L’espectador està acostumat a veure hoquei gel en diversos indrets, alguns singulars com per exemple cada any pel Winter Classic, sense saber massa com són els preparatius per tenir una pista a punt pel desenvolupament del joc.
Algunes instal·lacions necessiten el manteniment de la maquinària anual i desgelen regularment la pista un període de temps determinat, sovint alguns mesos. Sobretot en indrets on les temperatures no són baixes de forma sostinguda es recomana un temps sense gelar per temes estructurals i de dilatació de la placa que suporta la pista, a més de la despesa que suposa mantenir el fred durant l’estiu.
En indrets on les temperatures no són baixes de forma sostinguda es recomana un temps sense gelar per temes estructurals i de dilatació de la placa que suporta la pista
Hi han recintes, sobretot els americans, que tenen diversos usos i que han de passar d’un pavelló de bàsquet a un d’hoquei gel en poques hores, per exemple. La rapidesa i sincronització amb la que es treballa és admirable i sovint es fan videos a càmera ràpida per veure la transformació en poc temps que experimenten els recintes.
Un exemple pràctic a Dallas entre un partit dels Mavericks de la NBA i un altre dels Stars de l’NHL:
El gel ha d’estar fabricat i es tapa i aïlla degudament per col·locar posteriorment el parquet amb unes grans plaques. S’adapten les tanques en funció del sistema, normalment no es treu la part de baix i s’integra a la grada i es retiren els plexiglass i reixes de seguretat.
En el següent vídeo del United Center de Chicago es pot veure com la pista de bàsquet dels Bulls és molt més petita que la de gel del Blackhawks i com s’integren les tanques i es tapa el gel per adaptar l’espai:
Però anem abans de tot aquest muntatge titànic. Com es prepara el gel al principi de la temporada per poder-hi jugar? Com es fan les línies divisòries, punts de faceoffs i àrees de porteria?
Preparant el gel
Bàsicament hi ha dos formes de preparar-ho tot i que en les pistes professionals el procediment que se segueix és el segon.
- Tradicional
La manera tradicional és sobre la superfícies de base, amb un reforç de pintura aïllant, normalment, pintar tot allò que es veurà a través del gel transparent. És un sistema que amb un petit manteniment anual, en cas de desgelar la superfície, n’hi ha prou. L’avantatge és que només s’ha de repassar i mantenir el que es té d’una temporada a una altra.
- Moderna
La forma més moderna i estesa de fer però és una mica diferent. Primerament es gela la pista, que ja està preparada per poder donar el fred necessari per mantenir la superfície gelada. Es fa una capa de pocs centímetres d’aigua i sobre aquesta primera capa es fa una segona capa amb aigua tenyida de blanc. Sobre aquesta capa és on es pinten els elements necessaris per convertir el rink gelat en un espai adient per poder jugar a hoquei gel.
Veiem un exemple a Detroit amb el procés artesanal:
Arribat aquí també hi ha una evolució a la tradicional brotxa de pintor i a la pintura especial de gel. En moltes pistes, sobretot també en les muntades per esdeveniments especials en els que el temps és encara més escàs, s’utilitzen unes tires de paper especial per substituir l’art de pintar el gel directament. Amb una petita capa gelada extra de gel es fixen les peces prefabricades i en qüestió de temps es delimita la pista de forma reglamentària i es posa la publicitat que va al gel
A Michigan es va jugar el Winter Classic de 2014 i Discovery UK va fer un vídeo resum fantàstic:
Finalitzada la part de pintura o col·locació del paper ja es fa una capa extra de gel transparent per rematar l’acabat, allisar la superfície amb la zamboni i que llisqui el puck i podem gaudir del joc. Una tasca molt important per tenir a la pista en perfectes condicions i que difícilment ens preguntem com s’actua. Esperem haver resolt el misteri.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
