La temporada ja la tenim a la cantonada i aquesta free agency ens ha deixat moviments importants i sobretot, en alguns casos, sorpreses amb els -inflats?- contractes de més d’un blueliner.
De cara a generar una mica de «safreig», repassem els moviments en cadena que ens han portat aquests contractes tant melosos per varis defenses de la NHL.
El 17 de juliol, els Dallas Stars firmaven la renovació del pilar de la seva defensa, present i futur. Miro Heiskanen, considerat un dels millors defenses de l’actualitat firmava per 67,6M$ i 8 anys. No semblen unes xifres desorbitades donada la rellevància que té el finlandès a l’equip texà.
Després de Heiskanen, aquest li passava el testimoni a Cale Makar, el per molts millor defensa de la lliga (amb permís de Hedman). Si a Dallas havien posat or a sobre la taula, a Colorado no podien ser menys, les comparacions entre aquests dos venen de llarg i està clar que un jugador com Makar l’has de tenir content. És un factor X pel teu roster. Tant content volien tenir-lo, que li van plantar a sobre de la taula un contracte de 6 anys i 54M$. Així que als dos talents defensius de la lliga ja els tenim lligats als seus respectius equips.
A partir d’aquest moment, va arribar el gran rumor de la temporada: Seth Jones no seguiria a Columbus i firmaria amb Chicago Blackhawks. Rumors que es confirmaven passades unes hores i que es feia efectiu el 28 de Juliol. Calderilla, 76M$ en 8 anys, peanuts com dirien als Estats Units. Una autèntica salvatjada donat el rendiment que ve donant el jugador i el hype vingut a menys del ja ex predator y bluejacket.
De manera automàtica (menys de 24h després) Columbus renovava a Zach Werenski (el per a molts, el bo de la parella defensiva quan jugava amb Jones) i l’enterren amb billets, tants com 57,5M$ per 6 anys. Un bon pessic que ja venia inflant-se gràcies als contractes dels seus companys, i que va acabar d’explotar «per culpa» de la firma de Jones.
Paral·lelament, Dougie Hamilton no acabava de sellar cap acord amb els Carolina Hurricanes, i cada vegada estaven més distanciades les seves postures. Tant, que va acabar firmant, el mateix dia que Werenski (o sigui, acció-reacció post Jones) pels New Jersey Devils. Pensareu que els Devs es van contenir a l’hora de fer-li la oferta, doncs no. 63M$ per 7 anys. Un altre contracte d’or.
I pensareu, fins aquí. Error. Queda el -per mi- pitjor contracte de l’agència lliure. I no porta un altre nom que el de Darnell Nurse.
Jugar 200 minuts per partit als playoff (als que per cert, són escombrats estrepitosament) sembla haver-li generat un aura de valor de mercat, unes expectatives i una imatge fora del normal. Edmonton firmava primer a Duncan Keith (dubtosa estratègia) i seguidament el 6 d’Agost decidia extendre-li el contracte a Nurse: 8 anys a raó de 74M$. L’efecte dòmino va acabar amb un jugador que hauria d’haver rondat els 5M$ embutxacant-se -gairebé- el doble. Personalment, decisió en calent que pot truncar el futur econòmic (i esportiu) de les franquícies.
Qui sortirà guanyador d’aquesta comparativa contractual?
Hi ha varies estadístiques que podríem fer servir per valorar el rendiment dels jugadors. Des de les clàssiques, passant per les Corsi, Fenwick. Hi ha opcions per analitzar-los. Molta gent és fan dels números i d’altres en canvi, completament oposats a aquests, que el que prefereixen és avaluar els jugadors «pel que veuen i transmeten» al gel.
