Nascut a Vancouver, Canadà, Moisés Molina és segurament la cara més visible de la NHL a l’estat espanyol juntament amb la seva inseparable parella televisiva pel que fa a l’hoquei gel, Josean Redondo. Periodista esportiu especialitzat en l’NHL i l’NFL, fa més de dues dècades que comenta els enfrontaments de la millor lliga d’hoquei del món, gràcies a ell, moltes persones es van aficionar a l’hoquei gel en uns anys on internet era poc més que un rumor, explicant a les diferents retransmissions les notícies i novetats més destacades que es donaven a l’NHL. Ara, després d’uns anys de ‘descans’, l’NHL ha tornat a Movistar+ amb Moisés al capdavant.
Pregunta: Després d’uns anys sense emetre’s, l’NHL ha tornat a les televisions nacionals de la mà de Movistar+ amb dos partits en diferit a la setmana. Recentment s’ha retransmès l’All Star game en directe, la intenció és seguir alguns directes més enllà d’aquest esmentat?
Resposta: Tant de bo…, estaria bé que arribant els playoffs, poguéssim emetre’n algun més en directe. De moment i avui, només puc confirmar que la final de l’Stanley Cup sí que serà oferta en rigorós directe per Movistar+.
P: L’equip de comentaristes encarregat de donar veu a les retransmissions de l’NHL segueix sent essencialment format per Josean Redondo i per tu, juntament amb la inclusió de Javier López Leoz, Com afronteu aquesta nova etapa?
R: Sobretot amb una enorme il·lusió. Tingues en compte que ens hem perdut cinc temporades. L’última final va ser aquella del ’16 entre Pens i Sharks, i després la World Cup que va guanyar Canadà al combinat Europeu. Ha estat una llarga travessia pel desert i et puc garantir que tots tres estem a més de contents, hipermotivats.
P: La d’aquest curs, és la vostra primera (etapa) a la nova dècada, respecte als vostres inicis a finals dels noranta, hi ha moltes diferències tècniques en quant a transmetre els partits?
R: Home, si per “tècniques” et refereixes al senyal que rebem i emetem, la millora és evident respecte a quan arrenquem cap al 1996 a “Sportmania”, a Canal Satèl·lit Digital. Ara amb l’HD és un luxe, sens dubte. Quant a la informació per preparar les retransmissions, la tens per tants canals que els partits pràcticament es preparen sols. Res a veure amb la investigació d’abans per veure tal o qual jugador o seguir un equip en particular. Recordo haver hagut de recórrer al vell teletext de la CNN estant de vacances a l’estiu, per esbrinar el draft en aquells darrers anys ’90 del segle passat…
P: I la interacció amb els fans, es nota el pes de les xarxes socials?
R: Sincerament com ni en Josean ni jo tenim compte de “twitter”, el cert és que el que ens arriba són els “pantallassos” i el “boca-a-boca” dels més propers -tu i JLo entre ells-, amb la quantitat d‟interès que es va generar amb la notícia de l’adquisició per part de Movistar+ dels drets de la’NHL. Reconec que aquell cap de setmana ens va sobrepassar una mica a tots dos, va ser increïble l’acollida, vam haver de silenciar el ‘wassup’ amb tots els missatges que ens van arribar.
P: Quan es va anunciar la tornada de l’NHL a Movistar+ molts aficionats van començar a especular sobre quin contingut portaria, és possible que en un futur es pugui equiparar a l’ofert d’NFL?
R: Ho dubto. L’NFL és un altre món. Porta implantada a la memòria col·lectiva aquí a Espanya, des dels anys vuitanta amb aquelles retransmissions de Super Bowl de Don Ramón Trecet, entre San Francisco 49ers i Miami Dolphins, amb Montana i Marino. Aquí es va començar a generar un interès pel futbol americà al nostre país que ha arribat fins als nostres dies. Només tens que veure la quantitat d’equips que hi ha actualment escampats per tot l’estat. L’NBA és ara per ara al nostre país, amb diferència la número u, seguida de l’NFL.
P: Centrant-nos ara a l’NHL, com estàs veient la temporada actual?
R: Amb molt d’interès, amb equips que estan per sobre de les expectatives creades a l’inici de temporada, amb d’altres que els segueixen podent la pressió del mercat on es troben i amb una velocitat que em segueix semblant vertiginosa.
P: Si haguessis d’escollir un parell d’equips que t’estiguin sorprenent de manera positiva i negativa, amb quins et quedaries respectivament?
