip venia d’una temporada en negatiu, perquè va acabar amb el pitjor registre de la Conferència Oest per segon any consecutiu. Únicament quatre campanyes abans, Vancouver havia barallat la Stanley Cup fins al seté partit amb els New York Rangers. La gradual caiguda de la franquícia, que encadenava llavors tres cursos sense provar les mels de la postemporada, va portar a la reconstrucció de la plantilla. Entre les necessitats bàsiques, els Canucks requerien poder anotador, i Daniel Sedin encaixava com un guant en els plans de la directiva. Amb aquesta premissa, Burke va apostar fort pels bessons i va enllaçar tres traspassos diferents per a aconseguir la tercera selecció.
Vancouver va pagar un preu alt pels dos talents, encara sense madurar. No obstant això, la decisió del general manager va establir en el club dues pedres angulars per al futur. Les victòries no van arribar immediatament, sinó que els va costar un any traslladar el seu joc combinatiu de Suècia al Canadà davant una lliga més física i exigent. En suma, durant les seues primeres quatre temporades en la NHL, Henrik a penes va fer una mitjana de 36,5 punts per temporada i Daniel prop de 38. El curs següent, l’infame 2004-05, els bessons van tornar al MoDo degut al tancament patronal que va suprimir la campanya.
Un vincle indestructible
Després del lockout, el rendiment dels Sedin va començar a emergir alhora que guanyaven pes en l’equip amb més minuts i major responsabilitat. A partir de 2005, tant un germà com l’altre deixaven la seua petjada en cada partit en forma de punts. Henrik va explotar en la 2009-10 amb 112 unitats al seu nom, xifra que li va valdre per a aconseguir els trofeus Art Ross i Hart com a màxim golejador i MVP de la NHL. Per part seua, Daniel, lesionat durant gran part d’aquell curs, es va consagrar a l’any següent, quan va anotar 41 gols i 104 punts per a guanyar el Art Ross.
Així mateix, els Canucks van gaudir d’una ratxa triomfal sense precedents. Vancouver va aconseguir els playoffs en els primers quatre exercicis amb els germans en la plantilla. L’equip va patir després del tancament patronal, però, a partir de la 2008-09, els Canucks van presentar la seua candidatura a la Copa cinc temporades seguides i ‘van mossegar’ el Presidents’ Trophy en dues ocasions. Finalment, Henrik i Daniel Sedin es van retirar de manera conjunta en 2018 després de 17 temporades disputades, totes elles als Vancouver Canucks. Entre tots dos, els germans van jugar més de 2600 partits i van anotar un total de 2111 punts. La seua història, lligada a un club, es va tancar amb un final de conte en 2020, quan els Canucks van retirar els seus números durant la ‘Setmana dels Sedin’.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
