Amb el record encara fresc de la 4 Nations Face-Off, diverses veus autoritzades han començat a especular amb les possibles plantilles que podrien presentar les diferents seleccions de cara als propers JJOO d’hivern del 2026 a celebrar-se a Itàlia; però no tothom comparteix aquesta passió per veure les millors estrelles de l’NHL al torneig olímpic.
Des d’NHLmania us portem dos punts de vista enfrontats en els quals aportarem els aspectes positius i negatius que té per a la lliga acudir a la cita olímpica.
L’NHL si té de tornar als JJOO
Els Jocs Olímpics d’Hivern són probablement la competició més important d’hoquei sobre gel a nivell de seleccions nacionals i com qualsevol altre esdeveniment esportiu de seleccions, cada atleta d’alt nivell somia estar en la justa representant al seu país i col·locar-se al voltant del seu coll l’anhelada medalla d’or. L’hoquei sobre gel és un dels esdeveniments que reben més atenció a les olimpíades, sent un dels atractius principals de la competició hivernal.
L’exhibir les millors estrelles de la lliga en un esdeveniment tan gran com són els Jocs d’hivern és sens dubte sinònim de creixement per a l’NHL
La no participació dels jugadors de l’NHL als Jocs Olímpics fa que el prestigi d’aquest esdeveniment es vegi afectat molt negativament. És clar que els atletes de l’NHL són, sens dubte, els millors jugadors d’hoquei gel del món, no permetre que els millors atletes participin en aquest torneig és delmar l’espectacle i el talent que es manifestaria a l’esdeveniment que, com ja s’ha esmentat, és el més important a nivell de seleccions nacionals.
És clar que l’NHL és un negoci com qualsevol altre i que hi ha grans costos que la lliga ha d’assumir en participar als Jocs, així com l’exposició dels jugadors en olimpíades comporta els riscos de les lesions. Tot i això, és un dret de cada jugador representar la seva nació en un escenari internacional, esdeveniment amb el qual probablement cada jugador somia des de la seva infància. L’NHL podria estar subestimant la frustració que els jugadors podrien arribar a sentir en veure’s impotents de no tenir part a l’espectacle.
L’hoquei gel, com a esport, també pateix conseqüències negatives d’aquesta decisió. Els ratings de televisió per a les trobades d’hoquei gel a PyeongChang 2018 van caure considerablement en comparació amb els Jocs Olímpics de Sochi 2014, on les estrelles de l’NHL sí que van participar. L’interès que perd l’esdeveniment sense els grans noms de la millor lliga del planeta dificulta fer créixer la popularitat de l’esport que necessita augmentar encara més la notorietat respecte d’altres disciplines. Per exemple, per a un país com Canadà, l’esport oficial del qual i passió és l’hoquei gel, és realment frustrant veure que sent probablement la potència més gran i que amb un quadre de luxe any rere any amb noms com Sidney Crosby, Connor McDavid i companyia, podria ser la que ho guanyés tot en un torneig on sense ells estaria sent privada dels seus jugadors més importants i amb un quadre summament delmat no podria exposar del que realment estan fets. Una situació realment injusta.
Tot i això, la raó per la qual l’NHL ha de tenir participació en les olimpíades no és simplement un tema econòmic o d’interès exclusiu per a l’NHL. La lliga ha de cedir els jugadors per bona voluntat, les estrelles de la millor lliga del planeta mereixen exhibir tot el seu talent en honor a la seva nació, sent una manera com l’NHL dona un agraïment a les nacions que li han brindat els excel·lents atletes que han permès que aquesta hagi aconseguit l’èxit i el renom de ser.
L’NHL no té de tornar als JJOO
Arribats a aquestes dates i immersos al tram més decisiu de la temporada, l’NHL ha de ser una mica egoista i pensar en si mateixa, cosa que a la llarga acaba afavorint el seu espectacle. Encara que a molts jugadors els agradi estar als jocs, aquest esdeveniment suposa una sèrie de riscos que la lliga, comprensiblement, no ha d’assumir.
Les lesions de jugadors clau per a les franquícies NHL durant el torneig olímpic és un gran problema
El principal inconvenient són les lesions. El 2014, alguns jugadors com John Tavares (Islanders), Henrik Zettenberg (Red Wings) i Aleksander Barkov (Panthers) van tornar de Sotxi lesionats i els seus equips van acabar perdent una major quantitat de partits a la recta final de temporada. A més, aquells equips que haguessin de cedir a diversos patinadors ho acabarien acusant amb el temps. Dos exemples en són una bona prova: el 2006, Red Wings i Avalanche van enviar deu jugadors cadascun a Torí (Itàlia) i, en la lluita per l’Stanley Cup, no van passar de primera i segona ronda, respectivament. Per segona vegada, el 2014, Detroit es va tornar a veure en la mateixa situació, deu jugadors se’n van anar als Jocs Olímpics d’Hivern a Rússia. El resultat? Eliminats a primera ronda de playoffs.
No aporta beneficis econòmics. Pagar el viatge i l’estada als jugadors suposa un cost alt que difícilment és recuperat. Els partits es disputen en cas de jugar-se fora d’Amèrica del Nord a les 07.00 i 10.00 del matí (hora nord-americana), un interval de temps nefast de cara a les audiències televisives. Es revoluciona el calendari. Si els jugadors de l’NHL acudissin a la cita olímpica, la lliga hauria d’estar parada durant dues setmanes i mitja, cosa que allargaria les dates de competició regular o apretaria els partits per poder finalitzar com més aviat millor. A més, els mesos de febrer i març són clau pel que fa a audiències i ingressos per a les televisions. La NFL finalitza a principis de mes amb la SuperBowl i la Major League Baseball no comença fins a l’abril de manera que la NBA és l’únic gran competidor en aquests dos mesos.
Fins i tot mitjans nacionals apunten normalment que aquesta competició és un gran aparador mundial i, per tant, una oportunitat per a la lliga d’expandir-se. Molt desencertat. L’NHL ha organitzat regularment i ho continuarà fent partits de pretemporada i temporada regular al vell continent, també a Oceania i Àsia, promocionant-se per ella mateixa fora del seu radi d’acció habitual també amb tornejos internacionals de factura pròpia.
Mala relació (en diverses ocasions) amb el Comitè Olímpic Internacional (IOC). Ja està esmentat que el cost de viatge i estada va a càrrec de la lliga però no és l’únic. L’NHL habitualment no té permís per emetre cap vídeo a través dels seus múltiples canals i, a més, diversos àrbitres ja s’han queixat públicament en el passat de no haver rebut el millor tracte en les diferents participacions. En definitiva, l’NHL ha de pensar en els seus negocis nacionals i no tant en uns internacionals que moltes vegades no compensen gens.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