R: En positiu i per l’Oest, els Kings i els Ducks. Per res pensava que arribant al febrer es trobarien tan ben situats a la classificació. No em refereixo únicament als seus números freds -que també-, sinó al joc que estan desplegant. També m’agrada veure els Minnesota Wild, em semblen molt competitius, sabent el que juguen, perfectament treballats des de la banqueta per Dean Evason. Són capaços de donar un seriós ensurt arribant playoffs. A l’Est, em sorprèn els New York Rangers. Són molt divertits i tenen un porter capaç de portar molt lluny. Per mi Egor Shesterkin és candidat número u a Vezina. Pel que fa al que és negatiu, és que no sóc capaç de ficar en aquest sac a Montreal… es veia venir des que Bettman va lliurar l’Stanley Cup a Steven Stamkos, que el subcampionat era totalment irreal.
“Em sorprenen els Rangers. Són molt divertits i tenen un porter capaç de portar molt lluny. Per mi, Egor Shesterkin és candidat número u a Vezina”
P: De sobres és coneguda la teva afició pels Vancouver Canucks i Montreal Canadiens. Com valoraries la seva campanya 2021/22?
R: Em sembla tremenda la millora de joc i resultats experimentada per Vancouver després de l’acomiadament de Travis Green i el fitxatge de Bruce Boudreau. Em nego a creure que Travis Green fos un mal tècnic. Típic cas en què el vestidor necessita escoltar, sentir una veu diferent, diferent. Boudreau novament demostrant -per a mi-, que és el millor entrenador de “temporada regular” dels últims 50 anys. És una barbaritat el partit que treu els seus diferents equips, més ben dit, plantilles. No ho dic jo, només has de mirar la seva trajectòria a les banquetes dels Wild, Caps o Ducks. Dels Canadiens, ho he dit abans, es veia venir. “Vaig haver de ser a Montreal aquest estiu dues setmanes, abans de poder volar cap a Boston i et puc assegurar que tota la gent s’estava preparant per aquesta desfeta. Per això no suposa un trauma el que està passant amb el seu equip. Ho estan acabant per assumir, assimilar i de fet, hi ha certa il·lusió per poder triar al número u del Draft’22 -a Montreal per a més senyals-, a Shane Wright.
P: L’NHL va decidir expandir-se fins a les 32 franquícies, assimilant-se en quant a nombre d’equips amb l’NFL, això va provocar alguna reacció irada dels sectors més tradicionalistes de l’hoquei gel. Què et sembla a tu el mapa actual de l’NHL?
R: Jo no he hagut de ser sensible a aquesta reacció a què tu et refereixes… No dic que no n’hi hagi hagut eh, però jo en particular, no l’he percebut. En quant al mapa actual, això de sempre, me’n sobra alguna pel sud o alguna “reubicació” si vols, i me’n falta alguna pel nord. Però vaja, de moment els propietaris segueixen encantats amb el Sr. Bettman perquè mai no imaginaven que l’actual Comissionat, els anava a fer tan milionaris quan va aterrar a l’NHL cap al 1993.
P: Recentment es van donar a conèixer els líders en quant a percentatge d’aforament a les diferents pistes de la lliga, sent els Golden Knights els números u, et sorprèn que l’hoquei estigui quallant en zones on fa tres dècades semblava difícil i ara està brillant dins i fora del gel, siguin altres exemples Tampa Bay o Nashville per dir alguns?
R: És el que té guanyar. Els Golden Knights es van aprofitar de certes circumstàncies en el seu draft d’expansió, van fer un equipàs i segueixen. Bravo per ells. Els altres amos van prendre nota i aquestes mateixes “circumstàncies” que van valer per construir una nova franquícia a Las Vegas, no va valer perquè el Kraken poguessin replicar en un draft d’expansió similar a Seattle. Una pena.
P: I ja especulant sobre el futur, veus alguns canvis d’ubicació en alguna franquícia?
R: Sincerament, no.
P: Una altra pregunta recurrent però que no deixa de ser pertinent atès que el tema segueix igual que sempre. Quina opinió et mereixen les baralles en ple segle XXI?
R: Ja sobren. Vénen sobrant des de que tots els jugadors juguen amb visor. Però mentre que als jugadors i amos no els importi i els espectadors es posin drets als seus seients cada vegada que se’n produeix una, continuaran existint.
P: L’NHL està gaudint d’un període de temps ple de talent i de grans jugadors que dominen el gel, actualment quins són els teus favorits?
R: Makar, McDavid, Kaprizov, els dos Hughes, Matthews, MacKinnon, Fox, Zegras, Seider, Raymond, Drysdale, Pasta, Petersson.., i podria seguir, m’estic deixant moltíssims fora…
P: Dins del ‘catàleg’ de jugadors amb unes mans extraordinàries, darrerament apareix molt als diferents highlights Trevor Zegras amb diverses accions espectaculars, creus que estem davant d’una de les noves cares més visibles de l’NHL?
