M’ha costat molt decidir aquest tema aquesta vegada. Tot i que les obres que he ressenyat fins ara tocaven, a la seva manera, alguns dels aspectes menys agradables del nostre esport, el to en general ha estat sempre lleugera, fins i tot còmic. No és el cas de Beartown.
Advertiment: Aquest article tracta, de manera no explícita, casos de violència sexual.
Beartown és una minisèrie sueca disponible a l’estat a HBO, dirigida per Peter Grönlund i basada en un llibre homònim de Fredrik Backman. Com que el llibre no s’ha traduït (tant de bo parlar suec i traduir-lo jo), em centraré en la sèrie, amb els seus petits canvis respecte a l’original. Això sí, si llegiu en anglès, recomano moltíssim el llibre també. De totes maneres, intentaré tractar la trama i els temes amb la mínima quantitat de spoilers possibles, perquè la sèrie juga molt amb la sorpresa i, fins a cert punt, el misteri.
Una població aïllada al nord de Suècia, creada al voltant d’una fàbrica que cada cop va pitjor i que cada dia acomiada més gent
Beartown és la història d’un poble on l’hoquei gel ho és tot. Una població aïllada al nord de Suècia, creada al voltant d’una fàbrica que cada cop va pitjor i que cada dia acomiada més gent. És en aquest context en què Peter Andersson, jugador retirat de l’NHL, torna amb la seva família (la seva filla Maya, el seu fill Leo i la seva dona Kira) al seu poble natal per entrenar l’equip juvenil, on totes les esperances estan posades en Kevin Erdahl, un jove amb moltíssim talent.
És una sèrie una mica fosca, però amb plans preciosos de boscos. I gel. Molt gel, tant a la pista com a fora. El ritme és bo i la trama fa alguns salts que et deixen descol·locat, però volent saber-ne més. Tot i això, no és aquest el motiu pel qual he triat aquesta sèrie.
«L’hoquei només ens exigeix una cosa. Tot»
Encara que potser quedi més clar al llibre que a la sèrie, la història parla de com l’hoquei és el millor esport del món. És l’hoquei gel com a única esperança per tornar a posar Beartown al mapa, per aconseguir més recursos, tirar endavant la fàbrica. L’hoquei com a forma de integració de població immigrant. L’hoquei gel com a mitjà perquè els joves de famílies menys afavorides trobin el seu lloc a la societat, aspirin a més. L’hoquei com a cola social que manté viu un poble i li dóna esperances quan no els queda res més.
Però és una sèrie de contrastos i la trama principal parla de l’hoquei gel com un món que promou que joves que ho han tingut tot sentin que poden fer allò que vulguin sense conseqüències. L’hoquei com a excusa perquè la gent ignori el que està bé i el que està malament, esperant guanyar alguna cosa simplement no fent res. L’hoquei gel com a cultura que rebutja tot allò diferent i obliga a l’assimilació o al secret.
Tracta breument realitats tan desagradables com vigents al nostre esport com poden ser l’homofòbia o l’abús de substàncies (temes sobre els quals Inés Álamo ha escrit en aquesta pàgina). Però, sobretot, és una història sobre violència sexual i la manera com la societat reacciona a aquestes situacions.
Hem vist gent qüestionar que un entrenador pogués abusar d’un jugador d’hoquei, al·legant que el jugador feia gairebé dos metres i ignorant les dinàmiques de poder. Entrenador a qui el seu equip, sabent què havia passat, va decidir donar cartes de recomanació que li van permetre seguir abusant de xavals, mentre el jugador veia la seva carrera enfonsar-se.
El llibre és del 2017 i la sèrie del 2020. Des d’aleshores, s’han destapat diversos casos molt seriosos de violació al món de l’hoquei gel i hem vist reaccions de tota mena
Han sortit a la llum diversos casos de violacions grupals perpetrades per jugadors de manera que sembla haver estat premeditació i hem sabut que Hockey Canada, l’organisme que gestiona l’esport a nivell nacional al Canadà, tapava els escàndols a cop de cartera (amb diners que moltes vegades venia del que pagaven els pares per registrar els fills).
Per això resulta tan realista el que passa a Beartown. Per això em sembla una sèrie important. Per ajudar-nos a reflexionar sobre la cultura que hi ha al voltant de l’esport que ens agrada tant. I per plantejar-nos com reaccionem nosaltres mateixos davant de determinades situacions.
M’acomiado recordant que el número d’atenció a víctimes de violència sexual a l’estat espanyol és el 016.
Et pot interessar…
Cargando ...
