Finals de gener o principis de febrer és sinònim d’All Star a l’NHL, almenys ho era fins fa relativament poc, un esdeveniment que reuneix la flor i nata de la millor lliga del món pel que fa a hoquei gel. Però la seva viabilitat, o millor aquesta necessitat, es troba en dubte.
Amb la tornada de la World Cup of Hockey, aquesta vegada sota el nom de 4 Nations Face-Off, els fans, periodistes especialitzats i mandataris de les diferents franquícies, sembla que la febre per l’hoquei gel internacional d’alt nivell ha calat molt profund.
La intensitat al gel tan dispar entre l’All Star i els Jocs d’hivern o la World Cup of Hockey ha encès l’alarma al voltant de la necessitat de continuar celebrant el cap de setmana tradicional de les estrelles
És molt complicat comparar xocs més o menys oficials amb amistosos sense cap afany de competitivitat més enllà de l’entreteniment. En un esport tan físic com és l’hoquei gel, un partit gairebé sense càrregues no convenç ni l’apuntador, per això la nova irrupció de la World Cup of Hockey (4 Nations Face-Off) ha posat en dubte una miqueta més l’actual format d’All Star.
Molts anys d’All Star posats en dubte
El partit de les estrelles, més endavant passaria a englobar més activitats a part del mateix partit, es disputa des de l’època Original Six, en aquells anys s’enfrontaven l’actual campió de l’Stanley Cup a un equip format per jugadors de la resta de conjunts de la lliga. Aquest format seria substituït al cap de les dècades pel tradicional Oest vs Est, també una Amèrica del Nord vs Resta del món, enfrontaments divisionals,…una mica de tot per ajudar a digerir de la millor manera possible un esdeveniment que no acaba de quallar avui dia amb l’NHL.
És cert que als seus inicis l’All Star era un dels xocs més esperats i seguits pels aficionats, en una època on la connectivitat estava a anys llum de l’actual, l’única manera de poder veure els millors jugadors de la lliga reunits era durant el partit de les estrelles. Així els espectadors gaudien en directe de la presència de jugadors que habitualment no podien veure, només les cròniques dels diaris aportaven llum fora del radar del seu equip local. Fos per la manca de televisors a les llars nord-americanes o contracte televisiu nacional inexistent, la veritat que l’exposició de l’NHL durant aquestes dècades del segle XX distava molt de la d’ara.
L’arribada de la globalització en forma d’internet ho canviaria tot, si bé ja s’oferia l’All Star a nivell nacional aquest anava perdent el glamour d’antany. Partits infumables o simplement molt allunyats de l’espectacle habitual de l’NHL, en resum, intensitat davant un ‘amunt i avall’ sense defensa que poc podia (i pot) oferir als fans de l’hoquei gel pur i dur.
Arribats a aquest punt, l’NHL no sembla que a hores d’ara vulgui deixar el format de l’All Star a la banqueta però sí difuminat entre competicions internacionals del màxim nivell. Una cosa que fins i tot podria anar a més veient la intenció de la lliga de consolidar, ara sí, la World Cup of Hockey cada quatre anys igual que la presència NHL als Jocs d’hivern, amb un febrer si i un altre no, tenint les estrelles de l’NHL competint amb els seus combinats nacionals, es podria abandonar del tot el partit de les estrelles i seguir amb el calendari habitual de la temporada regular en aquests anys sense torneig internacional.
El debat actual, intensitat davant un amunt i avall sense defensa que poc pot oferir als fans de l’hoquei gel pur i dur
Els fans demanen competitivitat i intensitat i l’All Star és una cosa que no pot donar. Qui sap si se n’acosta el final? El temps ho dirà però els fans ja estan escollint bàndol i no és el del cap de setmana de les estrelles.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