R: Sens dubte. I l’ascendent que tindrà sobretot aquell que es vulgui acostar a aquest esport. L’assistència de la passada darrere de la porteria per al gol de volea de Sonny Milano porta més de 80 milions de visualitzacions. Com dieu ara, es va fer viral. Dubto que d’aquests 80 milions de parells d’ulls, tots siguin aficionats a l’hoquei gel. Amb personalitats com la d’en Zegras, l’NHL ha de saber que té autèntics diamants en brut amb aquests “gamberros meravellosos”, que han donat una puntada de peu a la porta, amb un desvergonyiment impropi de l’edat. No només pel que fa sobre el gel, sinó per la manera de manejar-se i moure’s als mitjans.
“L’assistència per darrere de la porteria per al gol de volea de Sonny Milano, porta més de 80 milions de visualitzacions. Com dieu ara, es va fer viral”
P: L’hoquei gel femení ha crescut i molt aquests darrers anys, com veus el seu futur tant aquí com als EUA/Canadà?
R: A Espanya està en ple apogeu si no m’equivoco. Ara mateix és troben al número 25 del rànquing IIHF, escalant i amb un munt de noies practicant l’esport als nombrosos equips que hi ha a la Lliga Iberdrola. La meva enhorabona a la Federació d’Esports de Gel amb el seu president Frank González al capdavant, perquè aquí si sembla que han encertat i estan fent les coses molt bé.
P: De tornada a la península, una altra de les preguntes que mai falta però que és imprescindible per entendre l’evolució de l’hoquei gel nacional, ara que tant l’LNHH, sigui en format masculí o femení, tenen vuit equips en dansa, veus a la lliga nacional amb marge de millora respecte a l’actualitat?
R: La incorporació aquesta temporada de l’equip dels Vikings li ha donat un nivell de competitivitat i colorit que potser li faltava. Millorar sempre es pot millorar. Jo milloraria des del treball amb el planter. Això no vol dir que es deixi d’incorporar a jugadors vinguts de fora, en absolut. Però és important que els clubs segueixin amb la bona feina que es realitza des de la base. El millor exemple i millor mirall, el tenim a Pamplona. El que ha fet Poppy a Huarte, a través dels anys, és per posar-hi un monument al carrer Estafeta.
P: En quant als combinats nacionals femení i masculí, podrien aspirar a pujar de divisió o al contrari, on estan competint ara és el sostre?
R: Sempre. Conformar-se és per a jugadors i entrenadors mediocres. Afortunadament, puc comptar amb els dits d’una mà els jugadors mediocres amb què m’he creuat a Espanya. El jugador que juga a hoquei gel al nostre país, ho fa amb una entrega i amb una passió admirable. Independentment de la seva qualitat –això és una altra història–, difícilment pots trobar aquest compromís en altres esports. Així de clar.
P: Parlant de seleccions, aviat comencen els jocs olímpics de Beijing i a Movistar+ fareu una cobertura especial, podries explicar-nos en què consistirà?
R: La cobertura la farà Eurosport i es podrà seguir per la plataforma de Movistar+. Consisteix bàsicament a poder gaudir, des que arrenquen -del 3 al 20 de febrer-, de tots els partits, primer en directe i després al llarg del dia en diferents passades, a través d’una finestra que Eurosport habilitarà per això, en pla 24/7.
P: Finalment l’NHL va decidir no enviar els seus jugadors després de consensuar-ho amb el sindicat (NHLPA), creant una onada de decepció entre els fans de tot el món, era una decisió esperada i entenedora després d’un desembre ple de enfrontaments ajornats?
R: Absolutament. Entenc la decepció però com bé dius, es veia venir amb tots els partits que es van ajornar. Una pena perquè hi havia ganes de tornar a gaudir amb els “millors-contra-millors”.
P: Tot i així, ens esperen uns Jocs apassionants amb jugadors d’altres lligues i plens de molta qualitat, quin pronòstic ens podries donar tant al quadre masculí com al femení?
R: Doncs ni se m’acut, sobretot al masculí. Veig tot molt obert i tinc moltes ganes de veure com es desenvolupen els combinats europeus. Pel que fa a les noies, el més normal és que la final sigui nord-americana, però jo tinc cert predicament per veure sempre les japoneses. Em van deixar una impressió molt grata al 2018, amb un desvergonyiment impropi, gairebé irreverent -que li diguin a les sueques-, i em va semblar un equip molt entretingut de veure.
P: Per acabar, somies amb uns Jocs Olímpics d’hivern als Pirineus?
R: Els primers que ens han de fer somiar o almenys il·lusionar-nos, són els polítics. I de moment no veig, per les notícies que m’arriben pels mitjans de comunicació habituals, que hi hagi molt acord entre els dirigents de Catalunya i d’Aragó de cara a la candidatura conjunta del 2030 a la que et refereixes. Francament, ho veig complicat.
Moltes gràcies Moisès pel temps dedicat a NHLmania, un plaer haver comptat amb tu per a aquesta entrevista.
Et pot interessar…
Cargando ...
