Una posició gens fàcil. Jugar de center molta gent ho confón amb ser el màxim anotador de l’eqip. Tasca que la majoria de vegades cumpleixen les ales. Més enllà del gol, la feina del center és fixar al porter, desplaçar als defenses, pivotar per rebre el disc, assistir i òbviament: llançar a porteria.
En estadístiques Big Data s’ha pogut observar que els centers en moltes ocasions són el jjugadorq ue més passades realitza durant el partit. Mantenen el flow de l’atac, d’ells depèn en gran part la fluidesa de la jugada. En moltes definicions llegireu que són support players pels fets ja esmentats.
A l’actualitat hi ha grans centers, però moltes vegades no coincideix amb els que estan més en forma. En aquest apartat s’acostuma a “colar” alguna que altre sorpresa. Així que sense més dil·lació us presento el meu Power Ranking personal de centers del moment:
1.- Leon Draisaitl
17 partits, 18 gols i 17 assistències per 35 punts.
L’alemà està imparable. No és sorpresa que reini a la taula d’anotació. Venim de temps on ell i McDavid lideren la puntuació de la lliga. Estan fets per formar societat, i la por que emeten al rival és temible. Unes temporades enrrere el rival podia centrar la defensa en parar-ne a un, ja que McDavid jugava a L1 i Draisaitl a L2. Però Tippet s’ha atrevit a ajuntar-los a la primera línia aquesta temporada i la veritat és que està sent un tiberi pel “dúo dinámico”.
Millor no parlar del rendiment que té a PP. Porta 9 gols en superioritat en tan sols 15 partits. Una gana de gol que millora el ja gran jugador que era.
Amb anterioritat es deia d’ell que s’agradava massa a les jugades, de retenir en excés el disc, destacava més per la seva vessant playmaker i d’assistent que per la de golejador. Però si ens fixem, a les seves dues últimes campanyes de 82 partits, ha anotat 50 i 43 gols respectivament. Xifres destacables tot i no haver estat la seva virtut principal. Innegable el seu encert de cara a porta i el nou xip de The new killer in town.
A tot això, sumem-hi que porta cinc gols guanyadors. Aquest gen competitiu sempre és un plus per l’equip.
En aquest vídeo d’ESPN ens explica com és compartir gel amb McDavid i com sorgeix i germina la seva societat:
Aquí el resum dels primers 15 partits de Leon, agafeu crispetes:
2.- Connor McDavid
17 partits, 12 gols i 20 assistències per 32 punts.
Si parlem de Draisaitl, ho hem de fer de McDavid. Un no s’entén sense l’altre. La complementació que tenen és exagerada. Per sort pels oilers, sembla que la resta de l’equip està començant a trobar el seu lloc. A més els reforços d’aquesta temporada sembla que encaixin a l’engranatge d’Emonton més fluïd que en temporades anteriors.
Poc descobrirem a dia d’avui de la figura del canadenc. Ambdós estan jugant més de 22 minuts, fet que pot passar factura a post-temporada. Però el que estem veient aquest inici de competició és més del que ja veniem veient aquests anys passats durant la regular season: domini absolut del joc.
Algú va dir, referint-se a McDavid:
Si vols que els nens i nenes s’enamorin o interessin per l’hoquei gel, poseu-li un partit dels Oilers.
Anònim Stilton.
Quina gran veritat. Els highlights que ens regala contínuament “The next one” farien despertar l’interès pel gel a més d’un i de dos.
Aquesta temporada, coincidint amb la visita al pabelló d’il·lustres veterans de la franquicia davant els Rangers, va deleitar a l’afició de l’esport en general amb aquest gol que va donar la volta al món:
Unes setmanes abans aconseguia el seu primer hat trick de la temporada:
Segurament els dos, ell i Draisaitl, acabin lluitant pel Art Ross i no sorprendrà a ningú.
3.- Troy Terry
17 partits, 12 gols i 10 assistències per un total de 22 punts i una rauxa de 15 partits seguits anotant.