Gols esperats a favor VS Gols esperats en contra
Aquí podem veure d’una forma molt visual i ràpida, que Makar és, sens dubte, un jugador que durant els seus minuts a pista, aconsegueix que els Avs anotin molt i que els hi marquin poc. Justament oposat a la temporada que han realitzat Werenski y Jones, tenint els dos un molt mal registre defensiu. En canvi, Hamilton surt reforçat en aquesta gràfica. No sorprèn veure’l, donat que quan ell és a pista, els Hurricanes han marcat moltíssims gols aquesta temporada. Un pèl semblant al que li succeeix a Nurse, tot i que per contra ( i per mi, una de les raons que fan erroni el contracte que ha firmat) és la quanitat de gols que encaixa Edmonton amb ell a pista. El mal any dels Dallas Stars ens porta a veure molt avall a Heiskanen, que de normal, hauria de situar-se entre Hamilton i Makar.
Si ens fixem amb els gols esperats en contra junt amb els tirs oberts permesos, ens trobem un resultat similar. Els Avalanche permitint pocs tirs desbloquejats i encaixant pocs gols, seguit pels Dallas Stars de Heiskanen (que després del revés per no classificar-se per playoff, aquesta estadística parla molt bé de la seva defensa. Tenim també a Hamilton i els seus Carolina Hurricanes ben situats en quan a permetre i encaixar, i ja després d’ell apareixen Columbus i Edmonton a la part negativa del quadre. Permitint tirs i encaixant gols.
Si dividíssim la lliga en tres franges, la dels equips que destaquen per la seva solidesa defensiva, els que fan les paus o els que hi surten perdent, tant Nurse com Jones i Werenski estarien en aquesta última i compromesa situació. Quan parlem de rendiment d’equip en conjunt sempre s’ha de posar en context l’anàl·lisi individual, però estarem d’acord en que aquests sis jugadors aquí nombrats, carreguen a les seves esquenens minuts i responsabilitats que els porten a ser la cara visible de la seva defensa.
Per acabar de situar el rendiment de la temporada 2020/21 dels a dalt nombrats, ens topem amb una còpia de la gràfica anterior, aquest cop en Goles en contra VS Gols en contra esperats.
La dupla Makar-Heiskanen s’emporta la palma una vegada més, i la parella dels Blue Jackets queda retratada. Tenint en compte la mitja anual de sou per jugador:
- Zach Werenski 9,58M$
- Seth Jones 9,5M$
- Darnell Nurse 9,25M$
- Dougie Hamilton 9M$
- Cale Makar 9M$
- Miro Heiskanen 8,46M$
Sembla curiós com els dos millors jugadors (sobre el paper) s’han emportat els -entre moltes cometes- pitjors contractes.
Directament podríem dir que la llista està girada. Werenski, Jones i Nurse, cobrarant més diners (de mitja anual) que Hamilton, Heiskanen i Makar. Llegit així, sense floritures ja sembla descabellat. Werenski segurament és el que més podria justificar-se degut a que per sí sol, pot rendir a molt alt nivell.
Jugadors de la talla de Heiskanen i Makar no se¡n veuen tots els dies, el que no vaig pensar és que hi hauria defenses que arribarien a cobrar més que ells. I si n’hi hagués, mai hauria dit que Nurse sortiria a l’ecuació.
Un estiu de boigos, xecs cremant i joves amb molts diners a la butxaca. Ara tenim una temporada (i dos i tres) per davant per anar posant a la balança el rendiment VS el preu pagat per ells.
Un mai sap què li depara el futur, i tot el que sigui analitzar, serà en base al que ha passat aquests últims mesos (temporada 2020-21 i la bubble). Però no podem perdre de vista que equips com els Blackhawks, Oilers o Blue Jackets, han fet una aposta molt ferma per jugadors que a jutjar pel seu rendiment actual, estan lluny de merèixer aquestes xifres.
Un altre punt per analitzar, seria veure a través de CapFriendly.com els contractes que tenen per davant durant els pròxims anys. Posar en perspectiva és necessari sempre que es compara, però no serà avui el dia que intentem justificar aquests contractes.
Que se’ls guanyin a pols, amb rendiment sobre el gel. Espero no parar de parlar de gols, assistències, blocs, hits i defenses shutdowners d’aquests jugadors durant tota la temporada.
Cargando ...