Sota el meu punt de vista, la sorpresa i sensació del moment per vàries raons:
- Després de dues temporades de dubtes, es destapa com un anotador. Quelcom que necessitaven els Anaheim.
- Els seus gols es transformen en punts per la franquícia i els Ducks dormíen líders una setmana més.
- Feia temps que els Ducks no estaven als focus de cap medi i gràcies a ell i la seva rauxa anotadora, els ànecs d’Anaheim estan en boca de tots els aficionats a l’hoquei gel.
Aquí van unes jugades de l’americà:
Dsprés d’aquesta pujada d’Anaheim, la majoria de fans pensa que es rebaixarà el soufflé i s’acabarà patint per entrar a playoff. Sabent que aguantar a la cresta de la onada tota la temporada és tasca complicada, estarem d’acord que el rendiment de Terry serà vital pels interessos dels Ducks.
L’eterna promesa sembla que a poc a poc, s’assenta a la lliga i es consolida com un ferm anotador. Li seguirem la pista.
4.- Evgeny Kuznetsov
18 partits, 6 gols i 15 assistències per 21 punts.
Jugador que quan està bé, l’equip guanya. Dels seus 21 punts, 18 han arribat en victòries. Sembla que deixa enrrere, o almenys de forma aparent, la seva vida descontrolada i poc centrada en l’esport. Segurament la maduresa i l’edat en aquest cas van agafades de la mà. +8 amb ell en pista i la sensació de que cada vegada que té el disc a la seva possessió, serà capaç de trobar al company solitari per què anoti. SI no, que li preguntin a Ovechkin.
Segueix aportant en aspectes intangibles al forecheck o als hits, pegant dur i buidant-se en cada shift. Òbviament compartir línia amb Ovechkin comporten aquestes coses, entre d’altres: córrer com un condmnat durant 40 segons. El seu compatriota no està per tonteries i si tu, com a company, veus que Ovi persegueix el disc al forecheck, no et queda un altre que remar amb ell. Sheary està sent el tercer en discòrdia a la línia i sembla que la sintonia és bona.
Em prenc la llibertat de deixar aquest link del rus fent l’àguila a la seva celly:
I aquí, ja de forma més lúdica i tàctica, un vídeo de la societat i compenetració russa a la L1 dels Caps:
5.- Jordan Kyrou
17 partits, 8 gols i 10 assistències per un total de 18 punts.
El jove canadenc de 23 anys apunta maneres. Va sortir en segona ronda al Draft de 2016. Sí, el de Matthews, Laine, Dubois, Tkachuk etc. Però ningú pot negar que la seva adaptació a la NHL ja va vent en popa.
L’ex-jugador del Sarnia Sting de l’OHL i dels filials San Antonio Rampage de l’AHL ja va explotar la temporada passada. Va anotar 35 punts en 55 partits i tot i que la seva participació en rotació es va veure afectada als playoff crec que ha sapigut veure el seu forat i adaptar-se al rol que li demana Laviolette.
Com passa moltes vegades, quan poses a la jove promesa ben rodejada les coses acostumen a fluir. Que li comentin, per exemple, al propi Terry. Getzlaf i Henrique estan tutel·lant el seu enlairament. Igual que Perron i O’Reilly amb el dels Blues de St. Louis.
Falta que confïin amb ell per la L1 al Power Play però de moment ja té la pota posada a la segona línia d’equips especials. Qüestió de temps que comencem a veure’l també amb Tarasenko, Krug i companyia com a primera opció de cinc contra quatre.
Aquí va el gol amb el que va allargar la seva rauxa anotadora aquesta setmana:
I aquesta delícia dl 25 dels Blues, per mi, dels gols més bonics del que portem de temporada. I que si en lloc de firmar-lo ell, ho fa Matthews, McDavid, MacKinnon etc…estaria rebent molta més repercussió del que ha rebut:
Articles relacionats
Cargando ...
